DE LA MATEIXA SANG

Antígona', de Marie Stillman.

Vaig caure per un clot quan tenia tres anys. 

Des d'aleshores veig la vida molt diferent a les altres persones, amb més colors, amb més positivitat...  Anem a deixar-ho en diferent, molt diferent. 

També recorde quan vaig tindre el meu primer aniversari. Em van regalar uns xapins rojos per  aprendre a caminar, sí, vaig caure amb ells un parell de vegades, però sempre em tornava a alçar. 

Des de aquell moment ma mare sempre m’ha ensenyat que nosaltres som filles de la lluna, que la lluna ens parla a través dels somnis, visions, a través de l’univers. 

Jo sempre vaig veure a ma mare com a la millor de les bruixes. Em sanava amb sols tocar-me amb les seues mans i més endavant em va ensenyar a sanar-me a mi mateixa.

Uns quants anys després va nàixer altra bruixeta, altra amazona d’Artemisa, la meua germana, altra protegida de la lluna, el nostre aquelarre havia crescut. La Mare Terra i el costat roig de lluna ens protegien,ens protegien dels pensaments nocius, de la maldat, de la violència  que hi havia al món. 
Cadascuna de les tres ens aportàvem mútuament el que el nostre nom predicava: la meua germana, el seu nom significa "infinit", Amara, "la meua infinita alegria", la meua mare Yllenhoank, el seu significa  “Om” el so del l’univers, el so de la meua vida i per últim jo, Ahinsa, significa “No violència” en sànscrit, el llenguatge dels àngels. 
Les tres fórem enviades a aquest món per a cambiar-ho, per a millorar-ho, per a mantenir-lo viu. 

Som les nétes de les bruixes que no van poder cremar.

Gala