"Bon dia" o això et deuria haver dit alguna persona, en una carta al teu temps. però quasi no vas rebre cartes a la teua hora no? I ara quan tu ja cries malves, és quan comencen poquet a poquet a enviar-les.
missatges sense destí. Crits d'ànim que fan eco en un abisme. Però com sempre mai seràs tu la primera artista que encara fer-ne coses que haurien de ser el model a vigent a literatura actual.
Però no com jo que n'estic fent una carta sense destí tu vas fer obres sense públic. Censurades i tapades per la dictadura que existia quan tu vas lluitar amb les lletres com a armes contra les lleis dels homes.
però no és a causa de les persones és per culpa de la por un poder que a soles causa dolor: la por perquè les persones canvien; la por per la mort; la por que trenca confiança. Por que tu no vas tindre.
com que les meues paraules sera arrastrades a la deriva no dire mes.
Adeu, Aurelia, espere que en la ultratumba podes presenciar un miracle.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Maria Mercé-Marçal
La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...
-
La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...
-
En aquesta novel·la l'autora Marta Meneu Borja, antiga alumna del nostre centre, ens mostra una societat representada mitjançant 5 dones...
-
PENSE EN TU Pense en tu, en el teu cos, en els teus llavis, en les mans amb què em dius tanta bellesa, en els teus pits quan els be...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada