dimarts, 14 de novembre del 2017

HILDEGARDA DE BINGEN

Imagen relacionada

(1098-1179) Va nàixer a Alemanya. la van deixar al monestir de monjos de Disivodemberg, que albergava una cel·la per a dones dirigida per Jutta Von Spannheim, qui es convertiria en mare i instructora de Hidegard. Tenia  huit anys i havia començat a tindre visions als tres, però no va ser fins a passats els quaranta quan va començar a escoltar una veu que li deia que escriguera i dibuixara tot allò que absorviren  els seus ulls i orelles.
Era abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística, compositora i pot ser la primera sexòloga de la història. És la primera persona al món de qui es conserva música escrita, i a l'any 2012 va ser nomenada Santa. Predicava en públic per les places utilitzant música i text, el seu repertori musical era un dels més extensos de tots les autores medievals.
Hildegarda de Bingen va viure en una època de floriment de la literatura religiosa escrita per dones, referit per alguns com "el moment de les Mares de l'Església".  Va escriure "Physica", un text sobre les ciències naturals, així como el tractat mèdic "Causae et Curae". Als dos texts, descriu el món natural i mostra un particular interès en les propietats curatives de les plantes,els animals i les pedres. Les seues composicions musicals són audaces i molt diferents dels estils de l’època
Són obres que comprenen amplis registres, amb melodies molt treballades, on la música és tan important como la poesia. Es pot dir que constitueixen construccions com les traceries gòtiques fetes música.
fig02 

La primera descripció de l'orgasme femení des del punt de vista d'una dona va ser la seua. Tenia una idea molt peculiar de la sexualitat, tenint en compte que era monja i que vivia en el segle XII. Per a ella, l'acte sexual era quelcom bell, sublim i ardent.




 Webgrafía: http://www.yorokobu.es/hildegard-von-bingen-orgasmo-femenino/
                     
                       https://ca.wikipedia.org/wiki/Hildegarda_de_Bingen

                        http://www.hildegardiana.es/34physica.html 

El dubte del coneixement

 El dubte del coneixement


Què és el coneixement?

La dona observava la paret mentre pensava, pot ser és el que fa que siguem infeliços, el que ens ajuda a ser millors o el que ens provoca preocupacions quan estem en el llit, tan sols acompanyats per la foscor. Desprès d’unes quantes hores la dona es va cansar de pensar se n’anà a fer altres coses però el dubte encara habitava en ella. Les preguntes l’atacaven com si fóra una qüestió de vida o mort.

Què passaria si nosaltres no tinguérem coneixement?
Seríem més feliços sense ell?
I si és una prova divina?
Un moment. Realment estic pensat si existeix algun déu?

Al final de tant pensar va acabar meditant sobre el sentit de la vida, va entrar en pànic al pensar com d’insignificants som els humans i no sols nosaltres. També els animals, les plantes...

Pot ser nosaltres som cèl·lules de un cos més gran.
Podríem estar  tots dormits en una simulació i la mort sols és despertar.
Parlant de despertar … podria ser la vida només un somni molt llarg?
Estic….
boja

Pel seu bé va parar de pensar en eixes coses, a aquest pas l’eixirien canes de tant pensar o pitjor, agafaria alguna malaltia. Definitivament, en aquella estona, li agradaria no tindre aquell coneixement.

El seu gat Buttercup es va posar en la seua falda i totsdos van caure rendits al son.

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...