 |
| I.E.S Francesc Ferrer I Guàrdia, 3 d'octubre. |
Potser estic boja, potser isc al carrer a lluitar per una bogeria. Potser la violència contra un poble que lluita amb les mans alçades i de forma pacífica siga el que s'ha de fer, i la cultura de la por haja de dominar les nostres vides. Potser tindre'ns enganyades en una democràcia que sembla una dictadura siga efectiu, i potser el poble s'ho crega. Teniu raó, és una bogeria; però pegar amb porres i llançar bales de goma a persones majors i xiquets, que l'única cosa que volen és poder fer servir el seu dret a decidir no ho és, clar que no; ells només es defenen de les bèsties que volen justícia. Potser les dones haurien d'haver tancat la boca i assumir que mai arribarien a tindre els mateixos drets que els homes. Potser la societat fóra justa amb elles, deixant-les sense fills, torturant-les, furtant-les la seva dignitat, tancant-les en centres psiquiàtrics, perquè, com no, estaven boges, tan boges que lluitaren amb totes les seves forces, i donaren la vida pels drets de les que vindran. I gràcies a elles ho vam aconseguir, però com no, quines boges.
Potser enfrontar al poble siga el que volen, és el millor per a controlar-nos. Potser ser egoista és la clau per a sobreviure en aquesta societat i lluitar no servisca per a res, i ens manipularan com vulguen.
I potser tot el que he dit siga al revés i vosaltres sigau els imbècils.
Delfina
