Carta d'amor

Que es l'amor? Em pregunatava jo abans de conèicer-te. El tei rostre il·lumina el meu camí ple de foscor, amb els teus ulls representes l'amor que tens per donar, una mirada teua pot alegrar-me tot el dia de tristesa. T'estima, i si estimar és un pecat vull ser condenada a presó per a tota la vida. Vaig a seguir sentint tot el que sent per tu, estiga on estiga, al costat teu o a milions de quilòmetres, estic segura que els meus sentiments per tu van a seguir existint, pensava que calia volar per a trobar àngels, però em vaig adonar que amb els peus a terra també es poden trobar. Amb la teua mirada em portes a paradisos que creia inexistents, vull dirte que el millor paradís seria el pitjor lloc del món si no estàs i el pitjor lloc del mon seria un paradís si tu no estàs al meu costat. Estic contagiada de tu i te jure que no vull curar-me, pero estic segura que això és impossible, no ni ha beuratge que faça desenamorar-me de tu.

El destí em porta per un camí de corbes, per una vida de proves difícils, però de sobte vas aparéixer tu, em vas mirar com mai m'havien mirat, i vas donar volta al meu món. Vaig sentir una sensació que mai havia sentit, des del principi vam creuar mirades, els nostres cors bategaven al mateix temps.

Per primera vegada en la meua vida i gràcies a tu, vaig donar resposta a la pregunta del principi, vaig tenir clar que és l'amor, que és estimar a una persona.

Julieta

CARTA D'OLIVER A ELIO

Estimat Elio:

T'escric ara, que ets al meu costat, immers en la teua música i en el teu món interior. No et pots imaginar el gran esforç que em suposa dir-te això perquè, com ja em vas dir en aquella plaça, jo tampoc sé res sobre les coses que en veritat són importants...
Aquesta carta és el meu comiat, perquè estic segur que demà no et podré dir tot el que vull.

T'estime, t'estime tant que fins i tot em dona por estimar tan així a una persona. Aquest estiu (el nostre estiu) ha sigut efímer, i estic molt feliç que tu sigues l'únic causant d'això.Mai vaig a oblidar res, des del primer "ciao" fins a l'últim "ti amo". Els teus braços han sigut la meua llar i cada vegada que escoltava el meu nom eixir de la teua boca tot es parava un microsegon.Mentre que tu i jo teniem eixe estúpid joc dels noms, el món continuava girant, i nosaltres en la nostra petita bombolla en aquell poble italià que tan va a significar per mi. Serà molt estrany no alçar-me i estar acompanyat del teu xicotet cos pensant: "Quina sort tens Oliver, aprofita'l". Així que sí, encara que no ho cregues, tot el que havia començat en un principi com un viatge d'intercanvi en el qual faria pràctiques amb el teu pare, es va convertir en una espècie de droga de la qual vull ser addicte tota la meua vida.

Això s'acaba, petit Elio, com el nostre estiu, com el nostre joc...Vull que recordes tot tant com ho faré jo i que, sempre que no et trobes, digues els nostres noms en veu alta. Transportan-te així al record més valuós que anem a tindre. Desgraciadament, la nostra història s'enfonsa en la meua mar de llàgrimes, deixant el buit més immers que he pogut experimentar. Per això, l'últim que et vaig a demanar és que sigues feliç i que no perdes eixe somriure tan característic que em posaves cada nit.

Teu sempre. Oliver ( el teu Elio)

Carta, Elizabeth Bennet

Disculpe les molesties,

He estat pensant en el que em va suggerir, i bo, per molt que intente evitar-vos no puc. Porte sense vore-vos setmanes, però la vostra presència segueix estant en el meu pensament i vos jure que vull borrar-la, però la vostra arrogància i seriositat no em deixa. No pense que haja de casar-me amb vosté per ser una dona realitzada i no va a resultar tan fàcil que m'enamore, o almenys no vull pensar-ho. Sóc independent i vull viure a la meua manera i que ningú m'obstaculitze, però sent que em falta alguna cosa...pot ser vosté, encara que és bastant contradictori, perquè m'agrada però no vull casar-me amb vosté. I és que des de que ha entrat a la meua vida a soles ha fet que tot siga més difícil, cada decisió que prenia anava condicionada per vosté, ja que he de tindre-vos en compte i no sé per què, si no t'estime. Tal vegada, m'he fixat en vosté per la vostra intel·ligència, la vostra personalitat misteriosa, la vostra bellesa... I al fi, vaig arribar a la conclusió de que vos estime, no m'imagine un futur sense vosté. Però és tan extrany... Moltes vegades em fas ràbia perquè sempre va a la vostra i vosté és egocèntric cara al públic. Però és que amb mi canvies totalment i sou l'únic que he estimat de veres alguna vegada. Per tant, la meva resposta al vostre suggeriment és sí, clar que sí, però perquè jo vull, no perquè ho necessite.

Amb amor, Elizabeth Bennet