Un somni en uns nit d'estiu, William Shakespeare

L'obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d'amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l'amant d'Hermia, produint l'efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.

Romeu i Julieta

En Verona es presencia un conflicte històric entre dues famílies tradicionals. Romeu i Julieta, tots dos fills únics es van enamorar boigament, i era un amor no correspós:

 Podeu vore un resum en draw my life en aquest enllaç:

ROMEU I JULIETA





Fragment de l’escena segona de l’acte segon de Romeu i Julieta

ROMEU 
Parla:
torna a parlar, àngel meu, que aquesta nit
llueixes amb tal glòria allà a l’altura
com ho fa un missatger alat del cel
als ulls meravellats d’aquells mortals
que el contemplen, tirant el cap enrere,
quan ell cavalca els núvols cançoners  
per solcar l’amplitud del si de l’aire.

JULIETA

Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?
Renega els pares i refusa el nom;
o, si no ho vols, jura ser el meu amor
i jo ja no seré una Capulet.

ROMEU
[A part] L’escolto més estona, o li responc?

JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Treu-te el nom, Romeu,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.

ROMEU 
I jo et prenc pel mot:
digue’m només “Amor”, en nou bateig,
i ja no tornaré a ser mai Romeu.

JULIETA
Quí ets tu, que a l’empara de la nit
m’escoltes els secrets?

ROMEU
Si és amb un nom,
no sé com explicar-te qui sóc jo:
el meu nom, bella santa, m’és odiós,
perquè és un enemic de tu mateixa;
si només fos escrit, l’estriparia.

JULIETA
Encara no he begut ni cent paraules
d’aquests llavis, i ja en conec el so:
no ets, tu, Romeu, i doncs un Montagut?
ROMEU
Cap dels dos, si cap d’ells et desagrada.

IMATGE

El mercader de Venècia, Shakespeare

EL MERCADER DE VENÈCIA

Bassanio, un jove venecià, tracta de guanyar la mà de Porcia, una bella i rica hereva de Belmont. Es dirigeix ​​al seu millor amic, Antonio, el mercader de Venècia, i li demana un préstec de 3.000 ducats. Atès que la riquesa d'Antonio està invertida en la seva flota, actualment en alta mar, es veu obligat a demanar prestat els diners de Shylock, un prestador jueu a qui menysprea. Shylock li deixa els diners, però li fa signar un contracte que estipula que si Antonio no paga el préstec a temps, haurà de saldar el deute amb una lliura de la seva carn.

Mentrestant, a Belmonte, seguint la voluntat del seu pare, Porcia posa a prova a una sèrie de pretendents que tracten de guanyar la seva mà per l'elecció de la part dreta del pit de cada tres que se'ls presenta. Després que el príncep del Marroc i el príncep d'Aragó no pasen la prova, arriba Bassanio i tria el costat dret del pit i guanya la mà de Portia.

Durant aquest temps, a Venècia, Jessica, filla de Shylock, es fuga amb el seu amant, Lorenzo el cristià, portant amb ella tots els diners del seu pare. Quan Shylock s'assabenta que els vaixells i de la riquesa d'Antonio s'han enfonsat al mar, anuncia que va a demanar a Antonio per la lliura de carn que li devia.

La remor de la demanda arriba a Bassanio i ràpidament es dirigeix ​​a Venècia, per estar amb el seu amic durant el judici. Portia i la seva criada arriben a la cort veneciana disfressades d'home. Portia, fent-se passar per un advocat acadèmic, declara en el cas d'Antonio, es troba una llacuna en el contracte i allibera Antoni de les urpes de Shylock. Shylock és condemnat a lliurar tota la seva fortuna a Lorenzo i convertir-se a cristià. L'obra acaba a Belmonte amb la unió de tots els joves amants.

Julio César de Shakespeare

Otelo, Shakespeare

Otelo és un general de Venècia que, després de guanyar diferents batalles és nomenat governador de Xipre i es casa amb la filla d'un home ric anomenada Desdèmona. Yago, que és un subordinat d'Otelo vol destruir-lo, per això, busca com aliat a Rodrigo que està enamorat de Desdèmona.

