Els primers textos literaris indígenes del nord d’Àfrica van sorgir en l’antic Egipte. Aquella literatura s’ha conservat gràcies als jeroglífics, un sistema d’escriptura introduït pels antics egipcis. Al llarg del temps, els nordafricans van introduir en la seua literatura l’idioma fenici, el grec i el llatí.
Els temes de l’antiga literatura africana solien referir-se a les relacions entre els animals i les persones. Hi ha una història popular entre molts dels pobles nordafricans que explica que un animal xicotet aconsegueix enfrontar-se a criatures més grans. Altres temes destacats són: l’equivocació dels reis en prendre decisions; Èpica de Sundiata, epopeia que es transmet oralment de generació en generació entre la població de l’Àfrica occidental; Gustavus Vassa, l’Africà, sobre el comerç d’esclaus durant l’època colonial. En aquesta etapa històrica també s’hi van escriure obres de teatre com The Girl Who Killed to Save, la primera obra africana publicada en anglès. Altres històries populars africanes que es van editar són Èpica de Dinga, sobre l’antic imperi de Ghana, o El llibre dels reis d'Etiòpia.
Després del colonialisme i amb l'augment de l'alfabetització la literatura africana s’ha desenvolupat de manera significativa, tant en el nombre d’obres com en la qualitat i el reconeixement internacional.
Berimbau
Diu la llegenda que una jove va sortir a passejar i en travessar el curs d'un riu, es va ajupir per a agafar aigua amb les mans. Mentre se la bevia, un home li va pegar un gran colp en el clatell i la va matar. En morir, el seu cos es va convertir en la fusta del berimbau, els seus braços i cames en la corda, el seu cap en la caixa de ressonància i el seu esperit en la música sentimental que es canta amb aquest instrument.
Mar Miralles Lozano
