Cultura

Cultura

Cultura que ve del llatí cultus que ve a ser el creixement de l'esperit i les facultats intel·lectuals d'aquest, la mateixa arrel nos dona cultius, la cultura es els coneixements sobre els que ens envolta en una època, també se diu cultivat a les persones que tenen molta Quantitat de coneixements científics, filosòfics, humanístics i literaris. a vegades també es diu que la cultura es la tradició i particularitats que té cada civilització, poble o regió.

moltes vegades es crida cultura a coses com la caça, la tauromaquia… per a argumentar discursos antiprogresistes o tradicionals. pero no compten amb que la cultura pot canviar i que això no es cultura.

a mes Segons l'enfocament analític que se segueixi, la cultura pot ser classificada i definida de diverses maneres. Per exemple, hi ha estudiosos que han dividit a la cultura a tòpica (inclou una llista de categories), històrica (la cultura com a herència social), mental (complex d'idees i hàbits), estructural (símbols pautats i interrelacionats) i simbòlica (significats assignats en forma arbitrària que són compartits per una societat).

La cultura també pot diferenciar-se segons el seu grau de desenvolupament: primitiva (aquelles cultures amb escàs desenvolupament tècnic i que no tendeixen a la innovació), civilitzada (s'actualitza mitjançant la producció de nous elements), pre-alfabeta (no ha incorporat l'escriptura) i alfabeta (utilitza tant el llengua escrit com l'oral).

La cultura també son les creacions literàries, hui en dia hi ha una mena de industria cultural que comercia amb això, fent cada vegada una cultura pixor.

Cultura?

Cultura. Què és, al cap i a la fi? D’acord amb María Moliner, aquest mot té dues accepcions principals,
parlem del “conjunt de coneixements, grau de desenvolupament científic i industrial, estat social, idees,
art, etc., d’un país o d’una època” o del “conjunt de coneixements no especialitzats, adquirits per una
persona mitjançant l’estudi, les lectures, els viatges, etc.”, accepció aquesta última a la qual ens referim
quan parlem d’una persona culta.

És indubtable que la cultura és allò propi compartit per la comunitat d’un lloc i d’una època particulars, i
en termes purament geogràfics, hi ha nombroses cultures “concèntriques” (cultura europea > cultura
espanyola > cultura andalusina > cultura mallorquina, per exemple). A més, totes les cultures neixen i es
desenvolupen per mitjà del contacte amb altres cultures o de la mescla d’aquestes.

Però bé, m’agradaria centrar-me en el fenòmen que anomene (i espere que no només jo) degradació de
la cultura. És aquesta una característica preocupant del nostre món “globalitzat” (eufemisme de
imperialitzat), en el qual cada vegada la identitat dels pobles és més difusa degut a la influència
econòmica (i evidentment cultural) del Estats Units. Per què degradació? Doncs perquè allò important
per a les èlits és tindre a la població idiotitzada, embobada, completament incapaç d’un mínim de
pensament crític que puga suposar una amenaça teòrica o pràctica al sistema.

Així, poc a poc la qualitat cultural és substituïda per la banalitat sense màscares, els productes ja són
tan roïns que les productores ni es molesten en disimular-lo, ja que evidentment, una persona que s’ha
passat huit hores treballant (en el millor dels casos) prefereix qualsevol basura evasiva i ridícula de
Steven Seagal pegant tirs, o de Jorge Javier Vázquez cacarejant, abans d’una pel·lícula o llibre de
qualitat, ja que per a això és necessari reflexionar, i en la majoria dels casos aquestes obres ens
recorden la nostra vida de merda. Inclús en el terreny musical, la gent prefereix “escoltar” reggaeton
abans de qualsevol peça de qualitat (com si no hi haguera per a elegir), degut a que el reggaeton
està de moda, se li dóna visibilitat… així és com funciona.

