divendres, 9 de febrer del 2018

Cristina Peri Rossi


Cristina Peri Rossi.

Exiliada, uruguaia per obligació,
amb ganes d'estimar un país que no l'acceptava,
una dictadura que no la representava.
Compra d'uns billets on declarava l'anada, l'eixida, l'escapament, era hora de volar i fer fugina.
Sense saber on romandria: intenta no caure en mans d'altre home que es crega rei, tracta de fugir de tot allò que cape els teus pensaments, respira. Comença, escriu, dibuixa a les lletres el teu sofriment, la teua passió, el teu motiu de lluita, des de la distància forta, des de la distància crida. 3, 6, 9, 9000 voltes rebel.







XIV
Ninguna palabra nunca
ningún discurso
-ni Freud, ni Martí-
sirvió para detener la mano
la máquina
del torturador.
Pero cuando una palabra escrita
en el margen en la página en la pared
sirve para aliviar el dolor de un torturado,
la literatura tiene sentido.

C.P.R.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...