Influencers, de veritat?

Al llarg dels últims anys, han aparegut unes figures que s’han fet molt importants per a milions de joves de totes les edats i que gràcies a les xarxes socials han fet de la seua passió, el seu treball. Solen tractar temes com la bellesa, la moda i l’estil de vida de manera molt subjectiva, temes socials (feminisme, racisme, homofòbia, transfòbia…) o simplement fan comèdia. Però com és de gran la seua influència?

Es sap que l’impacte dels i les influencers ha crescut massivament i han comprès camps inimaginables com ara el turisme. Les marques quan promocionen un producte nou, necessiten que aquestes persones el consumen i donen una opinió sobre ell, generalment és bona, i aconsellen que els seus seguidors i seguidores ho compren. A canvi, poden guanyar diners o viatges a llocs que, per aquests i aquestes influencers, es posarà de moda; tota una estratègia de màrqueting. D’aquesta manera guanyen tots i totes, però aquest pla ens porta a les persones normals a un hàbit que suposa conseqüències ecològiques nefastes: el consum irresponsable. Això vol dir que comprem sense mesura, sense pensar si ho necessitem o no, si les condicions laborals de qui ha fet el producte són bones, si fa mal al medi ambient… sense preocupacions. Només ho fem perquè algú ens ha dit que és bo, i ens ho hem de creure.

També n’hi ha que prefereixen fer gràcia i comentar vídeos virals o donar-li un to humorístic del tema que volen tractar.  Està clar que no totes aquestes influències porten per aquest camí. N'hi ha d’altres que dediquen els seus vídeos de Youtube a parlar sobre temes considerats com tabús o simplement per explicar algun tipus de tema social i la seua opinió sobre allò del que parla.
Amb l’aparició d’aquestes persones, han aparegut també, els anomenats haters; persones que dediquen el seu temps en visitar els perfils dels famosos i famoses per criticar, insultar, opinar sobre la seua carrera d’una forma molt ofensiva o, inclús, amenaçar de mort. No sé molt bé quin és el propòsit que hi tenen fent aquest tipus de comentaris, si no t’agrada aquest personatge públic, no el seguisques en xarxes socials. Fàcil, no? Doncs supose que per enveja o per gran quantitat de temps lliure, prefereixen faltar-li el respecte a les celebritats. On ha quedat aquest valor? On estan els i les influencers per influenciar en un tema que de veritat importa? Encara que no rebràs res material a canvi, pots actuar per donar-li sentit al teu nom. El món no necessita més moda o paraules que després es contradiuen. El que la societat de veritat necessita és valors que ens porten a les persones a una millor convivència i benestar; sentir-nos segurs i segures amb les i les nostres iguals.

Si eres influencer, aprofita l’enorme poder del qual disposes per millorar el món. Fes saber als teus seguidors i seguidores, el que volem transmetre qui no som ningú.

Literatura xinesa

En la literatura xinesa es troben dos corrents: una de popular i una altra de caràcter culte. La primera és de caràcter anònim i molt senzilla, ha patit moltes variacions al llarg del temps pel seu caràcter oral i tan sols ha arribat a l’escriptura molt temps després de ser creada. La segona, en canvi, és molt més complexa i té una important tradició escrita.

Poesia: Els poemes més antics de Xina estan continguts al Llibre dels Cants Shi Jing, una antologia de balades populars de les diverses regions de Xina. La seva temàtica reflecteix amb gran bellesa la vida del poble xinès en aquells temps. S’hi descriu, també, la vida diària dels camperols.

Prosa: Les primeres obres en prosa, juntament amb el Shi Jing, formen els 5 clàssics de la literatura xinesa:

• I Ching (Llibre de les mutacions). Fou composta com una guia per interpretar els oracles però acabarà desenvolupant-se com una obra que, relacionant la realitat de l’home i el cosmos en un moment determinat, pot indicar un camí de reflexió davant de cadascun dels esdeveniments que es presenten en la nostra existència.
• Shujing (Llibre dels documents). Es tracta d’un llibre històric que conté els documents xinesos més antics, on s’expliquen les accions dels emperadors.
• Li Ji (memòria sobre els ritus) És una col·lecció de codis governamentals i de ritus antics.
• Chun Quiu (Annals de la primavera) És un registre històric de l’estat de Lu, on va néixer Confuci, a qui se li atribueix l’obra.

