Els nostres drets

França, 3 de novembre de 1793. Fa poc que van decapitar a Maria Antonieta.

S’obri el teló i apareix Xima enmig del carrer. Escolta crits que provenen de la plaça i s’acosta per saber que passa.

(Nerviosa, observa el rebombori i es dirigeix a una dona d’entre la gent).

XIMA: Què passa ací? Per qué crideu?

DONA: El Tribunal Revolucionari ha decidit que Olympe de Gouges ha de ser guillotinada.

XIMA: Olympe de què? (Xima no entén res)

DONA: Olympe de Gouges, una escriptora, activista i feminista. Fa dos anys va escriure la Declaració de drets de la Dona i de la Ciutadania. (Furiosa) Olympe s’ha atrevit a criticar la dictadura de Robespierre, fins i tot quan estava en la presó.

XIMA:(Enfadada) Ha estat lluitant tota la vida per aconseguir la igualtat de totes i ara la volen matar? No és just. Em negue a que passe açò. Vull parlar amb ella.

DONA: Això és impossible. Li queda poc de temps, l’estan pujant al cadafal per assassinar-la.

Xima, furiosa, abandona la dona i ix corrents cap al centre de la plaça en busca d’Olympe. Després es calla la gent i s’escolta un agutzil comunicant el motiu pel que la van a matar.

HOME: (Amb to solemne) Olympe de Gouges és acusada per criticar el nostre sistema comercial, per dir ximpleries del Primer i Segon Estat i per intentar posar impostos sobre els béns de luxe.

Xima no li lleva la mirada a Olympe. Olympe li la retorna. xima hi sent empatia i la manifesta.

XIMA: Prou! És injust!

Olympe se sorprèn de la reacció de la joveneta i contesta.

OLYMPE: Lluita! Lluita, que encara pots!

Augmenta el volum dels crits de la gent de la plaça.

Xima, atemorida, intenta pujar al cadafal però dos camperols la detenen. Xima es resisteix.

XIMA: Deixeu-me! Estic farta que sempre nosaltres, les dones, obeïm tot el que diguen els homes. Ens tracten com si no forem persones. Vull que totes tinguem els mateixos drets.

Olympe li somriu

Un botxí deté a Xima. La gent del poble la dóna suport per rescatar-la. Xima aconsegueix fugir i ix corrents.

Poc després, el botxí deixa caure la fulla de la guillotina i el cap d’Olympe cau en la cistella. Tothom petrificat, plora.

S’apaguen les llums i es tanca el teló.

València, 19 de febrer del 2019

Mar Miralles Lozano

CIMS BORRASCOSOS, D'EMILY BRONTË

Cims Borrascosos (Wuthering Heights en l’anglés original) és una novel·la ambientada en l’any 1801 escrita per Emily Brontë, sent aquest el seu únic treball en narrativa. (Poemes d'Emily Brontë ací).

Aquesta novel·la dóna començament amb la mudança del narrador, Lockwood, a un lloc conegut com la Granja dels Tords, que té com a propietari al malhumorat Heathcliff. Quan, per una tempesta de neu, es veu obligat a quedar-se a la residència del seu casolà a dormir i el fantasma d’una tal Catherine no el deixa dormir, decideix demanar-li a la seua criada, Nelly Dean, que li conte la història de Catherine y Heathcliff. La senyora Dean ens contarà una història plena d’amor, odi… i venjança.

Li tenia moltes ganes a aquest llibre des de feia ja temps. El vaig comprar de segona mà a març del 2018, i vaig començar a llegir-lo immediatament. Però quina va ser la meua sorpresa al descobrir que… traduïen els noms propis! I no em refereixc a noms com Cims Borrascosos o Granja dels Tords, no… Em referisc a que a Catherine li deien Catalina; a Edgar, Eduardo! Vaig deixar eixe llibre en un tres i no res. Aquest desembre vaig tindre l'oportunitat de llegir-lo de nou amb els noms originals, i l'experiència, certament, va ser millor.

Jo recomanaria aquest llibre a tota persona que li agrade l’Anglaterra del segle XIX, ja que retracta molt bé eixe tipus de societat i les jerarquies que hi havien, i a tota persona que li agrade una mica de drama.

Tothom plora

Xim va pensar que si només les dones tenien dret a les llàgrimes, quan un home noble i generós és traït i penjat per aquell que ostenta el màxim atribut de noblesa, significava que el món estava mal fet. «Potser ploren perquè elles no es fan solidàries d’aquesta vergonya, va pensar». Quim va caure adormit amb un son profund.

Tenia visions, escoltava de manera repetitiva les burles de Conrat Llança i la resta de persones que en algun moment s’havien rist d’ell quan manifestava els seus sentiments. Pegava voltes en el llit i la suor li baixava pel front. Desesperat, va obrir els ulls i es va incorporar, estava fart. Hi havia coses que no el deixaven ser com volia, no entenia per què no podia expressar-se com les dones. Per què podien plorar i ell no? Se sentia sol, no trobava respostes, estava angoixat. Va tornar a plorar, seguia actuant com una dona.

Però des de ben menut, Quim sabia que era un xic. Va créixer, tenia pèls, la seua veu i els seus genitals eren indubtablement masculins. Però aquella nit els pensaments se li van creuar. «Què em passaria si un dia estiguera dins un cos femení? Em deixarien expressar-me com sóc?», va pensar. Després de pegar-li voltes hores i hores, ho va veure clar. Havia decidit que des d’aquell dia seria una altra persona, ignoraria les crítiques i manifestaria sense vergonya els seus sentiments.

Mar Miralles Lozano

Contactem amb tu

                                                                València, 6 d’octubre del 2018

Benvolguda Maria Aurèlia,

Sóc una alumna de primer de batxiller de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València. Li escric perquè en la classe de Literatura Universal estem treballant un dels seus llibres, Quim/Quima. Una de les activitats que ens ha proposat la professora ha sigut escriure-li una carta.

Si li dic la veritat se m’està fent un poc complicat escriure a una persona important però que desconec, l’exercici no és tan fàcil com em pensava. Fins i tot he arribat a buscar a internet: “Com començar una carta a algú famós”.

La nostra mestra ens ha explicat qui és vosté i ens ha contat alguna de les seues aventures de quan era xiqueta i anava a l’escola. Sé que sempre ha exercit una activa militància feminista i d’esquerres, això sí que ha provocat que augmente el meu interés per saber coses de vosté. També conec la seua passió cap a Virginia Woolf. Sé que Orlando, un dels personatges creats per aquesta autora li va servir d’ajuda per a la creació de Quim/Quima.

Només he llegit un capítol i, si li sóc sincera, m’està costant seguir-li el fil a la història. La meua professora em diu que no em preocupe perquè a mesura que vaja llegint tot es farà més àgil i ho comprendré millor.

Confie que amb el temps arribe a agradar-me el llibre i així conéixer-la una miqueta més.

Atentament,

Mar Miralles Lozano