Alter-ar-se - L'estupor, Josep Iborra

  
Rimbaud dèia que "jo sóc un altre". No sé si ell es pensava com un jo alterat o com un jo abandonat, el que sí se es que probablement la caça més llarga de la història es la de l'ésser humà pensant, intelectual, amb el seu jo.

Un dels personatges d'una de les meves pel.lícules favorites (d'aquestes que em guarde com un secret) dèia que admirava als bebés perquè encara tenien un jo natural, pur, no embrutat pels comportaments i tares, per les idees d'aquesta societat.
És una reflexió que em sembla agradable de pensar però no té en compte que som éssers socials i el jo real i conscient és el posterior i potser el de infantesa es només un full en blanc.

Jo, com Josep Iborra, com Arthur Rimbaud, també m'he passat hores i hores pensant qui sóc, si he deixat de ser jo i fa quant o si simplement aquest jo del que tant parlem és només una fantasia, una il.lusió.

El jo és la paraula que nombra dos milions de paraules.

Bonjour Tristesse

                             

                                      Bonjour tristesse

 



 Françoise Sagan (21 de juny del 1935 - 24 de Setembre de 2004) va ser una escriptora francesa i també cineasta, inclosa a la generació de la Nouvelle Vague de cineastes françesos dels anys 50. Aquesta generació trencava amb les estructures tradicionals del cine francés.

He triat Bonjour tristesse perquè em sembla una novel.la molt interesant tant pel transfons sociopolític que atravessa a la burgesia hedonista, com el transfons filosòfic que atravessa el conflicte entre la idea del plaer del instant i la idea de ser moralment correcte, com pel transfons poètic a les descripcions estètiques i sentimentals.

A l'argument una adolescent d'uns 16 anys i el seu pare, burgesos, itinerants i bohemis, es dediquen a viure una vida luxosa i dedicada al plaer del instant, beure copes en festes de rics o en xalets al mar. Hi ha dos dones a la vida del pare, una primera amant més jove i una dona més major amb aqui, en principi, va a casar-se.

A la novel.la he gaudit, per damunt d'altres coses, l'estètica francesa i les descripcions tan poètiques i des d'un punt de vista no-adult de tot el que envolta a la personatge principal.

 

El vigilant en el camp de sègol

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

Autoria: Jerome David Saligner (New York 1919-Cornish 2010)

Idioma: anglés

Data de publicació: 16 de juliol de 1950

El vigilant en el camp de sègol és una novel.la d’EEUU 
actualment coneguda com a novel·la de culte.

Està narrat en primera persona pel protagonista Holden
Caulfield. Aquest personatge s’ha convertit en una icona de rebeldia adolescent.

Aquesta novel·la va generar controversies pel seu llenguatge provocador i per parlar sense pèls en la llengua sobre la sexualitat i l’ansietat adolescent, a banda de per 
referències al tabac, l’alcohol…

ARGUMENT

La història comença un poc abans de Nadal amb Holden escrivint per recomanació del 
psicòleg. Comença la narració explicant que l’havien expulsat del col.legi per ser un alumneproblemàtic. En teoria s’ha de quedar en el centre fins al dimecres, però a causa d’una 
discusió que manté amb el seu company d’habitació, decideix marxar abans. Aquest jove 
està caracteritzat per tindre mals resultats acadèmics (l’han expulsat diverses vegades de 
diferents centres), i per creure que la majoria de la gent és falsa (menys certes persones, 
com els seus germans, als quals admira i estima). Narra diverses situacions que viu amb 
diferents persones, però aixó no és el que interessa realment del llibre, sinó els diàlegs que manté i els pensaments que li ronden el cap. El personatge diu diverses vegades que està boig.

IMPORTÀNCIA DE LA NOVEL·LA

Algunes de les raons per les que la novel.la es va fer tan coneguda, a part de per ser un referent per a la rebeldia adolescent, son:

-J.D Salinger mai no va voler que la seua novel.la es duguera al cine, però molts protagonis-tes de pel.licules prenen a Holden com a referència. A més, el  personatge i el llibre en 
general ha inspirat a cantants, escriptors…

-Es diu que van escriure una seqüela del llibre 30 anys després, però que Salinger va 
denunciar.

-Mark David Chapman, assassí de John Lennon, va dir en la declaració: ”Estoy seguro de que la mayor parte de mí es Holden, el personaje personal del libro. El resto de mí debe de ser el diablo”. 
Aquest no era l’únic assasí que declarava que estava obsessionat amb el llibre.

AUTOR

Altre motiu pel qual el llibre va adquirir tanta fama, va ser pel misteri que s’amagava darrere de l’autor. No es tenen moltes fotos d’ell, i només van poder fer-li una entrevista en el New York Times, en la qual va dir:

“Hi ha una pau meravellosa en no publicar. És pacífic, tranquil. M’agrada escriure. Adore escriure. Però escric per a mi mateixa i per al meu plaer.”

Salinger, despres de la publicació del llibre, es va mudar a una casa del camp, cosa que coincideix amb el que declara Holden al final del llibre, dient que li agradaria viure en una casa apartada de la 
civilització el que li quedava de vida, per a no tindre que mantenir 
converses estúpides.

La filla de Salinger va escriure un llibre contant algunes coses de la seva vida, cosa amb la que no estic d’acord, ja que va en contra de
la voluntat de Salinger. Per resumir, era un home solitari i moltes 
actituds estranyes.

CONTEXT

Aquest llibre tracta temes que no eren comuns en l’època en què es va escriure, per això va generar tanta fascinació entre els i les adolescents. Tractava temes com la sexualitat, les 
crítiques al món i la moral dels anys 50, reflexava inquietuds i angúnies que tant 
identificaven als adolescents i tractava el tema de l'enfrontament entre el món dels joves i 
els adults i el desig universal de no crèixer. Tot això contrasta amb l'època que s'estava 
vivint. La segona Guerra Mundial va provocar una crisi social i econòmica que potser va
influir, com en moltes altres persones, en la forma de pensar de Salinger.

Ressaca

Després de l’èxtasi

sempre torna

la ressaca de dolor,

dolor suïcida,

de por,

por veroç,

de tistresa,

tristesa nua.

Formant cicatrius internes.

Mai acaben els malsons

i menys quan estic desperta.

Ho tenim clar

sobreviure

no es viure.