El
període d'entreguerres, especialment en el context de la cultura
occidental, transcorre entre el final de la I Guerra Mundial (1918) i
l’inici de la II Guerra Mundial (1939).
La
societat del segle XX és materialista i consumista i l’art viu una
transformació. L’expressió artística se centra en els sentits en
compte de l’intel·lecte. La literatura i les belles arts, a més
del compromís polític dels intel·lectuals, està marcat per les
avantguardes clàssiques: el surrealisme, l’expressionisme i la
Bauhaus. A
partir del 1920 fins el 1939, l’estil
de l’art déco, un moviment
de disseny popular, uneix
l'alta cultura amb la vida quotidiana.
L'arquitectura
d’entreguerres
pateix una gran transformació, des de les formes tradicionals fins
als moviments d'avantguarda. Aquest canvi té una concepció més
racional de l'espai i atén les noves tecnologies i la seua ubicació
mediambiental. La principal tendència artística d’aquest període
és el racionalisme, representat fonamentalment per l'Escola de la Bauhaus.
Algunes
de les arquitectes més destacades d’aquest corrent són: Lilly
Reich (Alemanya, 1885-1947), Charlotte Perriand (França, 1903-1999),
Denise Sctott (Zàmbia,1931) i Matilde Ucelay (Espanya,
1931-2008). Les tendències artístiques perden l'interès en
l'objecte artístic, l'art tradicional anterior està centrat en
l'objecte i ara es presta atenció al concepte. Hi ha una revaloració
de l'art actiu, l'acció, la manifestació espontània i efímera, no
comercial.
Apareix
l’art conceptual, el videoart i el fluxus, una
xarxa internacional d'artistes que composen i dissenyen, i se’ls
coneix perquè mesclen mitjans i disciplines artístiques: música,
literatura,
performance,
arquitectura
i
disseny.
També destaca,
en els anys seixanta, el happening,
un
esdeveniment artístic amb vindicacions sociopolítiques que es
presenta com una obra d'art, similar a l'acció artística.
Globalment, en tot el període hi ha dos grans moviments: les
avantguardes i l'art postmodern.
El cinema
és
el gran passatemps popular i de consum. Les pel·lícules mudes creen
grans obres mestres i donen pas a les sonores. El que li interessa
al cinematògraf és focalitzar la història a través dels
conflictes dramàtics dels seus personatges. La intenció principal
és mostrar al públic una visió crítica sobre les condicions de
vida de la societat i provocar la reflexió de la gent.
Entre
el cinema mut de temàtica social cal destacar Temps
Moderns,
una de les obres mestres de Charles Chaplin. En el tractament de la
Primera Guerra Mundial del cinema sonor una obra clau és Senders
de glòria
de
Stanley Kubrick; sobre l’adveniment del nazisme, El
testament del doctor Mabuse,
de
Fritz Lang i sobre la Segona Guerra Mundial, The Thin Red Line (“La
Delgada Línea Roja”),
de Terrence Malick.
València,
31 de març del 2019
Mar
Miralles Lozano