Per tant, si s’entén per persona culta algú que, per exemple, ha llegit El Quixot, coneix la música de
Brahms i s’ha vist la filmografia de Bergman (cuidao, què difícil i snob tot)... dins d’unes dècades, la
concepció social d’allò que és una persona culta, serà qui haja llegit Cincuenta sombras de Grey,
conega la “música” de Daddy Yankee i s’haja vist la filmografia de Tarantino?

Context històric, cultural i literari del segle XIX a Europa

A grans trets, podem dividir el segle XIX en dues meitats: en la primera es produeixen les
revolucions liberals, és a dir, l'ascens al poder polític de la burgesia; en la segona, la majoria de
les revolucions liberals conclouen victoriosament. Aquest conflicte político-social es reflecteix
en la literatura, on podem distingir dos grans períodes literaris: el Romanticisme (primerameitat)
i el Realisme (segona meitat). El Romanticisme (Goethe, Schiller, Poe), amb la seva mentalitat
exaltada, idealista, correspon al període en què la societat europea està immersa en el procés
revolucionari. El Realisme (Balzac, Flaubert, Galdós), d'esperit més assossegat i pragmàtic,
correspon al període en què les revolucions liberals ja han triomfat.

La vella societat estamental deixa pas a una societat de classes. La burgesia substitueix a la
noblesa en el poder: els diners tenen més importància que la sang. En aquesta època
comença el desenvolupament de la indústria, que dóna lloc al naixement d'una nova classe
social: el proletariat industrial. Les pèssimes condicions de vida i de treball del proletariat
porten com a conseqüència greus convulsions socials (enfrontament dels obrers amb la
burgesia), que desemboquen en el naixement de moviments com el socialisme o
l'anarquisme.

En el terreny de les idees, es produeix una crisi del racionalisme i sorgeixen nous corrents de
pensament. A la primera meitat del segle, la Filosofia s'orienta cap a l'idealisme, es valoren
sobretot les forces de l'esperit i hi ha una gran preocupació per la Història (és l'època dels
nacionalismes). A la segona meitat, s'imposarà el positivisme, corrent filosòfic que parteix
dels fets observables. L'experiència és el nou punt de partida del saber.

En aquest segle es produeixen grans avenços en el terreny de la ciència; entre d’ells, cal
destacar la teoria evolucionista de Darwin sobre l'origen dels éssers vius i els descobriments
de Mendel sobre l'herència genètica. A la segona meitat del segle creix l'interès per les
anomenades ciències socials, com la psicologia o la sociologia, que tindran grans
repercussions en la literatura.

En el camp de les idees polítiques sorgeixen grans pensadors com Marx i Engels, autors del
Manifest Comunista, defensors d'una societat justa i igualitària. Aquestes idees seran
portades a la pràctica a principis del segle XX (Revolució Russa, 1917).

Fonts:

• Lengua Castellana y Literatura, 1º Bach. Editorial Sansy
• https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_Romanticismo
• https://es.wikipedia.org/wiki/Realismo_literario

Cultura

Què és cultura?

És tradició? Perquè quan diem que la tauromaquia és cultura, ens referim a que porta segles fent-se.

És saber? Perquè quan diem que una persona és culta, ens referim a que sap de tot.

És algun tipus de valors? Perquè quan parlem de la cultura de la violació ens referim a que la violació es fa “popular” i els homes prenen referències d’això.

Aleshores, què és?

Com no puc descriure-la amb certesa, vaig a parlar d’una cultura que comporta una barreja de les definicions anteriors: la cultura del hip-hop. En aquest cas, l’accepció de cultura seria l’origen i la perpetuació d’un moviment amb riquesa de valors i diversitat racial.

El terme hip-hop se li atribueix al raper Keith Cowboy. Es creu que es va originiar mentre feia broma amb un amic que s'havia allistat a l'exèrcit mentre feien scat (vocalitzar paraules i síl·labes sense sentit) amb les paraules "hip/hop/hip/hop" d'una manera que parodiava la cadència rítmica de la marxa dels soldats. Més tard, Cowboy va treballar més les possibilitats d'aquests mots en una interpretació pública, cosa que va ser ràpidament imitada per altres artistes.

El hip-hop va començar als anys 70 al barri marginal de Nord Amèrica, South Bronx. Els termes que es desenvoluparen són els següents:

• DJ - discjòquei o punxadiscs. Qui reproduia i reprodueix la música a les festes.
• MC - mestre de cerimònies. Era qui animava al públic, en les sessions de DJ, amb el micròfon. Ara són rapers o els cantants de grups de rap.
• B-boying (breakdance) - b de break, en referències als moviments del ballador , i boying, de boy. Són els ballarins que ballaven els ritmes dels beats o breaks que punxaven els DJ. Inclou quatre tipus de passos: toprock o ball de peu, footwork o ball a terra sobre mans, genolls i peus, powermoves o moviments àgils i acrobàtics, i freezes (literalment, "congelats"), que són postures fixes
• Graffiti - és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible pels vianants.
• Tag. Firma dels grafiters als graffitis.
• Música hip-hop. És una evolució del Funk i el breakbeat.
• Rap. Cantar o parlar lletres rimades, acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat, es pot parlar de molts temes, normalment es parla de la vida dels carrers, de crítica social o sobre ells mateixos.
• Batalles de galls. Competicions entre dos rapers per determinar qui rima millor de forma improvisada.
• Beatboxing. Tècnica d'imitar amb la boca sons de percussió o instruments propis de la música rap o hip hop.

Entre els valors que difon un dels DJ més importants d’aquest moviment, Afrika Bambaataa, es troba la pau, l’amor, la unitat i passar-ho bé. A més, hi ha un element implícit, contingut en cada un dels aspectes de la cultura hip hop: l'esperit de superació. Els seus models culturals expliquen que cada executant està convidat, o més bé, es troba immers en un context en el qual la mateixa dinàmica d'aquest el porta a cercar uns resultats artístics cada vegada millors, que cada vegada siguin més satisfactoris per a si mateix; portar els seus propis límits cada vegada més lluny. Seria en aquest sentit que caldria entendre les batalles, ja siguin d'improvisació en l'estil del rap o entre breakers. També es basen molt en el respecte cap a altres cultures, persones i artistes, ja que és una cultura amb molta diversitat, i respecte cap als pioners, les llegendes, els mestres i els avantpassats del hip hop.

Les dones, com en altres moviments, s’han hagut d’obrir pas i demostrar que l’art no entén de gènere. Entre les més destacades estan Lauryn Hill y Missy Elliot.

La cultura del hip-hop també té característiques pròpies en allò relacionat a la moda. La majoria de les peces de roba són amples i de xandall (samarretes, pantalons, sudaderes i jaquetes) i les joies són grans (collars, arracades). Un dels complements més característics és la gorra portada del revés o de costat.

Com s’ha pogut observar, la cultura no és una sola cosa sinó més bé, un conjunt d’elements i sabers que uneixen a la gent i propicien estils de vida, cada una d’una forma diferent. Per això, és important tindre cura d’ella i donar-li la importància que mereix.

Informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip_hop

Berta López Camins, 1r Batxillerat A

DONA MÍTICA

Esperaves ser
un Teseu
que no tingera càstig
deixant
a aquesta Ariadna
a una illa oblidada.
Esperaves ser
un gran Zeus
(quin egocèntric)
enganyant
a aquesta Hera
sense ninguna represàlia.

Però el que no sabies
era que yo mai vaig ser
un arquetip sense idea
d'heroicisme.

Perquè jo sóc la Cassandra
que sap perfectament que diu la veritar
i no necessita que ningú la crega.
Perquè jo sóc l'Antígona
que sap que el que fa és el correcte
encara que tothom estiga en contra seua.

Perquè l'Eris que sóc
ha vist que tu a soles
eres un caos que volia dominar-me.
Perquè la Calipso que sóc
ha escapat d'Ogígia
aprenent a estimar-se a si mateixa.

Que si tu vols ser un Perseu,
jo seré la Gorgona que et tallarà el cap.