NO TRACTES AMB XIV (templança en el tarot) A QUI ET TRACTA AMB IV (l’emperador en el tarot)

Per què la gent tem la bruixeria i les bruixes? Perquè els han ensenyat a témer tot allò que no coneixen.
Jo com a bruixa, personalment, sempre tractaré de donar una solució natural (el màxim que es puga) a una dolència, però no negue que li done molta importància a la medicina científica. Sóc la primera que va cada mes al psiquiatra i es medica per dues raons diferents. Però la gent sempre vol extrems, sempre vol que sigues una cosa o l’altra. Pensen que si creus en la medicina científica has de dir que la llet amb mel no va a solucionar el teu dolor i que si creus en la medicina natural has de dir que els ibuprofens són placebo o alguna cosa així.
Pense que cada bruixa és un món, com cada branca de la bruixeria. N’hi haurà alguna branca que crega en el dimoni i per a la seua pràctica freqüentment parle amb ell. Jo, com a bruixa eclèctica, no tinc per què creure en un sistema fix de creences ni en unes regles ja existents. Per això, encara que respecte que altres companyes vulguen incorporar al dimoni en la seua pràctica, jo no ho faria. Com he dit a la primera frase, la gent tem a la bruixeria perquè els han ensenyat a témer tot allò que no coneixen. Jo no tem al dimoni, però el respecte, i per tant sé que un pas en fals podria ficar-me en un bon embolic.
Per la meua part, jo ja he decidit no parlar d’això amb gent que només busca que els diga: “sí, tens raó i jo sóc tonta, perdó Oh Gran Senyoria De La Intel·ligència”, perquè no em paguen i jo tinc confiança en el que crec. No tinc perquè defensar el meu pensament mentre no faça dany a ningú; no està sent atacat per una força important. Solament per una persona picada que no suporta que no tinga la raó sempre.
Si una tirada de tarot sovint m’ajuda a tindre una visió més clara de las coses, ho vaig a fer. Si m’agrada llegir la meua carta natal i interpretar-la (una activitat relativament fàcil que recomane si t’interessa l’astrologia), ho vaig a fer. Sense que m’importe el que diguen un parell d’amargats.