Literatures : de setembre 2020

dimecres, 30 de setembre del 2020

Hannah Arendt

Hannah Arendt

Hannover, 1906 - Nova York, 1975) Filòsofa alemanya.

D'ascendència jueva, Hannah Arendt va estudiar en les universitats de Marburgo, Friburg i Heidelberg, i en aquesta última va obtindre el doctorat en filosofia sota la direcció de Karl Jaspers. Amb la pujada d'Hitler en poder (1933), es va exiliar a París, d'on també va haver de fugir en 1940, establint-se a Nova York. En 1951 es va nacionalitzar estatunidenc

En Els orígens del totalitarisme (1951), la seua obra més reconeguda, sosté que els totalitarismes es basen en la interpretació de la llei com a «llei natural», visió amb la qual justifiquen l'exterminació de les classes i races teòricament «condemnades» per la naturalesa i la història. Altres obres seues són La condició humana (1958), Eichmann a Jerusalem (1963), Homes en temps ombrívols (1968), Sobre la violència (1970) i La crisi de la república (1972).

(Sense títol)

"Incessantment ens aparta la vida del que fa tot just un moment estava a les portes amb totes les seves energies. Incessantment s'acerrojan portes i enfonsen ponts en el flux del corrent tot just les toques amb el peu."

Traducció : Lola Andrés i Anacleto Ferrer

Anna Akhmàtova

Anna Andrèievna Gorenko neix l'11 de juliol de 1889 a Odessa en el si d'una família noble d'ascendència tàrtara. Comença a escriure poesia de molt jove, i davant del rebuig del seu pare, que no volia veure el seu nom relacionat amb una cosa tan poc respectable com la poesia, pren, per a ella i els seus versos, el nom de la seva àvia tàrtara: Akhmàtova. Fins als setze anys viu a Tsàrskoie Selo; després estudia a Kíev i a Sant Petersburg. El 25 d'abril de 1910 es casa amb el jove i conegut poeta Nikolai Gumiliov (1886-1921). El matrimoni, poc convencional, durarà fins al 1918.Va tenir un fill, Liev Gumiliov. El 1911 Gumiliov, Akhmàtova i Mandelstam, amb altres poetes propers al Gremi de Poetes, proclamen l'acmeisme (d'acme: punt de màxima elevació d'un astre i, particularment, del sol), moviment poètic que en reacció a les boires del simbolisme proposa una poesia d'imatges clares i de llenguatge modern i quotidià. En aquesta època viatja per Itàlia i França. Publica els seus primers poemaris: Vietxer (1912; El vespre) i Txiotki (1914; El rosari). Publica després els reculls Bielaia Staia (1917; La bandada blanca) i, ja enmig d'un clima bèl·lic i de terror, Podorozhnik (1921; El plantatge) i Anno Domini MCMXXI (1922).

"Quan es nit closa i espero que arribi

tota la vida sembla que em pengi d'un sol fil.

Glòria, jovenesa, llibertat resten pàl·lides

vora d'ella, que duu una flaauta a la mà.

Ha vingut fins a mi. Mentre deixava el vel

fit a fit m'ha mirat.

Ets tu, doncs-li pregunto- qui dictaves al Dante

les planes de l'Infern? I respon: Jo."

(Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova)

Maya Angelou

MAIA ANGELOU va nàixer el 4 d'abril de 1928 en Saint Louis, Missouri, encara que gran part de la seua infantesa va transcórrer al costat de la seua àvia en una zona rural d'Arkansa.

Durant la dècada dels anys cinquanta va actuar en clubs nocturns i va iniciar una carrera d'èxit com a cantant, ballarina, actriu, directora de revistes, activista dels drets civils, poeta i novel·lista. La seua obra més famosa és la sèrie de novel·les autobiogràfiques que es s'inicia amb Jo sé perquè canta l'ocell engabiat (1970), en la qual descriu les vides d'uns afro-americans amb un llenguatge enginyós. En quasi totes les seues obres denuncia el racisme, i exalta el valor, la perseverança, la supervivència i la pròpia estimació. Li han sigut atorgats nombrosos premis i títols honorífics.B.B. King, entre altres, ha musicalizado els seus textos.
L'autora, poetessa i activista pels drets civils, Maia Angelou, va morir el dimecres 28 de maig de 2014 a la seua casa de Winston-Salem, Carolina del Nord (els EUA), tenia 86 anys. Encara que va escriure set autobiografies, tres llibres d'assajos i varis de poesia, la seua obra més aclamada va ser I know why the caged bird sings ('Jo sé per què l'ocell engabiat canta'), un llibre autobiogràfic.

