divendres, 2 de febrer del 2018

Virginia Woolf

Imagen relacionadaVirginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 - Lewes, 28 de març de 1941) fou una escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.
 Va introduir-se en el món de la literatura gràcies al seu pare sir Leslie Stephen.Va fer els seus inicis en el periodisme literari, concretament en el suplement literari del The Times, mai no va anar a escola, com sí que ho van fer els seus germans barons, els estudis els va fer a casa seva. Les novel·les L'habitació de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925) -on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud, tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols-, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni.
La ploma es va convertir en la seua única via de fuga, fins al punt d'arribar a personificar-se en les seues ficcions, un fil a què s'aferrava per a conservar la seua identitat, a més de la seua obra literària, el conflicte de la mentalitat femenina en lluita amb la masculina va marcar també el seu dia a dia fins al punt d'ocasionar-li atacs nerviosos i el seu suïcidi.


TEXT DE "LA CASA ENCANTADA" 
"Però ho havien trobat en la sala d'estar. Encara que no se'ls podia veure. Els vidres de la finestra reflectien pomes, reflectien roses; tots els fulls eren verds en el vidre. Si ells es movien en la sala d'estar, les pomes es limitaven a mostrar la seua cara groga. No obstant això, en l'instant següent, quan la porta s'obria, escampat en el sòl, penjant de les parets, pendent del techo... ¿qué? Jo tenia les mans buides. L'ombra d'un tord va creuar l'estora; dels més profunds pous de silenci la tudó va extraure la seua bambolla de so. «A excepte, fora de perill, a salvo...», bategava suaument el pols de la casa. «El tresor està soterrat; el cuarto...», el pols es va detindre bruscament. Bueno, era açò el tresor soterrat?"
                                                                               
VIRGINIA WOOLF

Si voleu seguir llegint: http://ciudadseva.com/texto/la-casa-encantada-woolf/



Manel Marí, en la memòria


Manel Marí va nàixer a Eivissa, 17 d'agost de 1975, i va morir a València, 31 de gener de 2018.
Marí ha rebut diversos premis i reconeixements, com ara el premi Mallorca de poesia, l’any 2005, per l’obra No pas jo, que el va donar a conèixer arreu del domini lingüístic. Dos anys més tard, va rebre el premi Ciutat de Palma Joan Alcover amb el poemari El tàlem.
 L’últim reconeixement en forma de guardó li va arribar el 2016 amb el premi València Alfons el Magnànim de poesia, amb l’obra Tavernàries

Venia sovint pel barri de Benimaclet, a participar de totes les festes poètiques que podia. Ara el recordarem pels seus versos.

JO SÓC LA VEU

Jo sóc la veu que han fet la veu d’uns altres
desteixint balbucejos, remors i altres consignes,
i si em tremola el llavi com li tremola a uns altres
és per haver admès l’eco d’un esperit-diable
que ha corsecat el coll amb tanta i tanta cendra. 


Sóc la veu i la cendra, i ja m’hi fot
no poder encomanar cap altre encant més alt,
tanmateix puc jurar que encara em vibra amb força
el puny quan s’afaiçona pel nervi i per l’espasme,
vull dir, no he mort del tot, no he diluït encara
la veu entre les veus, la cendra entre les cendres,
i mastego encenalls per escopir l’incendi:
jo soc la veu d’uns altres que frisa per cremar-se
i per cremar els ignífugs fragments de morals fetes.

Podeu llegir ACÍ més poemes de Tavernàries.


Marie de France

Marie de France

Va ser una poeta i autora medieval profeminista a part de la primera escriptora francesa que va viure en la segona mitat del s.XII (1160-1215) a Anglaterra.
Era una dona molt culta i dominava el llatí. No se sap molt més de la seua vida, ni tan sols qui era, sols coneixem el seu nom per una de les seues obres on posà "Marie ai nun, si sui de France..." que en el nostre idioma seria
 "Em dic Marie i sóc de França..." 
però és diu que potser es trata de Maria de Boulogne però no se sap res amb exactitud.

 La seua obra
 Principalment va escriure un recull de dotze lais que suposadament una estava dirigida al rei Enrique II de Inglaterra (Lai de Guigemar, Lai d'Equitan, Lai de Frêne, Lai du Bisclavret, L'Home llop, Lai de Lanval, Lai dels dos amants, Lai de Yonec, Lai Laostic, Lai Mliun, Lai du Chaitivel, Lai du Chèvrefeuille, Lai d'Eliduc)

També va escriure L'Espurgatoire de saint Patrice






Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...