Cristina Peri Rossi

Cristina Peri Rossi.

Exiliada, uruguaia per obligació,
amb ganes d'estimar un país que no l'acceptava,
una dictadura que no la representava.
Compra d'uns billets on declarava l'anada, l'eixida, l'escapament, era hora de volar i fer fugina.
Sense saber on romandria: intenta no caure en mans d'altre home que es crega rei, tracta de fugir de tot allò que cape els teus pensaments, respira. Comença, escriu, dibuixa a les lletres el teu sofriment, la teua passió, el teu motiu de lluita, des de la distància forta, des de la distància crida. 3, 6, 9, 9000 voltes rebel.

XIV

Ninguna palabra nunca
ningún discurso
-ni Freud, ni Martí-
sirvió para detener la mano
la máquina
del torturador.
Pero cuando una palabra escrita
en el margen en la página en la pared
sirve para aliviar el dolor de un torturado,
la literatura tiene sentido.

C.P.R.

Montserrat Abelló

                

Tarragona, 1918- Barcelona, 2014. Poeta i traductora.

Va ser una dona que visqué en unes èpoques crucials de la història: la proclamació de la República, l’aixecament militar, la Guerra Civil i l’exili, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. Ja de jove llegia autors com Shakespeare, Keats, Shelley o Rossetti, i li apassionaven les paraules.

Al llarg de l’adolescència no pensà en escriure, degut al cúmul d’esdeveniments que estava vivint, i no ho va ser fins que s’estabilitzà la seua vida i entrà en contacte amb escriptors exiliats com Joan Oliver, Gonzàlez Vera o Pablo Neruda, i amb Rafaela de Buen, també escriptora, començaren a assistir a un taller literari i a escriure  contes en castellà.

Poc després va nàixer el seu tercer fill, al qual diagnosticaren Sindrome de Down. Aquesta notícia donada en aquell temps en que no hi havia estudis ni facilitats com les d’ara produí un impacte en Montserrat, i provocà en ella la necessitat d’expressar tot allò que des de feia temps duia a dins. La seua tornada a la poesia significà un canvi en la seva manera d‘escriure, que passà a no seguir cànons establerts, (com havia fent fins aleshores) i a base de seguir el seu propi impuls interior.

Des d’eixe moment no ha deixat d’escriure i traduïr (altra de les seues passions), sempre a la seua manera. I com ella diu “escric perqué estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades”.

Cal afegir, que aquest any es celebra l’any Montserrat Abelló, pel centenari del naixement de la poeta i traductora, una commemoració oficial. Per fer el seguiment, podeu entrar a aquesta pàgina: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/homenatges-i-commemoracions-c/item/2093-inici-de-l-any-montserrat-abello

Bibliografia:

https://lletra.uoc.edu/ca/autora/montserrat-abello/detall