“I si abans del temps moro, jo dic que això és un guany.
Perquè qui viu, com jo, enmig de tantes desgràcies, ¿com no hi guanya morint?”
S’obriran les presons a qui hi és per no callar,
amb la passió d’un vent que recorre muntanyes.
Perquè obro el finestral
i només veig robòtica, als dies grisos.
però, quan el temps ens parla,
ens diu que és nostre,
mor el llop i amaneixen feres i colors,
i estimem, a la gent ordinària,
les capacitats extraordinàries.
Pàtria és acaronar
la teva àvia quan plora
amb un crit naixent de les llàgrimes:
mai més, enlloc, contra ningú.
Per una vida que valga
la pena ser viscuda.
David Ortíz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada