Casade nines és
dels llibres més importants de l’autor noruec Henrik Ibsen
(1828-1906). Durant la seua producció, l’autor es trobava a
l’inici d’una de les etapes més fructíferes de la seua
producció dramàtica: els drames moderns o drames domèstics (1877).
L’escriptor
d’aquesta obra teatral va publicar-la l’any 1879 i s’estrena
per primera vegada al Teatre Reial de Copenhaguen el 21 de desembre
d’aquell mateix any. Quan encara no havia passat un any des de la
seua publicació, ja comptava amb tres edicions en noruenc i havia
estat traduïda a l’alemany, l’anglès, el finès i el suec. Això
converteix l’obra d’Ibsen en la més traduïda, més representada
i més discutida. La traducció al català en l’editorial Les
Eines
està
feta per Feliu Formosa amb la col·laboració de Carolina Moreno.
Aquest
text teatral es desenvolupa en un mateix espai, la casa de la
parella, aparentment feliç, de Torvald Helmer i Nora Helmer. Són
marit i muller i s’estimen molt; estan enamorats. Tenen tres fills
que passen la majoria del temps amb la mainadera, Anne-Marie. Al
senyor Torvald Helmer l’han fet director d’un banc i, com és
normal en aquella època, la senyora Nora Helmer no treballa. Ara que
estan presentats els personatges, faré un resum de l’acció:
Nora
es troba a casa una nit de Nadal i apareix de cop una vella amiga, la
senyora Linde que ve buscant treball perquè el seu marit, com
s’havia ficat en tants negocis insegurs, va perdre la seua fortuna
al morir i, a més ja no havia d’ajudar a sa mare que estava
malalta, ja que també va faltar i tampoc havia de cuidar als seus
germans perquè s’havien fet grans i eren independents. Nora li
demana al seu marit que li done a la seua amiga un lloc en el banc i
aquest accepta. Al mateix temps que ve Kristine, la senyora Linde,
entra també un amic de la família, el doctor Rank que mentre elles
parlen ell està amb el senyor Helmer.
Foto |
Nora
i Kristie no es veien des de feia molts anys i han de contar-se
moltes coses. Nora li explica que quan el seu pare estava malalt, el
seu marit també es va posar malalt i els metges deien que havia de
marxar de viatge per curar-se. Les dones no podien demanar préstecs
al banc sense el permís del seu marit o el pare, i com no volia
preocupar a cap dels dos, va buscar el seu propi mètode per
aconseguir els diners i salvar-li la vida al seu marit. Així que li
demanà diners a un home que era procurador, però signant un
contracte.
A
arrel d’aquesta història s’esdevenen diverses accions
misterioses que desemboquen en un final molt inesperat.
He
de dir que he gaudit molt d’aquesta lectura i que la recomane cent
per cent. El que m’ha agradat, sens dubte, ha sigut la clara
evolució que pateix el personatge principal, Nora, i les
conseqüències que es desenvolupen amb les decisions que pren amb el
canvi de percepció de si mateixa i de les relacions que manté amb
la gent del seu voltant. També m’ha agradat perquè tracta el tema
de les relacions tòxiques i la mania que tenen moltes persones quan
s’endinsen en una, de pensar que l’altra persona és de la seua
possessió, com un objecte. De fet, el títol del llibre és Casa de
nines perquè la protagonista, Nora, es sent utilitzada com una nina
primer per part del seu pare i després pel seu marit.
Un
altre tema que tracta és la tradició en la societat, com per
exemple el fet que la dona ha d’estar a casa i preocupar-se més
per la seua família que per ella mateixa. En el cas de Nora, al
adonar-se’n del que li estava passant, prefereix anar-se’n de
casa i retrobar-se a ella mateixa.
Considere
que és una obra molt completa i entretinguda per a qualsevol tipus
de públic.
Informació
Introducció
de Carles Batlle i Jordà en el llibre Casa
de nines
de
l’editorial Les
Eines traduït
al català.
Berta López Camins, 1r Batxillerat A.