Va nàixer en 1980 i únicament té estudis
primaris.
Ha passat pràcticament tota la seua vida en una aldea prop de
Nador. Actualment treballa en l'àmbit de la costura.
Els seus contes són els que la seua mare i les seues ties, i en especial la seua avia, li contaven de petita.
Diu que gaudeix enormement contant-los.
Al principi preferia poc public però la seua confiança va anant augmentant.
El seu estil és teatral, perfecte i complicat. I fa abundant ús del discurs indirecte.
Parlant de un dels seus contes, LA PANDERA
Conta la història de una venjança i com les coses mai ixen com pensem.
Crec que intenta dir que els actes tenen conseqüències i el karma tornarà allò que has fet sempre.
Aquesta autora és una de les moltes que ixen en CUENTOS POPULARES DEL RIF, llibre recopila els contes narrats en el Rif marroquí.
La tradició oral dels contes en el nord del Marroc, una tradició
mil·lenària, comença a perdre's amb l'arribada de la tecnologia, la
globalització, la televisió i el progrés.
Queden poques dones que exerceixen la funció de compte-contes.
Però
abans que desapareguin del tot, una parella d'escriptors i traductors
resident a Granada, Zoubida Boughaba Maleem i Gabriel García-Noblejas, va decidir desplaçar-se fins al Marroc i recopilar tots els relats possibles.
La
temàtica dels contes, segons explica l'autora del llibre, és d'allò més
variada, encara que els assumptes recurrents són la família, els germans
o la gelosia. "No són contes amb moralitat", assenyala Boughaba. "I alguns d'ells són molt surrealistes".
Aquests contes es denominen tanfust i sempre comencen amb una fórmula igual: "Això era...". Sempre, a més, sigui el que sigui l'assumpte que s'hagi narrat, acaben tots amb una curiosa frase: "...i després de caminar per aquí i per allí, em vaig posar la sabata i se'm va trencar".
"És una llàstima que la tradició estigui desapareixent i cada vegada quedin menys cuentacuentos en el Rif", es queixa Zoubida Boughaba. "La gent també està perdent el costum d'asseure's a escoltar narracions i contes com es feia abans".
Informació recollida de https://elpais.com/diario/2003/04/02/andalucia/1049235749_850215.htmlAquests contes es denominen tanfust i sempre comencen amb una fórmula igual: "Això era...". Sempre, a més, sigui el que sigui l'assumpte que s'hagi narrat, acaben tots amb una curiosa frase: "...i després de caminar per aquí i per allí, em vaig posar la sabata i se'm va trencar".
"És una llàstima que la tradició estigui desapareixent i cada vegada quedin menys cuentacuentos en el Rif", es queixa Zoubida Boughaba. "La gent també està perdent el costum d'asseure's a escoltar narracions i contes com es feia abans".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada