Monòleg interior de Xima

He de trobar aquesta vesprada al vescomte de Rocabruna, un home poderós que m’ha cortejat en
repetides ocasions, que no pretén casar-se amb mi sinó només penetrar-me unes quantes vegades,
un cavaller ibèric en tota regla.

Jo, Xima, dona, que tindré que coquetejar per poder menjar, que probablement no em quedarà altra que
prostituir-me per poder sobreviure, i més ara que la meua pàtria ha sigut invadida i saquejada, dominada
ara pels senyors de la guerra i la injustícia.

Elegiré un vestit colorit i un agradable perfum, potser un barret carregat i unes sandàlies de taló, a més
per suposat d’un corsé ben apretat, que apreta l’ànima, que apreta la vida.

PERQUÈ, TOTAL, PER A QUÈ SERVEIX LA REGLA?

Tot va començar quan, per a variar, arribava tard. No vaig ni escoltar les alarmes. Em vaig alçar i el vaig descobrir en mirar quina hora era al meu telèfon mòbil. Perfecte. Altre dia més.

Però això no va ser l'única cosa que vaig descobrir.

En apagar la pantalla i veure el meu reflex a la pantalla oscura (el que anomenen black mirror, “espill negre”), vaig notar una estranyesa. Les meues faccions… com dir-ho… em resultaven alienes. És a dir, eren les meues, però al mateix temps no ho eren. És difícil de posar en paraules.

Més difícil és expressar el dolor que vaig sentir al mig de les cames al tancar-les i trobar que tenia una protuberància a eixe lloc.

Això solament volia dir una cosa: m’havia transformat en un xic! Com era això possible? I per què jo? Els havia passat el mateix a les meues companyes?

Però no podia estar agobiant-me amb preguntes tota l’estona. Vaig trobar de pensar en els assumptes positius de tot açò. El primer que em va vindre al cap: la regla. Ja no la tindria! Adéu al dolor d’ovari, úter, cap, panxa, part baixa de l’esquena, muscles, ossos… Adéu! Ja no sofriria més!

Perquè, total, per a què serveix la regla?

Que la regla és inútil, solament els serveix a les dones per posar excuses per no follar.

Pero què estic pensant? Això es totalment masclista! Una dona no et deu sexe. Si no vol, no vol, no fa falta ni que pose excuses.

Que sí, que són unes feminazis totes. Que no volen ni deixar-nos follar-les ni anar a buscar prostitutes per fer-lo.

La prostitució és una barbaritat! Dir que una dona té el dret a prostituir-se és ocultar que els homes tenen dret a comprar-les… Un moment. Per què em passava això? Per què de sobte em venien aquestes idees tan contràries a mi al cap?

I, de sobte, ho vaig comprendre: ara era un xic. Per tant, havia rebut una educació que em posava per damunt de les dones. I, a menys que treballara per canviar-ho, pensaria igual també.

COSETES DE LA CAPMANY

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) fou novel·lista, dramaturga i assagista. Autora d'obres com ara Necessitem morir (1947, finalista del premi Joanot Martorell), El cel no és transparent (1949, premi Joanot Martorell) Betúlia (1956), El gust de la pols (1962) i Un lloc entre els morts (1968, premi Sant Jordi).

Narradora inclassificable i personatge públic irrepetible, sempre va exercir una activa militància feminista i d'esquerres. Quim/Quima (1971) -el llibre que estem llegint- és una de les seves novel·les més singulars.

Ací vos deixe una entrevista de RTVE:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/personatges/arxiu-tve-catalunya-personatges-maria-aurelia-capmany/2823357/

BENVOLGUDA MARIA AURÈLIA CAPMANY

Benvolguda Maria Aurèlia Capmany.

Crec que, com a companya de gremi teua que sóc, m'he guanyat el privilegi de deixar el vostè a un costat. Entre nosaltres, les escriptores, mai hauria d'haver-hi barreres.

Estem constantment parlant de tu a dues facetes de la meua vida: a teatre i a literatura universal. A teatre perquè anem a representar La cultura de la Coca-Cola, i a literatura perquè hem començat a llegir el teu llibre Quim/Quima. A teatre el passem molt bé llegint-te i buscant melodies actuals per les cançons que vas crear. Realment, ens descollonem.

Però m’apena dir-te això: del primer capítol de Quim/Quima no m’he enterat de res. No sé si això canviarà amb el temps (jo espere que sí), però realment tenia expectatives. Unes massa grans, pareix.

Encara que el que més em va impactar de tu va ser la teua vida. La nostra mestra ens ha contat moltes coses sobre tu, com que, una vegada, vas estar entre els grans de la literatura amb el teu bolset. Com que vas arribar a la política. i, també, que vas morir en la misèria. I que, ara, apenes es parla de tu, encara que sí vas tindre molta importància al panorama de la literatura. Escolte tot això i no puc evitar pensar que aquest és el destí de les dones que ens atrevim a ser revolucionàries a aquest món. I això em mata per dins. Perquè ells són assassins i violadors i «pobrets», però nosaltres alcem la veu en contra seua i som les dolentes del conte.

Sentint-ho molt et dic que molt poquet ha canviat des del teu Quim/Quima. No solament en matèria de feminisme, sinó en matèria de transgeneritat. Les nostres germanes trans solament poden sobreviure sent violentades en el món de la prostitució i el porn. Si es neguen, van a la misèria. O a la mort.

Lluite com puc per a un món millor, però moltes vegades és massa per mi.

Un bes,

Tere C. Sauri.