Juana
Inés de la Cruz
(San
Miguel Nepantla
(Mèxic),
1651–Ciutat de Mèxic, 1695) escriptora
protofeminista
de
poesia i teatre en castellà.
 |
| Foto |
Va
voler entrar a la Universitat però com les dones no tenien dret a
estudiar es va disfressar d'home per a poder tindre un millor futur.
A la fi de 1666 va cridar l'atenció del pare Núñez de Miranda,
confessor dels virreis, qui, al saber que la joveneta no desitjava
casar-se, li va proposar entrar en un orde religiós. Va ingressar en
l'Orde de Sant Jerònim, on la disciplina era una mica més relaxada
que en les carmelites.
Per
la substitució de fra Payo Enríquez de Rivera per Tomás de la
Truja i Aragó, a sor Juana se li va encomanar la confecció de l'arc
triomfal que adornaria l'entrada dels virreis a la capital, per al
que va escriure el seu famós Neptú al·legòric. En agraïment, la
virreina María Luisa Manrique de Lara i Gonzaga, comtessa de Parets
posseïa un retrat de la monja i un anell que aquesta li havia
regalat i a la seua partida va portar els textos de sor Juana a
Espanya perquè s'imprimiren.
Cap
a 1693 va deixar d'escriure i va semblar dedicar-se més a labors
religioses.
Obres
Un
dels seus grans temes és l'anàlisi de l'amor vertader i la
integritat del valor i la virtut, tot això reflectit en un Amor es
más laberinto. També destaca (i ho exemplifiquen totes les seues
obres) el tractament de la dona com a personatge fort que és capaç
de manejar les voluntats dels personatges circumdants i els fils de
la pròpia destinació. L’estil predominant és el barroc.
-
Los empeños de una casa
-
Amor es más laberinto
-
El cetro de José, El divino Narciso y El mártir de sacramento, escrites per encàrrec de la cort de Madrid
-
Se li atribueix el final de La segunda Celestina, ja que el seu autor va morir deixant l’obra incompleta.
-
Primer sueño
-
La intuición
-
Neptuno alegórico
-
Carta atenagórica
-
Respuesta a Sor Filotea de la Cruz
-
Protesta de la fe
Fragment
de Primer
sueño
Llegó,
en efecto, el Sol cerrando el giro
que
esculpió de oro sobre azul zafiro:
de
mil multiplicados
mil
veces puntos, flujos mil dorados
—líneas,
digo, de luz clara— salían
de
su circunferencia luminosa,
pautando
al Cielo la cerúlea plana;
y
a la que antes funesta fue tirana
de
su imperio, atropadas embestían:
que
sin concierto huyendo presurosa
—en
sus mismos horrores tropezando—
su
sombra iba pisando,
y
llegar al Ocaso pretendía
con
el (sin orden ya) desbaratado
ejército
de sombras, acosado
de
la luz que el alcance le seguía.
Ana
Francisca Abarca de Bolea y Mur
(Saragossa,
19 d'abril de 1602-Casbas, Osca, c. 1685) va ser una poetessa i
escriptora espanyola.
Va
viure des dels tres anys al monestir de Nuestra Señora de la Gloria
de la vila de Casbas, del que ja no hauria de sortir i en el qual va
adquirir una profunda formació religiosa i humanística.
En
1655
va
ser
mestra de novícies i va arribar a exercir el càrrec d'Abadessa en
1672.
Obres
La
poesia d'Ana Francisca Abarca de Bolea es troba inserida en el llibre
miscel·lani titulat
Vigília
i octavario de Sant Joan Baptista
(Saragossa,
1679), que reuneix a més una novel·la curta o apóleg (La
ventura en la desdicha)
i una novel·la (El
fin bueno en mal principio).
La
temàtica de la seva poesia és en la seva major part, de caràcter
sacre i popular.
-
Obra en aragonès d'Ana Francisca Abarca de Bolea
-
Catorce vidas de Santas de la Orden del Císter
-
Historia del aparecimiento y milagros de Nuestra Señora de Gloria, venerada en el Real Monasterio Cisterciense de Casbas.
-
Vida de la Gloriosa Santa Susana, Virgen y Mártir, Princesa de Hungría y Patrona de la villa de Maella.
-
Vida de Sant Félix Cantalici .
-
Vigília i Octavari de Sant Joan Baptista.
Poemes:
-
Octavas
-
Dos sonetos a la muerte del Príncipe Don Baltasar
-
Al libro que escribió Don Francisco de La Torre, intitulado Baraja nueva de versos. Décima.
-
Soneto a la Virgen de Gloria, Patrona del Monasterio de Casbas
Soneto
a la muerte del príncipe don Baltasar (fragment)
Lapidario
sagaz, duro diamante
labra,
resiste firme al golpe fiero,
tíñelo
en sangre y pierde aquel primero
rigor
a la labor menos constante.
Contra
Carlos el mal no era bastante,
que
queda al golpe cual diamante entero,
tíñelo
en sangre amor, y el mal severo,
sujeta
con amor a un hijo amante.
El
mal lo agrava y el amor lo aflige;
aquél
pide remedio, éste no tiene,
y
quien conoce aquél a éste no alcanza.
