Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
(1799-1850)

Honoré de Balzac va nàixer el 20 de maig de 1799 en Tours (França). Era fill del funcionari François Bernard Balssa, qui als seus cinquanta anys s'havia casat amb la vintanyera Anne-Charlotte-Laure Sallambier, mare de Balzac.

En 1814 la família es va traslladar a París. Honoré de Balzac va estudiar intern en Vendôme abans d'instruir-se en Dret per imperatiu patern en la Universitat de la Sorbona entre els anys 1818 i 1821.

Balzac va abandonar l'opció de convertir-se en jurista i es va dedicar al periodisme sense molta fortuna, mentre polia el seu estil literari iniciat en el romanticisme.
 

Va viure sumit en un montó de deutes fins que l'any 1829 va conseguir el seu primer èxit literari gràcies a la novel·la “L'Últim Chuan” (1829), títol continuat pel polèmic assaig “Fisiologia Del Matrimoni” (1830).

En 1850 es va casar amb la comtessa de nacionalitat polonesa Eveline Hanska, una dona casada amb qui havia iniciat relacions en la dècada dels 30.

Mestre de la novel·la realista i del retrat psicològic, va comprendre el conjunt de la seua obra amb el títol “La Comèdia Humana" al segle XIX, on plasma diferents escenes de la vida francesa de l'època.

Entre l'extensa obra  dins de “La Comèdia Humana”, destaquen novel·les com “La Pell De Sapa” (1831); “El Coronel Chabert” (1832); “Ferragus” (1833), el primer llibre de la trilogia “Història Dels Tretze” continuat per “La Duquessa De Langeais” (1833) i “La Xica Dels Ulls D'Or” (1835); “El Metge De Llogaret” (1833), llibre conegut també com “El Capellà De Tours”; “Eugenia Grandet” (1833); “Papà Goriot” (1834); “El Lliri De la Vall” (1836); “Les Il·lusions Perdudes” (1836-1843) o “La Prima Bette” (1846).
 

Balzac va morir a París el 18 d'agost de 1850, quan tenia 51 anys. Està enterrat en el cementeri de Père Lachaise de París.

Aleksandr Puixkin

Va nàixer a Moscú el 10 de juny de 1799. És considerat l’autor més important de la literatura russa i el pare de la llengua russa moderna.Va ser fill d’una de les famílies aristòcrates més antigues de Rússia i com era costum en les famílies adinerades, va rebre una educació basada en la literatura i llengua francesa, trobant des de xicotet la seua passió.En 1814 va publicar el seu primer poema.
La temàtica de la seua prosa tractava sobre l'història del seu país, Rússia com Полтава (1829; Poltava), Медный всадник (1833; El cavaller de bronze) o Капитанская дочка (1836; La filla del capità), Повести покойного Ивана Петровича Белкина (1831,Els relats de Belkin).Va escriure alguns poemes que van provocar el seu exili a Moldàvia com Волность (La llibertat) i Деревня (El poble). L'escritor va morir ferit en el llance que ell mateix havia provocat en exigir una reparació de l'honor de la seua esposa.


TRES FONTS

Dins l’estepa del món, trista i immensa,
tres fonts hi han brollat, misterioses.
La Joventut. Font ràpida i intensa
que bull i salta en ones remoroses.
La font de Poesia, fetillera,
abeura en el desert el desterrat.
La freda font d’Oblit és la darrera:
i és la més dolça al cor assedegat!

     (Trad. Guillem Nadal)


http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/37/alexandr-sergueievitx-puixkin.html
http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiarussa/puixkin.html

Carta a Isabel

Estimada companya de vida,

Avui, 14 de Febrer, per a mi és un dia qualsevol, però m'abellia mostrar-te el meu amor amb aquesta excusa estrangera del San Valentí. Ja sé que tu em diràs que és tot una estratègia de mercat, i que per a nosaltres, els valencians, és el Sant Dionís, amb un mocador i un dolç. Però té igual i no et queixes!


