T'escric perquè sent que el meu cor es gela. Es gela com les muntanyes que veig des de la meua finestra, ací a dalt del castell. Guillem no hi és, ací, ha marxat aquest matí a combatre. Tinc por que no torne, però res comparat amb la por de no tornar a veure't . Oh, estimat Raimbaut d'Orange, amor de la meua vida, ho donaria tot per tindre't ací al meu costat. Em sento tan buida que no vull ni escriure, ni cantar...ni viure. No trobe sentit a aquesta espiral de dies grisos, de fred, de soledat, de mort. Peró per desgràcia no hi ets, i no has fet res per estar-hi, i no em queda altra que arreplegar els trossos que queden de mi i juntar-los. I fer-los crèixer. M'estime molt i no necessite que tu ho faces. Adéu.
A principis del segle XII, va néixer a Occitània, una nova manera d’expressar-se entre cavallers i dames de la noblesa, era l’amor cortès. Havia agafat forma a dins dels castells medievals en un entorn propici per a la música, la poesia i el divertiment, i transmés perjoglars, trobadors i trobairitz.
Les trobairitz foren la contraportada femenina als trobadors que viviren i crearen música i poesia a l’Occitàniadels segles XII i XIII. Elles eren compositores i poetes que desenvolupaven el seu art en les corts occitanes d’aquells segles. Mentre que el trobador solia ser membre de la noblesa però també trobàvem d’origen humil, les trobairitz només podien ser d’origen noble i eren casades amb importants nobles d’àmbit provençal.
Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.
La petita biografia (vida) que ha arribat als nostres dies diu el següent:
"La Comtessa de Dia si fo moiller d'En Gilhem de Peiteu, bella domna e bona. Et enamoret se d'En Rambaut d'Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos".
Geogràficament, sembla clar que se situa a Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. Una hipòtesi és que fou esposa de Gilhem de Peiteu (o Guillem de Poitiers), comte de Viennois, que visqué entre 1158 i 1189, i per tant fou també contemporània de Raimbaut d'Aurenja, de qui es diu que estava enamorada i a qui sembla que anaven dedicades algunes de les seves cançons.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
Si pogués jeure amb vos una nit
i fer-vos un bes amorós!
Sapigueu que tindria gran desig
de tenir-vos com a marit,
amb tal que em concedissiu
de fer tot el que jo voldria
Cantava la dama Beatriucomtessa de Dia al seu cavaller estimat. Tota una declaració d’amor carnal d’aquesta poeta occitana del segle XII, una trobairitz de la història, una dama del cant iuna autèntica mestra de l’amor cortès.
La trobairitz Beatriu comtessa de Dia. Cançoner amb la glossa ‘Una dama que cante’
Del total de 2.500 textos poètics que s’han conservat, unes 46 cançons estan repartides entre 20 noms de trobairitz . I entre aquests hi aparareix el d’Azalais de Porcairagues, Clara de Anduza, Garsenda de Folcarquier, Beatriu comtessa de Dia i d’altres que ignorem, però que totes han estat i són una autèntica joia de la poesia trobadoresca, i que la història fins fa ben poc les ha oblidat.
Raimbaut d’Aurenga, comte d’Orange i trobador a qui Beatriu comtessa de Dia va dedicar les seves cançonseyenda
