La meva patria, fa temps miraba aquestes homes y dones con prejudici creient que el passat era més gloriós que ara, però a soles era mi enyorança a la gent de la anterior epoca, creia que la gent d’ara era infantil, cruda i cridanera; que es deixaven anar per tonteries com l’honor i la caballería. i el rei més gloriós ques seus ascendent es un traicioner en tota regla. En l’edat del honor i estes coses el menys honorables es el rei.
I ara ho deu meu! ja és tard per al meu perdo, setjen la ciutat el caganers botiflers els reixos i les seves ànsies de poder, nosaltres vam coronar al nostre rei i sense pietat el seu fill en va tractar, no me imagine com ens tractara aquest rei afrancesat, si aplega a conquerirnos.
No puc perdre el temps, podré ser jo l’unica que faci front aquesta injusticia, pero no puc tancar el ulls quan el meu poble es aterroritzat en els seus propis carrers. ( sense dubte va agafar una perruca , una casaca i el seu arcabús. es va enfilar al mur de la ciutat).
