ROMANTICISME I REALISME

EL ROMANTICISME va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Una manera de sentir i concebre la natura, la vida i l'ésser humà mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot, dins d'una mateixa nació sorgeixen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.

Temes:

1. La natura.
2. El "mal del segle".
3. La nostàlgia del passat.
4. El jo.
5. El sofriment del poble.
6. El desvetllament de la identitat nacional.

Autors/es:

• Mary Shelley (1797-1851).
• Gertrudis Gomez de Avellaneda (1814-1873)
• Emily Brontë (1818-1848).
• Amalia Fenollosa (1825-1869)
• Emily Dickinsin (1830-1886)

EL REALISME és un corrent estètic que va suposar una ruptura amb el romanticisme, tant en els aspectes ideològics com en els formals, en la segona meitat del segle XIX. Pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. 

Apareix aplicat a la literatura cap al 1825 per referir-se a la imitació per part dels romàntics de la natura i al detall descriptiu d'alguns dels seus novel·listes i les escenografies aparatoses del Romanticisme, portaven als seus llenços senzilles escenes de la vida quotidiana; de seguida es va aplicar el vocable a les obres literàries animades d'un propòsit anàleg de recollir fidels testimonis de la societat de l'època.

Cap al 1827 a França una sèrie d'escriptors i crítics presenten ja el realisme com una nova estètica allunyada o oposada a la romàntica.

Característiques:

Procura mostrar en les obres una reproducció fidel i molt aferrada als detalls de la realitat, de manera que abunda en descripcions. S'oposa al romanticisme en el seu rebuig del sentimental i el transcendental i en el seu allunyament dels escenaris exòtics; aspira, en canvi, a reflectir la realitat individual i social burgesa en el marc de l'esdevenir històric. A causa del seu afany verista o de versemblança, el realisme literari s'oposa així mateix directament a la literatura fantàstica.

Autors/es:

• María Luisa Bomabal (1910-1980).
• Elena Garro (1916-1998).
• Silvia Ocampo (1903-1993)
• Laura Esquivel (1950)
• Thackeray.
• Charles Dickens.
• Gustav Freytag.

A Espanya, l'inici realista va ser una mica posterior i va coincidir amb esdeveniments històrics capitals. Va sorgir cap a 1870, després que es reproduís la tardana revolució burgesa de 1830.

CANVI DE SEXE

EM CANVIARIA DE SEXE?

Si me'l pregunten per les possibilitats i per la superioritat no ho faria. Per solucionar un problema ho has d'enfrontar no amagar-te o canviar per sobreviure, perquè així no soluciones res.

Però la qüestió no radica assoles aquí, ja que en anviar de sexe estaria sent egoista, estaria pensant assoles en mi. Encara que em canviara de sexe hi haurien dones patint i lluitant, i jo en canviar-me de sexe estaria acceptant i promoguen una societat patriarcal.

L'única manera de trencar el sostre de vidre és trencant la percepció de gènere masculí i gènere femení, ja que el gènere és una construcció social de la gent per a dir-nos que ens ha d'agradar o no.

Una vegada el meu oncle em va dir "No sé per què vos queixeu tant les dones, en veritat no vos adoneu de la sort que tingueu en poder passar temps amb els vostres fills, criant-los i veient-los créixer. El treball de mantenir una casa i de fer el sopar no és fàcil, però és molt bonic".

En escoltar aquestes paraules no vaig poder continuar parlant amb ell.

Jo no dic que les tasques de la llar no siga digne, però perquè l'hem de fer sempre nosaltres? Això ho hauria de fer tothom. No tenim perquè fer-ho nosaltres assoles pel simple fet de ser dones.

Per tot això no em canviaria de sexe, per mi i per totes ixes dones que necessiten que seguim lluitant.

PENSAMENT DE QUIMA

Estic cansada d'aquesta vida cruel. Cada dia lluitant i patint, no és lloc per viure. Saquegen la ciutat i a cada cop i volta es pot veure com lluiten per tindre el poder.
El poble té por, es pot respirar i sentir com de terroritzada està la gent.
Encara recorde els temps d'abans que comparats amb aquests em pareixen la glòria.
Haver de fingir davant els homes coses que no vull fer, coquetejar i riure com si no tinguera res més a fer.