KARIMA ALGABNMI

Va nàixer en 1980 i únicament té estudis primaris. 

Ha passat pràcticament tota la seua vida en una aldea prop de Nador. Actualment treballa en l'àmbit de la costura.

Els seus contes són els que la seua mare i les seues ties, i en especial la seua avia, li contaven de petita. 

Diu que gaudeix enormement contant-los. 

Al principi preferia poc public però la seua confiança va anant augmentant.

El seu estil és teatral, perfecte i complicat. I fa abundant ús del discurs indirecte.

Parlant de un dels seus contes, LA PANDERA 

Conta la història de una venjança i com les coses mai ixen com pensem.

Crec que intenta dir que els actes tenen conseqüències i el karma tornarà allò que has fet sempre.

Aquesta autora és una de les moltes que ixen en CUENTOS POPULARES DEL RIF, llibre  recopila els contes narrats en el Rif marroquí.

La tradició oral dels contes en el nord del Marroc, una tradició mil·lenària, comença a perdre's amb l'arribada de la tecnologia, la globalització, la televisió i el progrés. 

Queden poques dones que exerceixen la funció de compte-contes. 

Però abans que desapareguin del tot, una parella d'escriptors i traductors resident a Granada, Zoubida Boughaba Maleem i Gabriel García-Noblejas, va decidir desplaçar-se fins al Marroc i recopilar tots els relats possibles.

La temàtica dels contes, segons explica l'autora del llibre, és d'allò més variada, encara que els assumptes recurrents són la família, els germans o la gelosia. "No són contes amb moralitat", assenyala Boughaba. "I alguns d'ells són molt surrealistes".

Aquests contes es denominen tanfust i sempre comencen amb una fórmula igual: "Això era...". Sempre, a més, sigui el que sigui l'assumpte que s'hagi narrat, acaben tots amb una curiosa frase: "...i després de caminar per aquí i per allí, em vaig posar la sabata i se'm va trencar".
"És una llàstima que la tradició estigui desapareixent i cada vegada quedin menys cuentacuentos en el Rif", es queixa Zoubida Boughaba. "La gent també està perdent el costum d'asseure's a escoltar narracions i contes com es feia abans".

Informació recollida de https://elpais.com/diario/2003/04/02/andalucia/1049235749_850215.html

El vigilant en el camp de segol

OPINIÓ PERSONAL

Com he dit en l'entrada anterior, aquest llibre va significar un trencament del que estava establit, ja siga pel protagonista amb el que tants joves es senten identificats o pels temes que tracta, tan fora de la norma.
Aquest llibre, a més, ha sigut una referència per a molts autors, grups musicals, cineastes...El personatge de Holden, tan marginat de la societat i tan reflexiu, ha sigut la base per a crear molts personatges. Fins i tot, han fet cançons dedicades a Holden.

Jo, personalment, vaig triar el llibre pel fet que s'ha convertit un clàssic, pel seu argument i particular personatge, Holden, que sempre em va intrigar.

Sincerament, el llibre m'ha fascinat. Es agradable de llegir i et fa pensar, qüestionar-te moltes coses. És una crítica a societat dels anys 50 molt bona, i tracta temes molt revolucionaris per a eixa època (l'amor, la guerra, la mort...)

I Holden, sense dubte fa que empatitzes i t'identifiques amb ell, amb la seua forma tan realista (de vegades pessimista) de veure el món.

El que jo destacaria de la novel.la, serien els diàlegs o les reflexions de Holden. Vos deuxe ací alguns dels fragments que més m'han agradat:

"Em passe el dia diguent que m'alegre d'haver conegut a persones que no m'importen gens. Però supose que si vull seguir vivint, he de dir tonteries d'eixes"

 "Els llibres que de veritat m'agraden son eixos en els quals quan acabes de llegir-lo penses que ojalà l'autor fora un bon amic teu per poder cridar-lo per telèfon quan vullgues"

"No conteu mai res a ningú. En el moment en que algú conta qualsevol cosa, comença a trobar a faltar a tot el món"

Dona al punt zero-

DONA AL PUNT ZERO

Autoria:Nawal El Saadawi, 27 d’octubre de 1931 (edat: 86 anys), Kafr Tahla, Egipte

Idioma: Egipci

Data de publicació: 1975

ARGUMENT

La novel·la comença amb l’aparició d’una psiquiatra que porta algunes setmanes intentant
posar-se en contacte amb una presa, Firdaus.

El llibre narra la història d’aquesta dona, des de la seua infantesa, fins arribar al moment en
que va cometre l’assassinat que la portaria a morir executada.

Firdaus conta la seua vida en primera persona, amb distintes perspectives: ja siga des de la
 infantesa i la innocència d’una xiqueta que veu com maltracten a sa mare, o una jove
 obligada a casar-se amb una persona repugnant, o una prostituta “lliure” que intenta fer-se
 respectar.

Una vida governada pel masclisme d’una societat on els homes tenen control absolut sobre
 les dones, on elles neixen per convertir-se en les seues esclaves.

A la novel·la, Firdaus fa una reflexió sobre la diferència entre ser una prostituta i una dona 
casada, en la societat en la què viu, entre altres pensaments i descobriments que fa. 
L’autora denuncia repetidament la discriminació de les dones en la societat egípcia.

OPINIÓ PERSONAL

Crec que es una novel·la necessària, ja que el que passe a l’altra meitat del món també 
ens afecta, i podem fer coses per canviar-ho. Nawal El Saadawi em pareix una dona
 admirable i lluitadora, i pense que el seu llibre és molt dur, però meravellós.
 El recomane molt sincerament, perquè es un llibre realista, fàcil de llegir
 (referint-me al temps que tardes en acabar-lo), no es fa pesat i aprens i sobretot
 empatitzes.