dissabte, 3 de febrer del 2018

Eterna


Ets com una matinada de diumenge vora el mar,
una cançó d’Extremo un dia gris,
una eixida per respirar.

Brilles tant
que els dies que no em trobe
truque a la porta
i ho omplis tot.

I si un dia et canses
d’anar a la guerra,
d’arrancar-te la pell per ser escoltada.
De no guanyar mai;
només dormim juntes,
encén el cigarro…
canviarem el món.

Per ser aire, revolta, tendresa,
cor, alegria, amor, lliure, teua,
companya, amiga, guerrera, estimada,

eterna.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...