Exemple: fragment de Daodejing, un text clàssic xinès atribuït al savi llegendari Laozi, l’any 400 aC.

El fang es modelat per a poder fer el recipient,

però és el seu buit el que fa útil el recipient.

S’obren portes i finestres en els murs d’una casa,

i és el buit el que permet habitar-la.

Centrem l’interès en l’ésser

però en el no-ésser es fonamenta la utilitat.

Text lliure. Llegendes

Marquen en les vides de la gent. Fan història. Són persones. Són llegenda.

De totes les races, diferents nacionalitats, diferents propòsits, però per sempre recordades. Cadascuna d’aquestes persones ha deixat en la memòria del món, un trosset de la seua ànima, quan han mort. Inclús en vida, s’han fet reconèixer. Quines són aquestes persones i què és el que han fet?

He d’aclarar que només parlaré d’una persona que conec, és a dir, no és postureo tret d’Internet i està relacionada amb el món de la música, la dansa i l’activisme.

Aquesta persona és un artista del que em declare fan des de que era xicoteta i ma mare ens posava la seua música a la meua germana i a mí, i que des d’aleshores ballem. Ell està considerat el rei del pop i, amb aquest mot, ja es sap que parle del gran Michael Jackson. A banda de la seua carrera musical, que conta amb la publicació de l'àlbum "Thriller" de 1982, que es va convertir en el més venut de la història, amb 109 milions de còpies, i actualment encara ho és, els 85 senzills publicats des del seus inicis amb el grup The Jackson Five amb els seus germans l’any 1964 i la seua aparició en el llibre Guinness dels rècords com a artista amb més Grammys guanyats en un sol any, també va ser un gran personatge públic per les diverses causes solidàries en les que participà:

-Va escriure el single We are the world amb Lionel Richie per al projecte “USA for Africa” per recaptar diners per combatre la fam als pobles d’Àfrica. Es van convertir en la cançó més venuda de la història, amb la qual es van aconseguir més de 60 milions de dòlars per al projecte.

- Des de 1988 fins 2001 va viure al seu ranxo Neverland (país del mai més) i hi va construir un parc d'atraccions i un zoo privat amb l'objectiu de donar diversió i entreteniment als nens amb malalties terminals o de baix nivell econòmic. També tenia instal·lades al ranxo, habitacions adaptades per a nens amb tractaments greus.

- En el 92 va llançar 'Heal the world', els beneficis de les quals es destinaren a ajudar a xiquets de Sarajevo.

- Es calcula que al voltant de 300 milions de dòlars, més de la tercera part de la seua fortuna, hauria anat a parar a les 39 organitzacions amb les quals col·laborava assíduament, tant aportant diners com cedint la seua presència en diferents actes.

No només ajudava econòmicament, sino que va escriure també diverses cançons que parlaven sobre la importància de tindre cura amb el medi ambient i l’impacte tan negatiu que tenia i té la humanitat al món. Amb aquestos singles, va ajudar a que la gent s’adonara de la realitat i prengués mesures.
Michael Jackson tenia una part molt humana que va mostrar fins el dia de la seua mort i, de la qual, haurien d’aprendre moltes celebritats, ja que malauradament, hi ha poques que estiguen tan involucrades en les persones i el planeta; que aprofiten la influència i el poder econòmic i mediàtic que tenen per fer grans accions que milloren les nostres vides.

L'elecció del rei (Els llibres de les bèsties) de Ramon Llull.

Literatura comparada

“Senyors, necessitem un rei noble, un rei que sigui humil i que no faci mal als altres. Així doncs, és evident que no hauríem d’optar pel lleó, perquè no s’alimenta 24 d’herba sinó que es cruspeix animals, i, a sobre, té una veu que, quan crida, ens fa tremolar de por a tots. Per tant, si voleu seguir el meu consell, crec que hauríem de triar el cavall com a rei, perquè ell sí que és gran, bell i humil. Tingueu present que el cavall és una bèstia lleugera, no és orgullós i no menja carn. [...]