https://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/2717/Maya%20Angelou

MUJER EXTRAORDINARIA

Las mujeres hermosas se preguntan cuál es mi secreto.
No soy guapa ni estoy hecha para un desfile de moda
y cuando doy explicaciones,
todas piensan que miento.
Les digo,
está al alcance de mis brazos,
en la envergadura de mis caderas,
en la cadencia de mis pisadas,
en la curva de mis labios.
Yo soy una mujer
extraordinariamente.
Una mujer extraordinaria,
esa soy yo.
Me acerco a cualquier lugar
lo más tranquila posible,
igual que a los hombres,
que se ponen de pie o
caen de rodillas.
Luego se arremolinan a mi alrededor,
como una colmena de abejas de miel.
Les digo,
es el fuego de mis ojos,
y el destello de mis dientes,
el vaivén de mi cintura,
y la alegría de mis pies.
Yo soy una mujer
extraordinariamente
Una mujer extraordinaria,
esa soy yo.
Los propios hombres se han preguntado
qué es lo que ellos ven en mí.
Se esfuerzan
pero apenas pueden rozar
mi misterio interior.
Cuando intento mostrárselo,
son incapaces de verlo.
Les digo,
está en el arco de mi espalda,
en el sol de mi sonrisa,
en la silueta de mis pechos,
en la gracia de mi estilo.
Una mujer extraordinaria,
esa soy yo.
Ahora comprenden
por qué mi cabeza nunca se inclina.
No grito ni salto sobre nada
ni tengo que elevar la voz.
Cuando me vean pasar,
deberían sentirse orgullosas.
Les digo,
está en el sonido de mis tacones,
en el rizo de mi cabello,
en la palma de mi mano,
en la necesidad de mi cariño.
Porque soy una mujer
extraordinariamente.
Una mujer extraordinaria,
esa soy yo.

Rupi Kaur

Rupi Kaur és una poeta i il·lustradora canadenca.

Rupi Kaur als seus 21 anys

És popular per la seva utilització de lletres minúscules en les seves il·lustracions. Amb tan sols 21 anys; Kaur treballa per transformar experiències de dolor. Va publicar un llibre de poesia i prosa titulat milk and honey el 2015. El llibre tracta temes de violència, abús, amor, pèrdua i feminitat i ha venut més d'un milió de còpies. S'ha convertit en número 1 en el llista dels més venuts de The New York Times.


"no em cal la mena d'amor que et buida vull algú que m'ompil d'energia" ~traducció de Bel Olid

Marina Tsvetàieva

Marina Tsvetàieva

Poeta russa nascuda a Moscou en 1892.

Va estudiar a Moscou i en la Sorbona i va viure molts anys a l'estranger.

És considerada com una de les figures més rellevants de la literatura russa del segle XX.

Va ser una dona de passions categòriques, voluntariosa i resolta. Tota la vida va sentir per Pasternak un commovedor afecte, malgrat estar casada amb un oficial de l'exèrcit tsarista.

Va emigrar a l'estranger en 1920 i va tornar a Rússia en vespres de la guerra contra el feixisme hitlerià, al qual havia maleït en els seus versos quan es trobava encara en l'emigració.

Entre les seues obres es destaquen "Poemes de joventut" 1915 i "Poemes de Moscou" 1916. Va ser exiliada al llogaret de Elábuga, on va morir

el 31 d'agost de 1941.

"No seduiràs la dona

amb cap pàgina funesta...:

Per a ella l'Ars amandi

és ben bé tota la terra

El cor és filtre d'amor

un filtre sense remença.

Per algú pecat mortal

és la dona, de naixença." (Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova)