Segle XIX literatures, contexte.

El segle xix de l’era comú es coneix com el segle de la industrialització on al llarg del món màquines de ferro que mengen carbó i deixen fum pleguen les ciutats i de vegades els pobles, els gremis de les ciutats on això succeeix van canviant-se per fàbriques massives. lo natural i el salvatge cada vegada és més mistèric i idealitzat. Els pagesos emigren per a treballar en les ciutats per un sou més alt.

És un època de canvis, la ciència i la economía es retroalimenten. William Whewell va encunyar el terme “científic”. Hi va ver una sèrie de revoltes burgeses molt grans que van recolzar-se amb el moviment obrer, el qual van tancar amb el sufragi universal. A la filosofia va sorgir el idealisme absolut, el materialisme dialèctic, el nihilisme i el nacionalisme.

A finals del segle van sorgir la cinematografia i l'animació a causa dels avenços científics.

La literatura que va propiciar tot aquests esdeveniments va ser per una banda el Romanticisme al principi i més tard el Realisme que va desembocar al Naturalisme.

El Romanticisme en reacció de l’enfonsament de la moral il·lustrada, sorgeix a la primera part del segle XIX i aquest moviment cultural i artístic que prioritza la imaginació, la fantasia i el sentiment enfront a la raó.

El realisme literari és una corrent estètica que va supondre una ruptura amb el romanticisme, tant en els aspectes ideològic com en els formals, en la segona meitat del segle XIX. Es va estendre també a les arts plàstiques en Llatinoamericà.

Influensers

Estem a l'era de la llibertat de creació, vull dir, a totes hores milers i milers de persones estan creant continguts i difonent los i mirants uns altres. i clar això no té res de roí, no?

Però anem a l'ou de la qüestion "els influencers" que són aquestes persones?, quin perill poden tindre?, amb les noves tecnologies és possible viure de les xarxes socials, aquells que treballen d'això són el influensers persones que tenen una gran repercussió social de la qual s'aprofiten per ha fer publicitar i guanyar diners. El problema no és tan fàcil de definir no és assoles que els influencer no necessiten tenir una formació respecte al treball que exerceixen la qual cosa vol dir que qualsevol pot ser un influencer. Qualsevol pot tindre una repercussió social i adoctrinar als seus influenciats. A més a més si els que miren aquesta classe de continguts no tenen una edat amb un pensament crític ben desenvolupat pot generar un mal desenvolupament de la personalitat de la mateixa persona. Ja que segueix al peu de la lletra el que diga els seus influencers. Però no tot és roí, ja que cada vegada més les persones que tenen una gran influència social son més poperes i això vol dir que d'ara endavant els influents tindran un nivell de vida no massa distint de les persones que les segueixen.

La majoria dels continguts creats a les xarxes socials o col·loquialment dit "memes" són una merda. Encara que la suma de tots aquests continguts que s'estan fent als últims anys són moltíssims més que a la resta de la humanitat.

La mort no és el final, continua amb els vius!

Van cridar a la porta de baix. Vaig agafar el telèfon tremolant i una veu pausada va interrogar-me.

”ets tu el senyor cristof?”

”si…, sí sóc jo!” vaig dir amb el cor a la gola “per què?”

”mire, sóc un investigador de la comissaria, vinc a… millor deixe-me pujar” i va trencar la conversa amb un cop de porta.

L’espera va ser llarguíssima, poc a poc el so de les goteres i de les trepitjades es va fer insuportable, ressonava en mi fins que el grinyol de la porta ho va trencar i va deixar pas a la imatge altíssima i esvelta d’aquell personatge: trets afilats, cabell vermell, mirada penetrant i una llarga gavardina. I llavors va dir amb veu forta:

-”seiem?”

Res més vam fer això aquest individu, va deixar cap girada una fotografia damunt la taula i va sentenciar.

“abans que res, té altra qüestió?”

sense pensar ho vaig dir tremolant

“ no, no”

Àgilment va agafar la fotografia i li va fer una ullada entre els seus ossuts dits, llavors va dir.

“no hi ha dubte, ha sigut un suïcidi” Mentre girava la fotografia.

I el misteri era resolt, la foto era de la meua estimada.

Aquestes paraules van il·luminar tota l'habitació van ressaltar tots els quadres on ella hi era, va semblar com si les parets tremolaven al temps de que estes es separaven. I jo, jo cada vegada em feia més petit.

L'investigador es va alçar i es va anar sense fer soroll.

El silenci li va provocar un terratrèmol de pensaments, preguntant-se si tenía la culpa, si ell era el culpable d’aquella mort, però ella només era feliç amb la seua presència.