Hi va haver molts arguments d’una part i l’altra, tants, que tota la cort d’animals es va alterar i fou impossible l’elecció. I l’ós, el lleopard i la pantera, que tenien l’esperança de ser coronats reis, van dir que volien que la cort s’allargués fins que es pogués determinar quina bèstia era la més digna de ser el rei. La Renard, però, es va adonar que l’ós, el lleopard i la pantera posposaven l’elecció perquè aspiraven a convertirse en reis, i va explicar una faula d’homes:

-En una catedral s’havia de celebrar l’elecció d’un bisbe i hi havia un desacord absolut. Per una banda, els canonges volien que fos bisbe el sagristà d’aquella església, que era un home molt savi, llegit i ple de virtuts. Per altra banda, l’ardiaca (un alt càrrec de l’Església, que habitualment era el successor del bisbe) i el director del cant del cor pretenien que fos elegit bisbe l’ardiaca, tal com manava la tradició, i l’opció del sagristà no els agradava gens. Ells s’estimaven més que ho fos un canonge ras, un canonge que era molt bona persona i que no sabia de lletra. Aquell canonge, una persona dèbil i fàcil de manipular, seguia la discussió amb els ulls esbatanats, meravellat del que deien l’ardiaca i el director del cant del cor. Els arguments d’uns i altres anaven i venien, fins que un canonge va afirmar: «Si el lleó és el rei, i l’ós, la pantera i el lleopard van en contra de la seva elecció, sempre seran mal vistos pel rei, i vés a saber què els pot arribar a fer per castigar-los; en canvi, si el cavall és el rei, i el lleó comet alguna ofensa contra seu, com es podrà venjar, el cavall, que no és tan fort com el lleó?».”

Un clar exemple del treball de Ramon Llull. L’escriptor utilitzava contes breus amb una moralitat final que tenia relació amb la història que estava contant, és a dir, un conte dins d’un altre. Aquesta tècnica, anomenada exemplum, es feia servir, a partir del segle XII, de forma massiva per fer més clara la idea principal. Normalment es solien incloure en els sermons, tot i podien anar sols, circulant de forma oral o escrita. Per aquest motiu apareix en el llibre de Maria Aurèlia Capmany, Quim/Quima. En el fragment on apareix un exemplum la situació és la següent: el protagonista es troba en l’any 1000 baix la custòdia d’un ardiaca i, apareix amb un xiquet sarraí al qual han d’alimentar i l’ardiaca no sap si és bona idea allò que estan fent perquè és d’una religió diferent. Agafa a Quim i li va un llarg sermó utilitzant l’exemplum per arribar d’una forma ben clara a que “la mesura, la justicia, la bondat i la bellesa suporten el regne de la intel·ligència”. El conte que utilitza l’ardiaca tracta sobre un rei foll que desitjava regnar sobre un rei savi i aquest, també desitjava regnar sobre el rei boig per portar el regnat a la mateixa pau i justícia de la que gaudia el seu poble. Arribaren a la guerra i el rei foll guanyà, deixant a l’altre rei mort. Per la seua ignorància portà al regne a la pobresa i a molts mals.

La relació és evident i hi ha poca diferència, ja que la utilització de l’exemplum és senzilla i sempre és igual.

Efecte 2000. Un dia caòtic.

31 de desembre de 1999

Hui és un dia d’incertesa. Continuarà tot com ara o acabarà el món? Què passarà amb els sistemes informàtics? Diuen que les màquines no estan preparades per a canviar de mil·leni. I nosaltres? Ho estem o no? Quina diferència hi haurà d’ací a unes hores? Com serà la vida després del 999? És el futur? I les modes? Serà això la revolució de les màquines?
Potser aquest canvi siga bo, vull dir, canviar sempre va bé, però no puc deixar de fer-me preguntes i pensar que igual no canviarà res, o tot.
Als mitjans de comunicació no fan més que alertar sobre l’Anticristo i als carrers només s’escolten profecies apocalíptiques. Dubte d’absolutament tot, inclús de mi mateixa. No sé en que creure ni a qui efr cas. Què he de fer? Hi ha coses que pareixen molt falses, però fins per això, dubte.

