divendres, 14 de juny de 2019

Cinc textos, cinc comentaris


 "Els somnis, la cara oculta del pensament" de Gamarci R.


He triat aquest text perquè em va fer gràcia, ja que com ell, jo també somie coses molt estranyesGamarci en aquest text ens compta sobre els seus somnis, i ens explica la seua opinió d'ells; que d'acord amb la meua, pensa que els somnis són representacions mentals basats en la realitat, els quals existeixen perquè la ment humana necessita estar pensant en alguna cosa continuament.

"La mort" de Cerezo P.


Aquest text parla sobre un dels temes dels quals més escric, però el que més temo: la mort. Cerezo descriu el pensament en primera persona d'un home que acaba de tenir un accident. Ens porta per un camí de sentiments aterradors, en imaginar-nos ser nosaltres aquesta persona, tancada en el seu cos fins a la mort.

"La infància en un sol llibre" de Miralles M.


Aquest ha estat el text més tendre que he llegit fins ara. Llegint-ho em van venir records del meu pare i de la meua mare, de quan era petita i em llegien contes.
Per a mi la  lectura contínua sent també una assignatura pendent i estic d'acord amb què els instituts i col·legis haurien d'incentivar als alumnes a llegir per gust, no per obligació. "Molts joves desconeixen aquest món lector que la gent que llegeix hi ha descobert", com diu Miralles M.


D'acord amb el meu company Muñoz G, es pot viure sense oblidar, però i la condició de vida? Com el diu "l'oblit és necessari per a contínuar vivint", pots viure sense oblidar, però pots viure feliç? La resposta és no.

"La coeducació" de Marzo C.
M'agrada la manera en què està explicada què és la coeducació. El tema és molt actual i molt necessari, ja que sembla que molta gent no ho pot veure.









dijous, 13 de juny de 2019

L'OBLIT


Resultado de imagen de el olvidoL'oblit és molt important; conformem amb ell la nostra biografia i la nostra identitat, ja que la memòria ens fa ser exactament els qui som.
Tot, absolutament tot el que no va marcar una part de la nostra vida, o sigui, tot el que no va deixar petjada sobre la qual hem tornat, tendeix a oblidar-se. 
Oblidar, al contrari del que moltes persones creuen, no és retirar-se d'un camp de batalla. El natural no és retenir tota la informació que un dia ens va semblar rellevant; les persones evolucionen, i això significa que la nostra propensió a evocar cert tipus de records o uns altres també el fa. 
Sembla que estem preparats per a oblidar, dissenyats per a fer aquesta selecció dels records que no volem recordar (mals records); que no podem recordar (oblits, distraccions); i que no hem de recordar (traumes).
L'anomenada llei del desús explica que l'oblit d'informació ja desfasada és una característica distintiva, necessària i, en certa manera, adaptativa de la memòria humana.
Aquesta capacitat d'oblidar tot el dolor psicològic que certes situacions ens van produir en el passat no només ens evita malestar, sinó que ens ajuda a distanciar-nos d'aquest tipus de continguts i avaluar d'una manera més racional el que ens va ocórrer i la conclusió que podem extraure d'això.

dilluns, 10 de juny de 2019

Autoavaluació - Treball col·lectiu

El resultat va ser bo, crec jo. Visualment va ser un bon treball. A mí per exemple no em va agradar massa la forma en què treballàvem. No la idea del mètode de treball, sinò com dur a terme aquest mètode. No ens vam organitzar massa bé. En sé de persones que treballaren molt més que jo i de persones que van fer inclús menys que jo.

No culpe a ningú perquè no és la culpa de ningú, si ho fos seria de tots. Potser siga de tots i no de ningú, perquè vam demostrar molt bé que quasi no havíem aprés, i crec que vam estar dues setmanes treballant en aquest projecte. Hi teníem temps de sobra per haver pogut aprendre alguna cosa més, o per a completar l’esquema amb més informació i de manera més equilibrada, ja que hi havia d’apartats que hi anaven pleníssims de lletra i uns altres que tenien quatre lletres, i la major part de l’espai, buit.

El que sol trencar el bon funcionament d’un treball col·lectiu és la falta de comunicació. A més de que no es contava a tots les dificultats que s’hi trobàvem, tres persones se’n van anar de viatje i la seua part del treball va ser més treball per a les persones que sí hi érem.

dissabte, 8 de juny de 2019

Memories problematiques de lectura



Encara que jo no siga un gran lector, si tinc passió per les històries i per a mi és obvi que m’agradaria llegir. Les lectures que recorde con mes pasio son d’un llibre de contes clàssic

amb les versions originals. La meva mare sempre era qui he’n narrava aquelles històries.

