En
aquest text faré una mescla de dos dels temes que vam proposar per
a redactar el text: enamorament i desenamorament i també parlaré de
si l’oblit és necessari per a viure en pau.
Al
món hi ha tantes persones distintes, unes que de seguida s’enamoren,
altres que tarden anys a trobar algú i enamorar-se, altres que
s’enamoren ràpidament però que també es cansen tan de pressa com
s’enamoren, altres que no superen eixe amor i segueixen enamorats o
enamorades. En fi, el tema de l’amor és viu molt diferent en cada
persona, ja siga per la seua personalitat, cultura, ideologia,
caràcter, experiència o altres factors que influeixen.
L’’adolescència és l’etapa que visc des de fa uns anys i
encara ho faig. És l’etapa on l’amor, parle de l’amor d’una
parella, està molt present encara que no tingues parella. Perquè
segur o quasi segur que alguna història d’amor o/i de desamor has
viscut. En aquesta part del text arriba l’altre tema: l’oblit és
necessari per viure en pau? Aquesta pregunta em pareix interessant i
si l’apliquem a l’amor, quina seria la vostra resposta? La meua
seria la següent:
Pense
que per a viure en pau, has de superar a eixa persona i el que t’haja
pogut fet mal, però no oblidar-la. Perquè jo sóc incapaç
d’oblidar a una persona, borrar-la de la meua ment i del meu cor,
perquè els records i els moments feliços i tristos sempre et van
acompanyar. A més, pense que oblidar a una persona o una cosa que
t’haja passat no és bo, perquè seria oblidar un moment o una
època de la teua vida de la qual pots aprendre i reflexionar. Hi ha
una frase en una cançó de rap de Swit Eme que diu així:
Y
volvería a lo de antes
A
esos tiempos mejores
Pero
vivir
del pasado,
es vivir
de
errores.
Pense
que aquests versos tenen raó, no ens podem aferrar a una persona que
ja no vol estar amb tu,
encara
que és difícil si l’estimes. I també m’agrada molt el que diu
en aquesta imatge, quasi que resum un poc el que he dit en aquest
text.