Tu, que m'has acompanyat en més de 40 estius, sempre al meu costat, rient, plorant i barallant, però sempre junts, perquè com bé saps, "no hi havia a València dos amants com nosaltres". "El nostre amor és un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps." No hi ha cap com tu, i estic feliç de trobar-me al teu costat cada matí que passa, mirar-te mentre dorms i pensar en la sort que he tingut.
Del nostre amor potent i passional van nàixer els dos fills més guapos de València, els nostres, quasi tan preciosos com la seva mare.
Per a mi has sigut un "tot particular"; dona, esposa, amant i mare dels meus fills. En resum, ets un dels meus suports vitals. "M'has ajudat molt, de nit mentre escrivia... i m'has donat la teva companyia, el teu discret silenci, el teu ajut."
Com un dia més al teu costat, vull dir-te que t'estime de forma desmesurada i especial.

Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe va nàixer a Boston, els Estats Units, el 19 de gener de 1809, i va morir el 7 d'octubre de 1849 a Baltimore, els Estats Units. Va ser un escriptor, crític, periodista i poeta estatunidenc. És reconegut com un dels pares del conte modern, així com el creador del gènere policial. A més, va ser un gran escriptor tant de ciència-ficció com d'obres de terror.

D'altra banda, l'esposa d'aquest, Francès, va posar tota la seua fe en Edgar Allan Poe i sempre ho va omplir d'afecte. Poe es va centrar en escriure contes i a iniciar una carrera periodística, en 1838 va publicar la seua única novel·la, La Narració d'Arthur Gordon Pym, encara que amb poc èxit a més en 1845, va publicar el seu poema més famós, El corb, pel qual seria reconegut a nivell internacional.

Finalment, una cita famosa d'aquest autor és “Més entenimentat és, el que accepta la seua pròpia bogeria”.

Carta de Sancho a Guiomar

Estimada Guiomar,

Estar separat de tu, és el més difícil  que he pogut sentir, ni lluitar contra mil moros es pot comparar. Veig coses que em recorden a tu allà on vaja, em fa sentir dolor, però a la meteixa vegada me fan veure que estic prop de tu, perquè en cada pas, en cada alenada d'aire que pegue, cada moviment que faig, cada paraula que dic, tu estàs amb mi.

Vaig nàixer amb l'únic objectiu de trobar-te, beneït siga el destí, per decidir unir-nos, et vull tant, adore cada moment que hem passat, i els revisc cada nit, com una nit com aquesta, que t'escric aquesta carta, i és com si estigueres amb mi, sent la teva mà a la meua espatlla, els teus dits al meu cabell, i el suau alè del teu bes a la meua galta, et sent plenament.

Mai ho ablides, sempre teu.

Fins aviat, Sancho.

George Sand

George Sand va nàixer el 1 de juliol de 1804, filla de Sophie-Victoire Delaborde i Maurice Dupin de Francueil, un oficial de l'Exèrcit francés descendent del rei Augusto II de Polònia. Tot seguit, s'educa amb la seua àvia paterna en la propietat de Nohant i també va cursar estudis en un convent de París. A l'any 1822 contrau matrimoni amb el baró Casimir Dudevant, home acabalat de qui va tindre dos fills i de qui es va separar en 1830. Republicana a la França de la Restauració monàrquica, defensa els drets del poble i les llibertats individuals al mateix temps que proclama la solidaritat entre els éssers.

D'altra banda, aquesta famosa escriptora francesa té obres molt famoses com Indiana, Consuelo, La Mare au diable, Histoire de ma vie... Pertany al gènere de Novel·la i al moviment del romanticisme, va morir el 8 de juny de 1876.

Finalment, una fragment de text molt famós del seu llibre Histoire de ma vie; "No pense que hi haja orgull i impertinència a escriure la història de la pròpia vida i encara menys a triar, en els records que aqueixa vida ha deixat en nosaltres, els que valguen la pena de ser conservats. Això, per a mi, resulta d'altra banda, un penós deure, ja que res hi ha tan difícil com definir-se a si mateix."

https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Sand
https://www.mujeresenlahistoria.com/2015/06/la-escritora-rebelde-george-sand-1804.html
https://www.quien.net/george-sand.php

Charles Dickens

Charles Dickens va nàixer el 7 de febrer de 1812 i va morir el 9 de juny de 1870. Dickens es un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular. 

