dimarts, 3 d’octubre del 2017

Estellés de veu en veu.

Text preparat per la Festa Estellés de Benimaclet Viu 2017

Veu 1: No hi havia a València dos amants com nosaltres. (Llibre de Meravelles)


Veu 2: Sempre volíem fer l’amor amb la finestra oberta.


Veu 3: No hi havia a València dues cames com les teues.


Veu 4: El teu nom cobreix el meu cel com una ala.


Veu 2: Han passat molts anys, han passat moltes coses.


Veu 1: He respectat en tu, totes les dones; he estimat, en tu, tota la vida


Veu 3: Pense una nit de violentes flors


Veu 4: Aquest amor és cosa infernal
així ho dirà en saber-ho la gent.


Veu 3: Ets el potser (Criatura en dissabte)


Veu 2: Tu retenies
la meua mà en la teua
principi de la vida (Beatriu)


Veu 1: Em rentava mirant-te solament


Veu 4: Seràs la clau que obri tots els panys…


Totes: I llavors ho podrem tot.


Silenci. Música


Veu 2: Condemnats a la mateixa pena, tu i jo, condemnats 
a la mateixa dissort,   arrossegant-te a tu o arrossegant-me.


Veu 1: Com olia la flor de taronger
com olia a la matinada
sempre volíem fer l’amor amb la finestra oberta.


Veu 2: Condemnats a la mateixa pena, tu i jo, condemnats.


Veu 4:: M´has dit que vols saber la meua edat.


Veu 2: Tu a mi, sempre junts per la vida, sempre lligats l’u l’altre, membre, cor de la vida, amb el qual enraone.


Veu 3: Ossos com flames
recolzats a la taula.
Passa el diumenge.
Solament ells callaven.



Veu 4: Per sempre et duc durament tatuat
no a la pell, com fan els mariners
sinó al mateix incert tel del meu cor (Hora marítima XI)


Veu 1: Com qui dibuixa sense alçar el llapis del paper
m’agradaria dibuixar el teu nu
des del cap fins als dits dels peus sense besar-te  (Antibes)


Veu 4: Només tenia ganes de ballar
tatatata
només té ganes ganes de ballar
es colpeja les cuixes amb les mans mou el bust.


Veu 1: Immortals un moment només
oh, aquest amor agosarat
que sobtadament ens ha pres
i ens fon en la unanimitat. (VI, Progrés de la llum, cant temporal)

Veu 4:Tant com el cor m’has omplert el cervell
i amb altres ulls que no pas aquests dos
per sempre et veig, te’m representes, ets. (Hamburg)


Veu 3: El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s’enllaçaven les nostres cames, fosca
escaleta que evoque i que no diré on es,
encara que em torturen, encara que em degollen. (testament mural)


Veu 2: condemnats a la mateixa pena, tu i jo, condemnats
a la mateixa dissort, arrossegant-te a tu o arrossegant-me
tu a mi, sempre junts per la vida, sempre lligats l'un a
l'altre, membre, cor de la vida, amb el qual enraone.


Fins aquí arribava la nostra proposta poètica, però no podem quedar-nos callades davant d’una situació que amenaça les llibertats dels nostres pobles. Mentre estàvem treballant Estellés, veiem com posava paraules a questa situació tan indignant. Aquest és un poema que el poeta va escriure moments desprès de la mort del dictador.


Per la dignitat del país! (Estat d'excepció)


Per la dignitat del País!


Per la dignitat d'unes vides
que ara coneixeran la llum,
com coneixeran el migdia,
la prosperitat de l'amor,
el nord total de l'esperança,
lliures de traves i amenaces,
de matinades tenebroses,
i que ara donen l'estatura
responsable del seu afany!


Per la dignitat del País,
la dignitat de les famílies,
la dignitat dels fills que creixen,
dels ventres que creixen també
amb l'alegria d'un fill dins,


dels que fan l'amor amb amor!

Per la dignitat del País!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...