dilluns, 24 de maig del 2021

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera


Tot el llibre és en blanc
i els camins invisibles
que he deixat rere meu
se’ls ha menjat, rabent,
el caragol del temps.
Però sé què no sé.
No t’engendra l’espurna
que encenia el meu bosc
furtivament, de nit,
per l’angoixa entreoberta,
com un lladre, i llençava
la clau al fons del mar.
No, la serp del meu sí
silenciosament
va reptar, groga endins,
i va obrir sense clau
tots el panys, amb grinyol
de tenebra eixorbada,
al foc, al mar, als vents,
a la terra i a l’heura.
T’he engendrat amb dolor,
t’he parit amb plaer
de fletxa a trenc de sang. 

 

 Maria Mercé-Marçal   

 

Va nàixer el 13 de novembre de 1952, a Barcelona i  mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora. És principalment el seu pare qui l'estimularà cap a la cultura. De ben jove comença a escriure els primers poemes, tot i en castellà, ja que la seva formació, a causa de la dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta llengua. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Aquest casament suposa, en paraules seves, "un canvi molt radical en la seva vida". El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. També és important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Yourcenar, Leonor Fini i, en col·laboració amb Monika Zgustová, les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. 


Més informació

 

 

Som diferents- Carmelina Sánchez-Cutillas

 

SOM DIFERENTS - CARMELINA SÁNCHEZ CUTILLAS

 

Som diferents

Vosaltres i jo. Jo i vosaltres. 

Som diferents als altres homes.

Tenim semblants 

ulls: —blaus o grisos, verds o negres—.
Mengem el pa blanc. I tots cerquem  
un poc d'oblit
al mateix glop.

Però, som diferents als altres.

Les butxaques més o menys buides,
llibres parions, 
i una llengua que ens agermana.
Malgrat això,
malgrat que fumem els cigarrets
àvidament,
el món d'ells i el nostre món novell
s'assageten.

 

CARMELINA SÁNCHEZ - CUTILLAS

Va nàixer a Madrid el 23 de juny de l'any 1921. Encara que va viure la seua infantessa a Altea, València. 

Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de València i quan finalitzà els seus estudis va col·laborar  en la secció de cultura del diari del Llevant amb articles d'història i literatura medieval. 

L'any 2020 va ser reconeguda per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com l'escriptora de l'any

Abarca els gèneres de poesia amb obres com Un món rebel (1964) o Llibre d'amic i amada (1980). També escriu alguna obra narrativa El llamp i la sageta dels records (1981)

 

 

 

 

Begoña Pozo - A VOLTES - Marc Alcon

 A VOLTES

Hi ha dies com sols

on obrir els ulls és trobar-se

plena d'obscuritat i maduixes

Hi ha dies com mans

on l'olor a sàndal perforra el oblits

i dies com un misteri

on la bellessa és u guix instens a punt d'esclatar

També hi ha ides sense Bach

co  hi ha fronts sense besos.

O hi ha dies com llunes plenes

que esperen un esguard de luxúria cansada.

I, a voltes, hi ha dies com la nuesa

 on clareja més d'una vegada.

Video



 

BEGOÑA POZO

Begonya Pozo (València, 1974) és fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001-, així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada l’any 2002 i que actualment dirigeix. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009


Pel que fa a la seua obra literària ha publicat:

-El muro de la noche (Germinal, València, 2000),  

-Tiempo de sal (Edicions 96, Carcaixent, 2004) i Poemes a la intempèrie (València, 3i4, 2011).

-Després ha estat traduït a l'espanyol per l'editorial xilena La Calabaza del Diablo (2014)[3] i l'Editorial Juglar (2017), amb il·lustracions d'Angy Karo. 

-A contracor. Edició bilingüe (amb traducció de Guillermo Cano Rojas) i il·lustrada per Susana Do Santos; publicada per Ultramarina & Cartonera Digital (2012). 

-Llegiràs L'últim vers (amb il·lustracions per Violeta Esparza), plaquette editada a Palma de Mallorca (2013). 

-Novunque (vertebre romane) (Amargord 2015). Edició multlingüe: text original en italià i traduït després a l'espanyol per Carlos Vitale; al català per Jaume C. Pons i Lucía Pietrelli; al gallec per María do Cebreiro i Marc Paone; a l'euskera per Miren Agur Meabe i al portuguès per Ángeles Lence.[8] 

-Sense treva (Adia Edicions, 2016).

1

    
    
                              


Tot és una llarga nit.


 Tot és una llarga nit


“Tot és una llarga nit
sense respostes. Tota la vida
un desert fet de paraules
no dites, de silenci amenaçant.
La negació, com una xarxa de
filferro, punxant-nos sempre,
rebutjant els idealistes.
¿Qui va occir la veritat de l’home,
la veritat que jo pregue a tots?
Però ara cal que soterre
esta angoixa sota un mur blanc,
amb una creu de guix damunt
per no oblidar on jau la meua fe.
El plor del món és un engany,
i la joia i el cant de la vida
moriran fent equilibris
a qualsevol circ de la terra,
tots plegats amb el silenci.” 

                ~Carmelina Sánchez-Cutillas~


 

            Carmelina Sánchez-Cutillas 

         Va nàixer a Madrid el 23 de juny de 1921, més tard va cursar els estudis de Filosofia i lletres a la universitat de València, després va col·laborar amb el diari Levante. Com a escriptora va conrear principalment la poesia i és una de les figures que conformen la generació poètica dels cinquanta, o de la postguerra. A més és autora de dues narracions i novel·les. 

Va morir als 87 anys, el 22 de febrer de 2009, a la ciutat de València.


INFO

POEMA

divendres, 15 de gener del 2021

Dones en la finestra Bartolomé Esteban Murillo


Dones en la finestra

Dones en la finestra 

Bartolomé Esteban Murillo

"Mirant per la finestra veig passar el meu amor, 
la vida desitjada. 
Presentada en societat a la força aspirant a una vida digna, rica, com m'han ensenyat. 
Amant en secret a un jove indigne. 
Ay Guillermo! Ay amor meu!
Que desconsol. Que injustícia.
El meu amor no és important, a la fi, he de fer el millor pel meu futur. 
Mirant per la finestra veig passar el meu amor, la vida desitjada."



 


Maria va viure 19 anys en la seua família, a un poble de Madrid. Va ser presentada en societat als 16 anys, dos anys després de la seua germana. Es va passar tota la seua vida amant al seu veí Guillermo. Ella devia de casar-se en un home ric per sobreviure i tenir una vida digna. 



dimecres, 13 de gener del 2021

Text creatiu- Salon de la rue des Moulins

Nou anys buscant a la meua germana. 

Dolor

Dolor de no trobar la meua petita parent...  

Com la trobe a faltar...

Pero no et preocupes, errant. Perquè ens mantenim en la teua recerca.

Serenes.

No tremoles, petita.

Tornarem totes juntes on estan aquells camps daurats de blat.

Les sis germanes majors buscant a la menuda tornaran a casa algun dia.

Totes juntes.

No tremoles, petita.

Et traurem d'aquest forat tan fosc en aquest fons barri de Paris,

no permetrem que ningú torne a gaudir del teu patiment ni de les teues llàgrimes.


Au Salon de la rue des Moulins - Henri de Toulouse-Lautrec.jpg
Au Salon de la rue des Moulins

 Després del robatori de la seua germana petita per part d'uns traficants de prostitutes europees, les cinc germanes decideixen arriscar-se i entrar en el món del tràfic i la prostitució per trobar-la. Viatgen a París des de Rússia, ja que la major sabia francés i li havien contat que la podrien trobar allí.

És clar que és tot una tapadora per poder rescatar la seua germana petita.

La narradora d'aquest escrit és Hedrick Slanova, la noia del vestit blau cel. I les altres noies del voltant són les seues germanes.

dimarts, 12 de gener del 2021

Lectura de nadal; Entre els porcs - Athol Fugard

BIOGRAFIA, Athol Fugard

Nasqué a Middleburg, una xicoteta ciutat de Sud-Àfrica, l'any 1932. Cursà diferents estudis a Ciutat del Cap, que deixa el 1953 per treballar com a mariner, reporter i periodista en diversos mitjans. És també actor i director, i ha escrit guions per a cinema i  televisions.

(Fugard, A, "Entre els porcs", contraportada) 



EXPERIENCIA LECTORA

He trobat el llibre entretingut i educatiu, i m'agradat perquè m'ha resultat curt i intens. L'autor ha aconseguit que em posara en la pell del protagonista, i m'ha fet reflexionar en la complexa situació que es trobava. El final del llibre m'ha sorprés molt perquè encara pot acabar tenint una bona vida.


CRITICA

És un llibre que fa adonar-te'n de la duresa i crueltat extremes que és anar a la guerra, perquè l'únic final, si el protagonista, Pavel, no arriba a fugir de la guerra, és la mort. Al tornar a casa amb la seua dona, acaba tornant-se boig al estar més de deu anys amagat en la porquera de sa casa. També és un llibre esperançador, perquè al final, Pavel té la idea de deixar anar als porcs i anarse'n amb la seua dona deixant tot darrere, per començar una nova vida.                                                                                Recomane la seua lectura perque es un llibre que et fa aprendre.


Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...