dimarts, 11 de febrer del 2020

John Milton



John Milton va nàixer en , Bread Street, City de Londres, Regne Unit el 9 de desembre de 1608 i va morir el 8 de novembre de 1674, Bunhill Row, Londres, Regne Unit.

És, sens dubte, un dels grans de la història britànica i del món, el seu llenguatge poètic és comparable al de Shakespeare i el seu saber polític ho va convertir en una de les principals fonts de coneixement utilitzades per a la redacció de la Constitució estatunidenca.

El seu pare, un notari apassionat per la música, li va animar a estudiar les llengües clàssiques, l'hebreu i l'italià. Després d'una estada a Cambridge, va abandonar la carrera eclesiàstica i es va retirar a casa dels seus pares. *Milton parlava anglés, italià, francés i fins i tot holandés, era un home de gran cultura.

Davant la notíocia de la possible Guerra Civil, va tornar d'un intens viatge a Europa que estava realitzant, i va començar a involucrar-se en la política, amb els seus ideals republicans.

Es va casar i el matrimoni no va resultar bé al principi, la seua esposa el va abandonar i va ser quan va realitzar els seus assajos més importants, sobre el divorci i també sobre l'educació; després es van reconciliar i van tindre tres fills. En tindre el quart, la seua esposa mor en el part, i poc després el menor dels seus tres fills també mor. En aquells dies *Milton era Ministre de Llengües Estrangeres.

Es va tornar a casar per segona tendint així una altra filla, però ambdues *fallecierin quan la xiqueta tènia mes o menys dos anys. L'havia quedat ja cec a causa d'un Glaucoma, però malgrat això va continuar treballant

Es va casar de nou per tercera vegada i en 1674 es va acomiadar del món deixant després de si un gran llegat literari.



Unes de les obres més importants que va escriure són:

1-Samson Agonistes
Resultado de imagen de Samson Agonistes

2- Arcades
Resultado de imagen de john milton arcades

3-Comus
Resultado de imagen de john milton comus 
4-El paradís perdut

Resultado de imagen de el paraiso perdido
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...