Quima i la sua estimada companya

(Quima patint per la infecció d'Olympe.)

QUIMA: Estàs bé?
OLYMPE: (suant) Millor que mai.

(Quima agafa un drap mullat i se'l posa al front, Olympe mentre estirada al llit.)

OLYMPE: Relaxa't Quima, ja saps el dit: mala herba mai mor.

(Quima amb els ulls plens de llàgrimes)

QUIMA: No creus que això te'l haguera de dir jo? (Diu Quima amb un somriure trist.)

Desobte entra la policia a l'habitació on estan amagades.

QUIMA: Què passa?
                No podeu portar-vos-la, està malalta, necessita ajuda !

(Diu plorant d'ira mentre es porten a Olympe)

POLICIA: La teua companya és acusada per ser l'autora d'un pamflet a favor dels Girondins.

Quan se'n van Quima agafa totes les joieries i les ven, pera que la detenció d'Olympe fora més suportable. Així va aconseguir que Olympe fos traslladada a una pensió burgesa on es recloïen als detinguts malalts de l'alta societat.

(Olympe no para de repetir...)

OLYMPE: Vull ser jutjada! PER PODER DEFENSAR-ME.

Olympe aconsegueix un full i un bolígraf i fa pamflets que aconseguix donar a Quima.

QUIMA: Què és açò?
OLYMPE: Ací conte tot el que m'ha passat.
QUIMA: Vols que ho difonga?
OLYMPE: Sí.

I així va ser. Els pamflets tingueren una àmplia difusió.
Al final Olympe va anar a judici, on va ser condemnada a mort. Fou guillotinada, i Quima encara recorda les últimes paraules.

OLYMPE: Lluita per mi.
                  Lluita per tu.