diumenge, 17 de febrer del 2019

TINC POR

Tinc por
de no assolir les meues metes,
de no ser prou
per a mi mateixa,

Tinc por
de fallar
d'ensopessar-me,
por de no poder alçar-me.

Xima coneix a Olympe.Text teatral.

Una dona està donant un discurs enmig del carrer. Està de peu damunt d'una espècie de plataforma i l'envolten un grup de dones que escolten les seues paraules.

Les droits de la femme
et de la citoyenne
de Olympe de Gouges
OLYMPE: -cridant- Quins siguen els entrebancs que vos posen, està a les vostres mans poder enderrocar-los. Només heu de voler-ho!
Xima entra i s'apropa a escoltar.
OLYMPE: Dona desperta't; el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot l'univers; reconeix els teus drets!


El grup de dones aplaudeix i se'n va cridant "Volem ser lliures! Volem ser lliures!". Xima s'apropa a Olympe i li pregunta sobre el seu discurs.


XIMA: Disculpe, qui és vosté?
OLYMPE: Sóc Olympe de Gouges, i vosté?
XIMA: Sóc Xima Bonfill, comtessa de Ponsa. M'ha interessat molt el seu discurs. Què ha passat? Veureu, no sóc d'ací i vaig un poc perduda.
OLYMPE: Fa un mes que es va publicar la Declaració de drets de l'home i el ciutadà i no apareix en cap moment la figura de la dona. Per tant, hui publique "Les droits de la femme et de la citoyenne"; 17 articles on proclame que la dona naix lliure i permaneix igual a l'home en drets.
XIMA: Li estic molt agraïda per donar-nos veu i portar la Revolució femenina. Si no li importa, l'acompanyaré en el viatge cap a la llibertat.
OLYMPE: Serà un plaer.

Xima i Olympe conversen mentre ixen de l'escena.


Estela Prieto i Berta López, 1r Batxillerat 

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...