a prende per cul la idea
de què n'hi ha
una cosa
com el destí,
de què existeix
una espècie de
pla misteriós,
de què hi ha un déu que
simplement
no ens dóna res
que no pugam
superar.
el dolor
no em va
fer
millor persona.
no em va
ensenyar a no
donar res
per fet.
no em va ensenyar
res
excepte com
tindre por
d'estimar algú.
sóc
massa
jove
per a estar tan
fotudament
trencada
i
si poguera tornar enrere
en el temps
i donar-me
a mi mateixa
la meua infància,
ho faria.
Traducció: Tere C. Sauri.
Amanda Lovelace és una poeta americana autora de dos poemaris titulats En aquest la princesa es salva a si mateixa i En aquest la bruixa no crema. La seua poesia beu de l'estil de Rupi Kaur i, encara breu, conta sempre la seua història. Ja coneixia el primer poemari mencionat i vaig decidir donar-li una oportunitat. No va arribar a encisar-me com Kaur, però el poema que he escollit sí ho va fer.
Maria
Wislawa Anna Szymborska(1923-2012)
va ser una escriptora polonesa molt reconeguda per haver escrit
poesia filosòfica amb un llenguatge senzill i clar. De
jove va militar en el Partit Obrer Unificat Polonès, cosa que va
lamentar més tard.
Va
ser una escriptora autodidacta
que no
va poder acabar els seus estudis per
problemes econòmics. Prompte
es va sentir influenciada per l'obra de Czesław Miłosz, escriptor,
poeta i professor universitari nord-americà d'origen polonès que va
guanyar en 1980
el
Premi Nobel de Literatura.
P, Szymborska.Dziennik
Polski (Busque la paraula)és
la primera obra que va publicar.
La
seua poesia, de contingut filosòfic, utilitza un llenguatge quasi
col·loquial, fàcil d’entendre i expressa amb claredat l'odi,
l'estupidesa, el terror i la tortura en un to en el qual barreja
l’humor amb la ironia per a descriure un món ple d’horrors i
sofriments.
És
una autora universal, en les seues obres no hi ha referències a
Polònia. En la majoria dels poemes, Szymborska
reconeix
l’horror de la existència i creu que l'ésser humà és filosòfic
des de sempre per la seua capacitat de sorprendre's i de formular
preguntes generals. Defén que s’ha d’estimar a les persones com
a individus, no a la humanitat en general: “Si vols saber qui sóc,
en els meus poemes tens tota la informació”. Wisława
Szymborskava
guanyar el Premi
Nobel de Literatural'any
1996i
va
morir d’un càncer de pulmó.
Vietnam(1967)
Dona,
com et dius? —No ho sé.
Quan
vas nàixer, d'on eres? —No ho sé.
Per
què vas cavar aquest cau? —No ho sé.
Des
de quan t'amagues? —No ho sé.
Per
què em vas mossegar el dit cordial? —No ho sé.
Saps
que no et farem res? —No ho sé.
A
favor de qui estàs? —No ho sé.
Estem
en guerra, has de triar. —No ho sé.
Existeix
encara el teu llogaret? —No ho sé.
Aquests
són els teus fills? —Sí.
Comentari:
En
aquest text, del poemari Mil
alegries, un encant,
l’autora utilitza un to auster, sense retòrica. En la guerra de
Vietnam (1954-1975), un militar s’acosta a una dona i li fa una
sèrie de qüestions a les quals ella només li contesta “No
ho sé”.
Però quan el soldat li pregunta sobre els seus fills, no ho dubta i
li diu que sí. El
poemavol
expressar que en una guerra pots oblidar-te de tot menys de les
persones que més estimes, els teus fills.