La  veritat és que tinc por. Sempre he sigut així, il·lusa i innocent. No com la meua germana Camila, que sempre ha sabut què fer en totes les ocasions. Quan érem xicotetes i ens quedàvem sense saber a què jugar, ella sempre s’inventava un joc per a no avorrir-nos. És molt decidida, sempre ho ha sigut. L’estime moltíssim i si el món s’acabés voldria agrair-li tots els records que tinc amb ella i l’afortunada que sempre m’he sentit per compartir la meua vida amb ella. És el millor que tinc.
Escrivint aquesta pàgina, m’he adonat de la falta que ens fa, per recordar com estimem a les persones que ens envolten, tindre la sensació de què ens o els hi passarà qualsevol cosa: que morirem o que moriran, que viuran fora… no ens fixem en el què tenim fins que sentim que ho perdrem o ja ho hem perdut. És molt trist. Què podem esperar d’una humanitat que no pot o no vol reconèixer els seus sentiments?
A aquest fet, que s’està fent històric, li he d’agrair aquesta lecció de vida tan gran, que si no ocorre res, promet no oblidar mai.

La regla des del mascle

No tinc molta idea sobre aquest tema, la veritat; no vaig a mentir. Mai ningú m’ha explicat com funciona, quins són els “símptomes”, quan ocorre… res. Encara que he de confesar que jo tampoc m’he pres la molèstia de buscar informació. Vaig preguntar a ma mare una vegada, quan era xicotet, després d’haver vist un anunci de tampons, però la seua resposta va ser “Coses de xiques”. Vaig intentar aconseguir més dades, però no es va allargar molt més a “passa una vegada al mes [...] tindre fills [...] sang”. Això és el que sé. Sang que ve una vegada al mes i que serveix per a tindre fills.

Les companyes de la meua classe ho intenten amagar, agafen les compreses de la motxilla ràpidament i les guarden a la butxaca o davant, entre la samarreta i el pantaló, i la tapen amb el jersei. Supose que s’avergonyeixen, és a dir, no volen fer visible que estan en aquest moment del mes. Torne a repetir que no estic molt informat, però sang que ix d’allà baix, no és per estar molt orgullós, no sé, fa fàstic. Trobe normal que es tapen si han tacat el pantaló, no és molt higiènic anar amb un cercle roig al cul. Un breu incís, perquè de veres que em crea confusió: com s’embruten el cul si la regla ix per davant? O també ix de darrere?

Jo que sé. Es queixen sempre que la tenen i s’enfaden de seguida i quan preguntem si tenen la regla perquè estan cabrejades, s’enfaden més i ho neguen. Dones, que vos passa?

Diuen que fa molt de mal, com si esquinçaren per dins amb un ganivet; inclús es prenen pastilles! Es queixen molt, però no saben el que és un colp als testicles. Això sí que és dolorós. És com si tinguera un blau gegant i algú l’estigués tocant permanentment. Com si clavessin deu milions d’agulles grosses. Com si pessigaren i retorçaren la pell molt fort. Ho pense i immediatament ho sent. És horrible. Sé que no arribaré a sentir el mal que senten elles, però estic segur que això és molt pitjor.

L’altre dia, la meua novia, estava amb la regla i volia que tinguérem relacions sexuals. Vaig pensar que estava boja, en què pensava? Si sempre que està amb el període es queixa del mal, el fàstic que li provoca i la mala olor que fa, per què s’excita ara? De veres que no entenc a les dones; són super incomprensibles i incoherents. A més, que no em provoca gens de morbo plenar-me el meu membre de sang i crec que a cap home. Que sí, que pot ser un excel·lent lubricant, però...puah.

Anàlisi dels personatges de El jardí dels cirerers

L’obra compta amb un repartiment meravellós que dóna vida a personatges molt variats que representen diferents tipus de societat de Rússia al començament del segle XX.

