*
- Ones que vénen, mar que s'allunya,
- tot és ben prop, tot és lluny.
- Plors que s'enceten, riures que es moren,
- quan creus que tens tot s'esmuny.
- Verd el cel i fresc l'estiu,
- jove el gran i cec l'altiu,
- una taula fa de llit.
- Desescric tot el que he escrit!
- Un ocell baixa l'amor,
- mils d'amors senten l'enyor,
- un enyor se sent ferit.
- Desescric tot el que he escrit!
- Ones que vénen, mar que s'allunya,
- tot és ben prop, tot és lluny.
- Plors que s'enceten, riures que es moren,
- quan creus que tens tot s'esmuny.
- Plou de baix i ens mulla el cap;
- juga i guanya qui menys sap;
- el cor no vol dir el pit.
- Desescric tot el que he escrit!
- La raó es un moble vell;
- manar vol qui duu el martell.
- Amb el cap estabornit,
- desescric tot el que he escrit!
- Ones que vénen, mar que s'allunya,
- tot és ben prop, tot és lluny.
- Plors que s'enceten, riures que es moren,
- quan creus que tens tot s'esmuny.
- 5 i 5 mai no en fan 10;
- una església et marc el preu;
- un canó apunta amb el dit.
- Desescric tot el que he escrit!
- Plora, plora, no hi ha draps;
- ben i canta i trenca els plats;
- l'estratègia es cou de nit.
- Desescric tot el que he escrit!
- Ones que vénen, mar que s'allunya,
- tot és ben prop, tot és lluny.
- Plors que s'enceten, riures que es moren,
- quan creus que tens tot s'esmuny.
- Que més puc cantar-vos ja?
- si la festa no té pa;
- el meu cap és un neguit.
- Desescric tot el que he escrit!
- La tristesa guanya el cant,
- l'esperança és un infant,
- llibertat: nom imparit.
- Desescric tot el que he escrit!
*
