Aquesta
pregunta dóna peu a una reflexió prou gran i que abasta molts temes. Justament
ahir per la nit una amiga i jo estàvem segudes en les escales del centre
comercial Arena i dos homes àrabs, d’uns 25-30 anys ens van començar a mirar i
a dir-nos coses mentre es reien. Jo em vaig quedar mirant-los i els vaig dir
que eren uns capullos i que se n’anaren. Però no ho van fer i ens vam haver
d’anar la meua amiga i jo. A continuació, quan estàvem dins del centre
comercial, van entrar els dos on estavem nosaltres, amb sort entraren al bany i
nosaltres eixirem corrent per la porta. Després estarem quasi tot el camí
girant-nos cap arrere per si ens seguien, però no. El que vull comentar
respecte al que acabe de contar és que, per aquesta raó sí que em canviaria de sexe
femení al masculí. Pel motiu de no sentir por pel carrer en cap moment. Perquè
les dones no només sentim por quan algú ens persegueix, sinó que també quan
anem soles pel carrer estem alerta tota l’estona. És una sensació molt roïna de
sentir. A banda d’aquest por, les dones a diari també pateixen més dificultats,
per exemple a l’hora de trobar treball, normalment han de donar explicacions
innecessàries…
Per aquests motius podria dir que sí que em canviaria de sexe,
però si ho pense millor, estic orgullosa de ser dona perquè a pesar dels
obstacles sempre he sabut com superar-los.