Per començar, anem a analitzar a Liubov Andrèievna, el personatge que simbolitza la decadència de la burgesia. És interpretat per Pilar Almeria, que ha aconseguit que el personatge siga molt complet, perquè, la veritat, no sabem ni per on agafar-ho. Liubov Andrèievna en l’obra riu, plora, és divertida i també dramàtica, d’un moment a un altre pot canviar el seu estat d’ànim sense problemes. I això ens ha cridat l’atenció perquè has de saber molt bé com fer eixos canvis tan bruscos perquè quede bé i no d’una manera artificial. És a dir, la interpretació de Pilar Almeria ens va parèixer espectacular. A més, és veritat que en aquesta obra no hi ha un o dos personatges protagonistes sinó que tots i totes estan presents al llarg de tota l’obra, però per a nosaltres el personatge esmentat, ha sigut el millor sense dubtes. Encara que pensem que és el millor, de vegades les actituds un poc bipolars i de persona egoista que tenia, ens irritava, perquè quan tot anava a pitjor, Liubov de vegades pareixia que no veia la situació tan roïna que patien i començava a riure i a fer bromes amb el seu germà. Encara que això podia ser una manera d’evitar els problemes i la realitat per uns moments.

Un altre personatge a destacar és Ermolai Lopakhin (Josep Manel Casany), la clara imatge dels negocis. Es proclama poc intel·ligent i amb poca cultura, però malgrat les seues paraules, demostra tindre una gran agilitat i agudesa per a fer diners. Un tret que mostra la complexitat d’aquest personatge polièdric, és la seguretat que mostra front els negocis i, per contra, la poca habilitat per demostrar els seus sentiments cap a Vària, la filla adoptiva de la ja esmentada Liubov Andrèievna. L’actor responsable de la interpretació, va aconseguir tansmetre aquesta confiança en tot moment: assegut, de peu sense parlar, participant en el diàleg… no va perdre l’essència en cap moment. Ens va fer veure des d’un altre punt de vista “l’art de fer diners” i entendre els seus motius, fins al punt d’empatitzar amb la seua situació i les seues idees.

Guille Zavala actuant com a Piotr Serguéievich ha sigut un personatge molt histriònic el qual tracta de representar la revolució, el canvi social. És un personatge massa controlat per l’autor fins i tot pareix un mitjà pel qual l'autor utilitza per a imbuir les seues idees a l’obra. A més a més, és un personatge el qual recorda un event traumàtic a la mare.

Com a conclusió, trobem aquesta obra molt completa i d’alt caràcter filosòfic. A més, el treball realitzat pels actors i actrius denota professionalitat i han fet un gran treball.

Robert, Estela i Berta.

PERQUÈ, TOTAL, PER A QUÈ SERVEIX LA REGLA?

Tot va començar quan, per a variar, arribava tard. No vaig ni escoltar les alarmes. Em vaig alçar i el vaig descobrir en mirar quina hora era al meu telèfon mòbil. Perfecte. Altre dia més.

Però això no va ser l'única cosa que vaig descobrir.

En apagar la pantalla i veure el meu reflex a la pantalla oscura (el que anomenen black mirror, “espill negre”), vaig notar una estranyesa. Les meues faccions… com dir-ho… em resultaven alienes. És a dir, eren les meues, però al mateix temps no ho eren. És difícil de posar en paraules.

Més difícil és expressar el dolor que vaig sentir al mig de les cames al tancar-les i trobar que tenia una protuberància a eixe lloc.

Això solament volia dir una cosa: m’havia transformat en un xic! Com era això possible? I per què jo? Els havia passat el mateix a les meues companyes?

Però no podia estar agobiant-me amb preguntes tota l’estona. Vaig trobar de pensar en els assumptes positius de tot açò. El primer que em va vindre al cap: la regla. Ja no la tindria! Adéu al dolor d’ovari, úter, cap, panxa, part baixa de l’esquena, muscles, ossos… Adéu! Ja no sofriria més!

Perquè, total, per a què serveix la regla?

Que la regla és inútil, solament els serveix a les dones per posar excuses per no follar.

Pero què estic pensant? Això es totalment masclista! Una dona no et deu sexe. Si no vol, no vol, no fa falta ni que pose excuses.

Que sí, que són unes feminazis totes. Que no volen ni deixar-nos follar-les ni anar a buscar prostitutes per fer-lo.

La prostitució és una barbaritat! Dir que una dona té el dret a prostituir-se és ocultar que els homes tenen dret a comprar-les… Un moment. Per què em passava això? Per què de sobte em venien aquestes idees tan contràries a mi al cap?

I, de sobte, ho vaig comprendre: ara era un xic. Per tant, havia rebut una educació que em posava per damunt de les dones. I, a menys que treballara per canviar-ho, pensaria igual també.