El resultat va ser bo, crec jo. Visualment va ser un bon treball. A mí per exemple no em va agradar massa la forma en què treballàvem. No la idea del mètode de treball, sinò com dur a terme aquest mètode. No ens vam organitzar massa bé. En sé de persones que treballaren molt més que jo i de persones que van fer inclús menys que jo.
No culpe a ningú perquè no és la culpa de ningú, si ho fos seria de tots. Potser siga de tots i no de ningú, perquè vam demostrar molt bé que quasi no havíem aprés, i crec que vam estar dues setmanes treballant en aquest projecte. Hi teníem temps de sobra per haver pogut aprendre alguna cosa més, o per a completar l’esquema amb més informació i de manera més equilibrada, ja que hi havia d’apartats que hi anaven pleníssims de lletra i uns altres que tenien quatre lletres, i la major part de l’espai, buit.
El que sol trencar el bon funcionament d’un treball col·lectiu és la falta de comunicació. A més de que no es contava a tots les dificultats que s’hi trobàvem, tres persones se’n van anar de viatje i la seua part del treball va ser més treball per a les persones que sí hi érem.
