dilluns, 1 d’octubre del 2018

VERSOS PER A ANNA- Marc Granell

Related image 
 PENSE EN TU

Pense en tu, en el teu cos, en els teus llavis,
en les mans amb què em dius tanta bellesa,
en els teus pits quan els bese i acarone,
en la teua mirada, que és cel i és terra.

Pense en tu i en la pell se m'incendia
el desig i el dolor i la tristesa
de no tenir-te, amor, entre els meus abraços
i així sentir el món tot gel i absència.



Marc Granell va nàixer a València el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però les va deixar inacabades. I en aquest moment va començar a moure's en els ambients poètics universitaris, i poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes i narradors.


COMENTARI:

El tema del poema és d'un amor amb molta passió sexual entre dos amants, que narra com viuen aquestes situacions .
En el primer vers, ens narra el viatge d'un cos d'una dona en el qual ens dóna una idea de com és aquesta persona, i com ho conta, i de que manera ho sent. 
Ell amb molt de romanticisme intenta embellir el cos de la dona. A més a més amb les seues paraules ens intenta explicar que li agrada moltissim el cos de la seva amada, el respeta, i que tal i com és, és perfecte.
En el segon vers, conta que no pot deixar de pensar amb ella, que quan pensa la pell s'il·lumina i que cada vegada que no están junts, que la distáncia els separa, és com si el seu cos estiguera mort, com si no reaccionara. Que la seva vida és ella i tan sóls ella. 
    


Ésta es mi casa, de Mario Benedetti

Paradoxalment, mai havia llegit cap poema de Benedetti. Dic paradoxalment, perquè aquest és un dels autors preferits de ma mare (i de fet li va fer una entrevista radiofònica), i tenim a casa bastants llibres d'ell, tant poemaris com novel·les i una recopilació de contes (aquesta sí la vaig llegir fa temps, i tinc bons records, sobretot d'un relat pertorbador titulat "Jules y Jim" -cap relació amb la pel·lícula de Truffaut-). Encara que tampoc m'estranya, ja que mai m'ha interessat massa la poesia.
Aquest poema en particular m'ha cridat l'atenció perquè l'autor, amb el seu particular estil sutil-no sutil, irònic, ens parla de la solitud, de la trivialitat de l'existència i d'allò banal i plaent (potser falsament plaent) que fem les persones per no pensar en aquesta trivialitat, i tot això d'una manera relativament clara.


ÉSTA ES MI CASA

No cabe duda. Ésta es mi casa
aquí sucedo, aquí
me engaño inmensamente.
Ésta es mi casa detenida en el tiempo.

Llega el otoño y me defiende,
la primavera y me condena.
Tengo millones de huéspedes
que ríen y comen,
copulan y duermen,
juegan y piensan,
millones de huéspedes que se aburren
y tienen pesadillas y ataques de nervios.

No cabe duda. Ésta es mi casa.
Todos los perros y campanarios
pasan frente a ella.
Pero a mi casa la azotan los rayos
y un día se va a partir en dos.

Y yo no sabré dónde guarecerme
porque todas las puertas dan afuera del mundo.

https://www.poesi.as/mb48010.htm





BIOGRAFIA BREU DE MARIO BENEDETTI


Benedetti va nàixer en un petit poble d'Uruguay al 1920, i pocs anys després va traslladar-se amb la seua família a Montevideo, on va estudiar, encara que va començar a treballar als 14 anys. La seua trajectòria literària va començar al 1945, quan va fundar el semanari "Marcha". Degut al seu compromís d'esquerres, al 1973 va veure's obligat a exiliar-se a causa del colp d'estat a Uruguay, i va viure a Espanya fins el 1983, quan va tornar a la seua terra. Aquest gran poeta, novel·lista, contista, dramaturg i crític va a morir al 2009, havent estat la figura més important de la literatura uruguaiana de la segona meitat del segle XX juntament amb Onetti.

 

Llum, Teresa Colom


 LLUM
Imatge
qui entra dins dels somnis
que una nena que ja no hi és
em va dir que series amb ella abans que hi fossis?
cap bisturí té la clau
la carn no cap dins la carn
són meves totes les petjades?
hi ha paret darrere tots els miralls?
el passadís són les arrels d’un bosc
un bosc que no fa por
s’escolten passes
sóc jo?
a la casa de vidre

la llum no entra per la porta

Teresa Colom


Imatge
Teresa Colom és una poeta i escriptora andorrana.Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra. Va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances i en 2004 va tornar a l'entitat bancària on havia estat treballant des del 1995 per dedicar-se a escriure. 
Teresa, ha participat en molts festivals i ha fet nombroses lectures en biblioteques arreu del món. A l'any 2000 va formar part del grup Donzelles i va escriure articles al Diari d'Andorra i en 2015 va ser designada com a comissària de la Setmana de la Poesia de Barcelona.



Mar Miralles Lozano

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...