diumenge, 25 de novembre del 2018

TEXT CREATIU

EL TEMPS


Per a nosaltres què és el temps? Una part de la nostra vida? Una organització de qualsevol cosa que volem fer? Un límit d’una cosa que ens agrada?

Tots nosaltres sabem que el temps es desplaça 60 segons per minut, 60 minuts per hora i 24 hores per dia. La percepció que tenim és relativa, depenent de la situació que estem vivint en cada instant. Com per exemple, quan t’agrada el que estàs fent en un moment donat; no vols que termine i per això es passa molt ràpidament, però per altra banda si fas alguna cosa que no t’agrada, passaria molt lentament.

El temps és una cosa molt valuosa, perquè es recorda el moment determinat de cada gest, de cada acció, de cada paraula dita en un passat. Depenent de l’acció que faces en el present (siga positiva o negativa), et perjudicarà al futur si o no. Som patidors del pas del temps.

L’expressió que diu “no tinc temps” hauria de ser mereixedora d’un gran premi per cada volta que l’hem dit. És graciós que es repetisca tant. Serà perquè és veritat? Que no tenim cap temps?

Crec que tot està inclòs en la responsabilitat, en saber organitzar-se. No deixes tot el que pugues fer hui per a demà, ja que podries penedir-te.




LITERATURA LATINOAMERICANA

La literatura latinoamericana forma un conjunt armònic a pesar de les diferències i rangs propis de cada país en Latinoamérica.
Són obres sanes on s'expressen costums dels pobles. Abasta les literatures nacionals d'Amèrica del Sud i Central, Mèxic, Cuba, Puerto Rico, i parts de les Índies Occidentals. La llengua mare de la mateixa és l'espanyol o castellà i no és equivalent a parlar de Literatura hispanoamericana doncs aquesta última inclou altres països hispanoparlants del continent europeu.

Els espanyols  quan van arribar a Amèrica, van trobar territoris habitats per grups humans que tenien diferències culturals i organitzacions socials complexes. Específicament, es pot parlar de les cultures de Centreamèrica i la regió andina d'Amèrica del sud: Asteca, Maia i Inca. En el sud del continent es trobaven altres grups en un menor grau de desenvolupament que es dedicaven a l'agricultura sedentària o eren caçadors nòmades. Les grans cultures van ser sotmeses ràpidament pels espanyols a causa de les grans rivalitats internes que existíen i que els portava a trair-se entre ells, situació aprofitada pels espanyols. Els grups del sud del continent en canvi, van resistir molt més i van donar una lluita aguerrida i sagnant.



CULTURES EN L'ANY 1000

Related image
CULTURA GERMÁNICA: Entre l’any 1 d.C.  i 1000 d.C. aquesta cultura es va manifestar mitjançant la preséncia dels pobles germànics ubicats en Europa occidental i oriental. Aquests pobles van ser els Alemans, Visigodes, Godes, Ostrogodes, Lombardes, Herules, Sajones.

CULTURA INDIA: Aquesta cultura es va originar en l’antigüitat. I en el mil·lenni del 300 DC va aconseguir un gran avanç social, militar i econòmic al que es va denominar Edat d’Or.

CULTURA MESOAMERICANA: Entre l’any 1 d.C. i 1000 d.C. aquesta cultura fou representada per els pobles Mayas que van aconseguir el seu apogeu pràcticament en l’any 250 DC.
Els *mayas van ser un poble sedentari que es situa geogràficament en el territori del sud de Mèxic, Guatemala i altres zones d'Amèrica Central. És especialment important la seua presència i influència en els territoris de les actuals Guatemala i Belize, amb una rica història d'uns 3.000 anys. Els antics mayas van ser una de les cultures mesoamericanes precolombines.

Els mayas varen contruir grans temples i grans ciutats com Nakbé, Sant Bartolo (en el nord del *Petén), Tikal, Palenque, Copán, Calakmul, així com *Uaxactún, Pedres Negres. Els monuments de les mayas més notables són les piràmides que van construir en els seus centres religiosos.

En estiga blog, anem a presentar la cultura maya en diferents rúbriques que són : La Història Maya, La Religió, Les Arts, L'Arquitectura, Les Matemàtiques, i per a acabar La Decadència de la cultura *maya. També, possem enllaços externs per a millor conèixer la cultura *maya.

CULTURA XINA: Es va constituir con la poseedora de la economia més gran del món antic.

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...