L'estratègia de Yago és fer que Otelo es pose molt gelós. Així que el primer que fa és provocar  sospites sobre una relació entre Casio, home important al govern de Xipre, i la pròpia Desdèmona. Yago convenç a Rodrigo perquè mate a Casio ja que així Desdèmona s'enamoraria de ell.

Rodrigo no aconsegueix matar a Casio que es defensa i ix victoriós de l'atac amb espasa. Otelo li demana a la seua dona que es penedisca dels seus pecats i rese les seues oracions. A continuació la mata ofegant-la amb un coixí.

FRAGMENT ( Rodrigo parlant amb Yago sobre el seu enamorament:

RODRIGO: Yago.

YAGO: Què dius, noble cavaller?

RODRIGO: I què imagines tu que faré?

YAGO: Ficar-te al llit i reposar.

RODRIGO: Vaig a tirar-me de cap a l'aigua

YAGO: Si fas tal bogeria, no serem amics. Vaja un ximple!

RODRIGO: La bogeria és la vida quan la vida és dolor, i la millor medicina d'un ànim malalt és la mort.

YAGO: Quin desvari! Conec bé el món, i encara no sé d'un home que s'estime de bo a si mateix. Abans que ofegar-me per una dona, em convertiria en mico.a

RODRIGO: I què he de fer? M'avergonyisc d'estar enamorat, però com remeiar-ho?

YAGO: Per què no has de remeiar-ho? La voluntat és l'hortolà de la vida, i pot criar en ella ortigues i cards, o hisops i timó: una sola herba o moltes: enriquir la terra o empobrir-la: tindre-la de guaret o abonar-la. Per a això és la prudència, el cervell i el lliure albir. Si en la balança de la humana naturalesa, el platet de la raó no contrapesara al dels sentits, ens portaria a cometre mil aberracions. Però per aquesta raótenim la llum de la ment que doma aqueixa sensualitat, de la qual em sembla que no és més que una branca el que anomeneu amor."

Dos autors del segle XVI

William Shakespeare va nàixer al 1564 a Stratford, un poble anglès, en el si d’una família adinerada,
però pocs anys després el seu pare es va arruïnar i William va començar a treballar en una carnisseria,
al mateix temps que començava a escriure poemes. Als 18 anys, va casar-se amb Anne Hathaway,
amb qui va tindre tres fills, un dels quals va morir prematurament. Una dècada després, Shakespeare
ja treballava a Londres com a dramaturg, actor de teatre i més tard copropietari d’un teatre, la qual cosa
va millorar la seua situació econòmica. Va morir al 1616, no sense haver-se retirat al seu poble natal
cinc anys abans.

Es reconegut com un dels autors fonamentals de la literatura universal. Entre les seues obres
destaquen Macbeth, Romeu i Julieta, Hamlet, Otel·lo, El mercader de Venècia....

“¡Ah, es mi dama, es mi amor!

¡Ojalá lo supiera!

Mueve los labios, mas no habla. No importa:

hablan sus ojos; voy a responderles.

¡Qué presuntuoso! No me habla a mí.

Dos de las estrellas más hermosas del cielo

tenían que ausentarse y han rogado a sus ojos

que brillen en su puesto hasta que vuelvan.

¿Y si ojos se cambiasen con estrellas?

El fulgor de su mejilla les haría avergonzarse,

como la luz del día a una lámpara; y sus ojos

lucirían en el cielo tan brillantes

que, al no haber noche, cantarían las aves.

¡Ved cómo apoya la mejilla en la mano!

¡Ah, quién fuera el guante de esa mano

por tocarle la mejilla!”

Fragment de Romeu i Julieta

Miguel de Cervantes va nàixer en Alcalà de Henares al 1547, fill del metge Rodrigo de Cervantes,
amb qui es va traslladar a Valladolid poc després, on Miguel probablement va començar els seus
estudis i la seua obra poètica. En 1569 es va instal·lar en Roma i va participar en la Batalla de Lepanto,
on va ser segrestat pels turcs. Anys després va regresar a Espanya per contraure matrimoni i treballar
en alts càrrecs diplomàtics. Cap al final de la seua vida va escriure la colossal El ingenioso hidalgo Don
Quijote de la Mancha, obra clau de la literatura espanyola i universal. Cervantes va morir al 1616 en
Madrid.

“Cada uno es como Dios le hizo y aún peor muchas veces”.
El Quijote, Part 2, Capítol 4