No puc dir que jo hagi tingut una experiencia molt bonica amb les lletres. No vaig aprendre a llegir a l'escola a causa d'això vaig tindre que fer proves per si tinc problemes de concentració, falta de vista, insomni i una llarga llista de proves més, fins que es va descobrir. Jo tenía dislexia per a qui no sap lo que es es una alteración a l’hora de llegir. És a dir altera l'ordre de les síl·labes i les lletres sense voler. Vaig tindre que aprendre a casa amb la meva mare recordo que en va costar molt i es feia un mon llegir un llibre. No puc recordar quin llibre va ser el primer que vaig llegir. Pero el llibre que vaig llegir per oci va ser un de “geronimo stilton”. 13 metres de estanteries fin al sostre i plenes de llibres de viajes, autors clàssics, narrativa juvenil i altres gèneres; tot això és la meitat de la herencia del meu avi que era l'únic adicte de la lectura en la meva família. Crec que la lectura escolar és bona per a millorar el rendiment en la lectura i al mateix temps te provoca aversió a la mateixa. Crec que es deuria fomentar la elección propia del llibre per a cada alumne. 


Auto evaluacio dels grups de lliteratura d'entre guerres.

Els coneixements que he obtingut d’aquesta experiència no són massa extensos ja que cadascun a treballat la seua part del món de l'art i la història per separat, a raó d'això no he obtingut molts coneixements, a més a més la meua part del treball era l'organització, gestió i planificació de la posada en cartell dels continguts de la resta. Però m’he adonat que deuria de haver imposat mes a l’hora d’organitzar als companys i que vaig pecar de ser massa tranquil, a raó que m'assaboria greu ser mando i fastiguejar.

Considere que al principi la gent estava molt tranquil·la fent poquet i poquet el treball separat per grups, com menys temps anava quedant per a terminar el treball, el grup feia més treball en grup i més s'estressava. També crec que les aportacions i idees que vaig aportar van impulsar el treball.

Considere que deuríem començar des del principi més ràpid i més en grup, decidint entre tots, el treball per a cadascun. A lo millor deuria de haver agafar el lideratge, perquè tinc bons records de liderar grups.

Crec que deuria tindre un: 6.5

El somnis la cara oculta del pensament huma

Els meus somnis són raríssims. Moltes vegades somnie una situació la qual he'm passa amb freqüència, per exemple que estic en determinada classe i mire el rellotge o un llapis, tota aquesta mena de coses en un estat específic.
Encara això també somnie coses un poquet més originals, com un somni en el qual tot al voltant meu era normal fins que de sobte salte i quan estic a punt d'aplegar a terra, torne a botar cada vegada més alt i més alt i quan me adone de que me precipite contra el sol em desperte, en altra ocasió uns dies després de veure la pel·lícula del viatge de xihiro vaig somniar que anàvem a un restaurant al qual els meus pares menjaven i es transformaven en polps que és clara referència al principi de la pel·lícula abans indicada. També he somniat algunes vegades coses que pareixen deliris d'un borratxo però no tic suficient memòria com per a exposar-lo.

La meua opinió sobre els somnis és que són farcits a soles farcit, perquè la ment humana necessita estar pensant en alguna cosa, sempre. nia molts tipus de somnis tots estan basats en la realitat tant com experiències rotundes i avorrides com en desitjos molt forts, com en grans traumes i a vegades volen advertir del perill i altres fer por.

divendres, 7 de juny de 2019

MEMÒRIA I VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA AL CURS

Aquest curs era la primera vegada que prenia l’assignatura de Literatura Universal. Heus ací les meues impressions d’aquesta.
El meu rendiment ha sigut molt caòtic (algunes vegades a tope, altres apàtica) i per tant em falten algunes coses, però considere que, les que he fet, les he fet bé.
Les tasques eren bàsicament de recerca i explicació, amb els temes que sortien del llibre Quim/Quima. A banda, clar, de les redaccions de cap de setmana.
Francament, deixant les tasques i els treballs a un costat, aquesta assignatura no s’ha sentit especialment bé. I no per els deures, que ja he dit que estan apartats d’açó, sinó per les actituds. Moltes vegades la professora estava risca, i no sé, donava per sentat que havíem de saber coses que hauria dit una o dues vegades. I això mai no m’ha agradat. I les de pràctiques, en l'últim dia, ens van dir nosequè de que no ens implicàvem. I, francament, em va importar una merda, però tampoc em va agradar. No sé, supose que parlar així als alumnes tampoc fa que vullguen implciar-se.
Tenia moltes expectatives, i no s'han trobat.

Cinc textos, cinc comentaris

 "Els somnis, la cara oculta del pensament"  de Gamarci R. He triat aquest text perquè em va fer gràcia, ja que com ell, jo tam...