dilluns, 8 d’octubre del 2018

Una carta retardada per el temps i l'ignorancia

"Bon dia" o això et deuria haver dit alguna persona, en una carta al teu temps. però quasi no vas rebre cartes a la teua hora no? I ara quan tu ja cries malves, és quan comencen poquet a poquet a enviar-les.
missatges sense destí. Crits d'ànim que fan eco en un abisme. Però com sempre mai seràs tu la primera artista que encara fer-ne coses que haurien de ser el model a vigent a literatura actual.
Però no com jo que n'estic fent una carta sense destí tu vas fer obres sense públic. Censurades i tapades per la dictadura que existia quan tu vas lluitar amb les lletres com a armes contra les lleis dels homes.

però no és a causa de les persones és per culpa de la por un poder que a soles causa dolor: la por perquè les persones canvien; la por per la mort; la por que trenca confiança. Por que tu no vas tindre.

com que les meues paraules sera arrastrades a la deriva no dire mes.

Adeu, Aurelia, espere que en la ultratumba podes presenciar un miracle.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...