Tota la vida les dones hem estat sotmeses a "insults" subtils, sinònims de debilitat. Tals com plorar com una nena o córrer com una nena. Recorde que quan era xicoteta i em deien aquestes coses jo deia: clar que si, perquè sóc una nena. Per això crec que no deuríem sentir-nos ofeses per aquestes paraules, ja que totes som nenes i dones. El que hauríem de fer és sentir-nos orgulloses, a soles així, canviarem el sentit de les paraules i començaran a ser paraules de poder i no de debilitat.
També sempre que ens diguen eixes coses deuríem alçar-nos i parlar del sexisme que s'està produint en la situació.
Jo no sóc dèbil i no vull que pel meu gènere ho pensen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Maria Mercé-Marçal
La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...
-
La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...
-
En aquesta novel·la l'autora Marta Meneu Borja, antiga alumna del nostre centre, ens mostra una societat representada mitjançant 5 dones...
-
PENSE EN TU Pense en tu, en el teu cos, en els teus llavis, en les mans amb què em dius tanta bellesa, en els teus pits quan els be...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada