La nit d'Estellés

BALLARINA NEGRA

 

Jo toque en tu la ràpida creixença

de l'arbre que ets, uns principis de selva,

ritus lunars, celeritats de fusta,

la sang veloç en allaus successives,

la saba en fils de nervis, de tendons

pertot arreu florint inesperats.

I encara més: com qui veu en el coure

el cor del llum, jo toque en tu la música,

contagiat i desbordat de sobte,

l'ull ancestral, l'originari riu,

la noció terrestre de la festa,

l'atracció de corrents o vertígens,

tu, ritme sols i d'una pell que crema

tan sols tocant amb la punta dels dits.

-

En temps antics, gravats minuciosos,

hi havia amants, i torres, i merlets,

i amor intens de plant irreversible,

i rius molt grans, i florestes propícies.

Creuava els anys el renill d'un cavall

com una font oculta entre les fulles

o com un nu de faig sota la lluna.

Aquest amor que per tu jo sent, fondo,

té en aquell temps l'arrel convulsa encara.

https://lletra.uoc.edu/especials/folch/estelles.htm

 

pujat per Guzmán Muñoz Gadea