Sempre el veia al
seu banc, em feia pena. Mai jugava, encara que la seua mirada ansiosa
demanava a crits jugar. Sempre m'havia preguntat com seria... Els
seus problemes, les seues inquietuds, la seua vida. Cada dia que
passava em donava més curiositat aquell petit solitari.
Un dia qualsevol, sense pensar-ho i amb l'esperança de conéixer-lo, vaig apropar-me. El pati estava replet de crits, tots estaven immersos jugant a futbol. Vaig caminar decidida esquivant a Joan, després a Rubén i finalment, vaig arribar a ell. De sobte, vaig haver d'enfrontar-me a la seua cara d'incògnita i, sense saber molt bé què fer, vaig oferir-li el meu braç i li vaig dir:
- Hola, que fas?
- Res, veure a aquests.
- Saps què?
- Doncs si no em dius res poc puc saber.
-Escolta (rient-se), al peu pare li passava el mateix. Quan era petit mai volia jugar a futbol i no trobava companyia en cap lloc.
- (Enfadat) Perdona, però jo sí que trobe companyia.
- Hahaha mira, ja sé que no has de trobar companyia (irònicament) però si vols pots vindre amb mi i les meues amigues.
-Gràcies però me'n vaig a quedar al banc.
Decebuda, me'n vaig anar. No l'havia dit res però vaig veure en els seus ulls unes ganes increïbles d'anar amb nosaltres, de jugar, de divertir-se. Vaig sentir-me plena, tenia esperança en fer un nou amic. Vaig sentir-me la seua petita salvació.
Un dia qualsevol, sense pensar-ho i amb l'esperança de conéixer-lo, vaig apropar-me. El pati estava replet de crits, tots estaven immersos jugant a futbol. Vaig caminar decidida esquivant a Joan, després a Rubén i finalment, vaig arribar a ell. De sobte, vaig haver d'enfrontar-me a la seua cara d'incògnita i, sense saber molt bé què fer, vaig oferir-li el meu braç i li vaig dir:
- Hola, que fas?
- Res, veure a aquests.
- Saps què?
- Doncs si no em dius res poc puc saber.
-Escolta (rient-se), al peu pare li passava el mateix. Quan era petit mai volia jugar a futbol i no trobava companyia en cap lloc.
- (Enfadat) Perdona, però jo sí que trobe companyia.
- Hahaha mira, ja sé que no has de trobar companyia (irònicament) però si vols pots vindre amb mi i les meues amigues.
-Gràcies però me'n vaig a quedar al banc.
Decebuda, me'n vaig anar. No l'havia dit res però vaig veure en els seus ulls unes ganes increïbles d'anar amb nosaltres, de jugar, de divertir-se. Vaig sentir-me plena, tenia esperança en fer un nou amic. Vaig sentir-me la seua petita salvació.
