Memories problematiques de lectura

Encara que jo no siga un gran lector, si tinc passió per les històries i per a mi és obvi que m’agradaria llegir. Les lectures que recorde con mes pasio son d’un llibre de contes clàssic

amb les versions originals. La meva mare sempre era qui he’n narrava aquelles històries.

No puc dir que jo hagi tingut una experiencia molt bonica amb les lletres. No vaig aprendre a llegir a l'escola a causa d'això vaig tindre que fer proves per si tinc problemes de concentració, falta de vista, insomni i una llarga llista de proves més, fins que es va descobrir. Jo tenía dislexia per a qui no sap lo que es es una alteración a l’hora de llegir. És a dir altera l'ordre de les síl·labes i les lletres sense voler. Vaig tindre que aprendre a casa amb la meva mare recordo que en va costar molt i es feia un mon llegir un llibre. No puc recordar quin llibre va ser el primer que vaig llegir. Pero el llibre que vaig llegir per oci va ser un de “geronimo stilton”. 13 metres de estanteries fin al sostre i plenes de llibres de viajes, autors clàssics, narrativa juvenil i altres gèneres; tot això és la meitat de la herencia del meu avi que era l'únic adicte de la lectura en la meva família. Crec que la lectura escolar és bona per a millorar el rendiment en la lectura i al mateix temps te provoca aversió a la mateixa. Crec que es deuria fomentar la elección propia del llibre per a cada alumne. 

Auto evaluacio dels grups de lliteratura d'entre guerres.

Els coneixements que he obtingut d’aquesta experiència no són massa extensos ja que cadascun a treballat la seua part del món de l'art i la història per separat, a raó d'això no he obtingut molts coneixements, a més a més la meua part del treball era l'organització, gestió i planificació de la posada en cartell dels continguts de la resta. Però m’he adonat que deuria de haver imposat mes a l’hora d’organitzar als companys i que vaig pecar de ser massa tranquil, a raó que m'assaboria greu ser mando i fastiguejar.

Considere que al principi la gent estava molt tranquil·la fent poquet i poquet el treball separat per grups, com menys temps anava quedant per a terminar el treball, el grup feia més treball en grup i més s'estressava. També crec que les aportacions i idees que vaig aportar van impulsar el treball.

Considere que deuríem començar des del principi més ràpid i més en grup, decidint entre tots, el treball per a cadascun. A lo millor deuria de haver agafar el lideratge, perquè tinc bons records de liderar grups.

Crec que deuria tindre un: 6.5

El somnis la cara oculta del pensament huma

Els meus somnis són raríssims. Moltes vegades somnie una situació la qual he'm passa amb freqüència, per exemple que estic en determinada classe i mire el rellotge o un llapis, tota aquesta mena de coses en un estat específic.

Encara això també somnie coses un poquet més originals, com un somni en el qual tot al voltant meu era normal fins que de sobte salte i quan estic a punt d'aplegar a terra, torne a botar cada vegada més alt i més alt i quan me adone de que me precipite contra el sol em desperte, en altra ocasió uns dies després de veure la pel·lícula del viatge de xihiro vaig somniar que anàvem a un restaurant al qual els meus pares menjaven i es transformaven en polps que és clara referència al principi de la pel·lícula abans indicada. També he somniat algunes vegades coses que pareixen deliris d'un borratxo però no tic suficient memòria com per a exposar-lo.

La meua opinió sobre els somnis és que són farcits a soles farcit, perquè la ment humana necessita estar pensant en alguna cosa, sempre. nia molts tipus de somnis tots estan basats en la realitat tant com experiències rotundes i avorrides com en desitjos molt forts, com en grans traumes i a vegades volen advertir del perill i altres fer por.