Dickens va escriure moltes novel·les durant la seua vida, totes les novel·les eren molt populars. Ell tenia molta imaginació que es va poder vore amb els llibres, actualment es un del millors escriptors de l'època victoriana, en les seues novel·les compta molt be com era la vida en aquest moment, Dickens compta molt vi com era la vida en l'época georgiana, es pot conéixer com era la vida en eixa època llegint les seues obres.

Quan tenia cinc anys, la família es va traslladar a Chatham . Va assistir a l'escola primària dels set als dinou anys. La seva família era de classe mitjana, però la seva situació econòmica va empitjorar quan el seu pare va ser empresonat. Va aprendre a llegir gràcies a la seva mare, que va fer servir per ensenyar al seu fill unes quantes obres clàssiques propietat del pare, John Dickens . John Dickens fou el model per al senyor Micawber en l'obra semiautobiogràfica del seu fill, la novel·la David Copperfield. El fill de William Dickens i Ball Isabel , John Dickens era un empleat de l'oficina de pagaments de la Royal Navy a Portsmouth, a Hampshire. 

Gràcies a les obres que anava publicant, Dickens anava agafant prestigi. L'any 1841, va ser condecorat com a fill adoptiu de la ciutat d'Edimburg i va viatjar als Estats Units d'Amèrica l'any 1842, on es va trobar amb una gran rebuda. Allà, però, va trobar els mateixos vicis que a Anglaterra, de manera que va publicar aquell mateix any una obra amb la qual es va guanyar el rebuig de la societat dels Estats Units d'Amèrica i va significar a Anglaterra el primer fracàs important de la seva carrera: American Notes. No obstant això, va tornar a rebre el suport del públic gràcies a la seva obra Cançó de Nadal .

Va morir el 8 de juny de 1870, Dickens va patir un accident vascular cerebral a casa, després d'un dia de treball a Edwin Drood. L'endemà, el 9 de juny, cinc anys després de l'accident ferroviari a Staplehurst, el 9 de juny de 1865, va morir a Gads Hill, sense haver recuperat la consciència. Contràriament al seu desig de ser enterrat a la catedral de Rochester "d'una manera senzilla, sense ostentació, i estrictament privada", va ser enterrat al Racó dels Poetes de l'abadia de Westminster. Un epitafi imprès distribuït en el seu funeral deia: "A la memòria de Charles Dickens , que va morir a la seva residència, Higham, prop de Rochester, Kent, 9 de juny de 1870, de 58 anys, era un simpatitzant dels pobres, els que pateixen i els oprimits... i per la seva mort, un dels més grans escriptors d'Anglaterra s'ha perdut per al món". 

L'única estàtua de bronze de mida natural de Dickens, aixecada el 1891 per Francis Edwin Elwell, es troba a Clark Park, al barri de Spruce Hill de Filadèlfia, Pennsilvania, als Estats Units. 

Molière

Va nàixer a París, 1622, on també va morir al 1673. Va ser un dramaturg i actor francès. Nascut en una família de la rica burgesia comerciant, el seu pare exercia el càrrec de tapisser real. Molière va perdre a la seua mare a l'edat de deu anys. Alumne en el col·legi jesuïta de Clermont fins a 1639, es va llicenciar en la facultat de dret d'Orleans en 1642.

Els seus treballs existents inclouen comèdies, farses, tragicomèdies, comédie-ballets i més. Les seues obres s'han traduït a totes les llengües vives principals. Considerat el pare de la Comédie Française, els seus treballs s'interpreten amb més freqüència que els de qualsevol altre dramaturg actual.

Entre les seues influències més generals destaquen les comèdies de *Plauto, especialment en Amfitrió, inspirada en la comèdia homònima de l'autor llatí i L'avar, que deriva d'un personatge de la Aulularia *lautina. També sembla haver fet malament ús d'una de les obres de Cyrano de Bergerac, El pedant burlat (Le Pédant Joué), de la qual va copiar una escena quasi al peu de la lletra.

OBRES MÉS IMPOPRTANTS:
 
   1-Tartufo (1667)


2-El misántropo (1666)


3-Don Juan (1665)