Com Èdip

       

                          Vent de llibertat,
                          criat entre llops,
                              presa de les pèrdues
                              a un camí infinit:
                              com Èdip, presa del meu destí.
                
                              Res del que tinc és meu:
                              és del camí,

                              i així visc i així camine
                              i caic i plore i sagne
                              i m'alce, desorientat...
                              i em busque, i em trobe
                              i trobe esperances

                              i torne a endinsar-me
                              a l'ull de l'huracà.

                               David Ortiz

Fotograma Èdip, rei. Pier Paolo Passolini