divendres, 1 de juny del 2018

El vigilant en el camp de segol


OPINIÓ PERSONAL

Resultat d'imatges de el guardian entre el centenoCom he dit en l'entrada anterior, aquest llibre va significar un trencament del que estava establit, ja siga pel protagonista amb el que tants joves es senten identificats o pels temes que tracta, tan fora de la norma.
Aquest llibre, a més, ha sigut una referència per a molts autors, grups musicals, cineastes...El personatge de Holden, tan marginat de la societat i tan reflexiu, ha sigut la base per a crear molts personatges. Fins i tot, han fet cançons dedicades a Holden.

Jo, personalment, vaig triar el llibre pel fet que s'ha convertit un clàssic, pel seu argument i particular personatge, Holden, que sempre em va intrigar.
Sincerament, el llibre m'ha fascinat. Es agradable de llegir i et fa pensar, qüestionar-te moltes coses. És una crítica a societat dels anys 50 molt bona, i tracta temes molt revolucionaris per a eixa època (l'amor, la guerra, la mort...)
I Holden, sense dubte fa que empatitzes i t'identifiques amb ell, amb la seua forma tan realista (de vegades pessimista) de veure el món.
El que jo destacaria de la novel.la, serien els diàlegs o les reflexions de Holden. Vos deuxe ací alguns dels fragments que més m'han agradat:

"Em passe el dia diguent que m'alegre d'haver conegut a persones que no m'importen gens. Però supose que si vull seguir vivint, he de dir tonteries d'eixes"

 "Els llibres que de veritat m'agraden son eixos en els quals quan acabes de llegir-lo penses que ojalà l'autor fora un bon amic teu per poder cridar-lo per telèfon quan vullgues"

"No conteu mai res a ningú. En el moment en que algú conta qualsevol cosa, comença a trobar a faltar a tot el món"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...