Es
deia que només el cel i el mar existien. Els déus, cridats Tepeu i
Gucumatz, eren els únics en el món. Vestien plomes verdes i per
això se'ls coneixien com a Serps emplomallades.
Els
déus van tindre una reunió i es van posar d'acord per a realitzar
la creació. El Cor del Cel, que es cridava Huracà, duria a terme
els plans. Tepeu i Gucumatz van parlar la paraula Terra i de seguida
va nàixer. Van eixir de l'aigua les muntanyes i d'ella van nàixer
els arbres.
Després,
van nàixer els animals de les muntanyes, que eren guardians de les
selves: els cérvols, pardals, pumes, jaguars i serps. A cada un li
van donar el seu llar.
Els
déus li van parlar a tots els animals: «Hablad, crideu, refileu,
crideu. Parleu cada un segons la vostra espècie, segons la varietat
de cada uno». I li ls va indicar que invocaren i adoraren els déus.
Però no podien parlar, només cloquejar, mugir i grallar. No tenien
llenguatge.
Els
primers humans de fang
Llavors, els déus van formar humans de fang. Però este material queia, es mullava i canviava de forma. El cap no es movia i no podien veure. Al principi parlaven però amb incoherència. Així que van destruir esta creació
Els humans de fusta
Els
déus de nou van fer reunió i van acordar crear formes d'hòmens amb
fusta. Així es va fer i els hòmens podien parlar. D'esta manera van
viure i van engendrar però no tenien enginy. No es recordaven dels
seus creadors i van decaure, es van assecar.
Llavors els creadors van manar una inundació per a emportar-se eixa creació i es van desfer d'ells. Els que van fugir es van convertir en mones en les selves.
Els hòmens de dacsa
De nou es van reunir a discutir els déus la creació del ser humà. Mentres succeïa açò, naixien panotxes grogues i panotxes blanques, que van ser portades davant d'ells per un rabosot, un coiot, una cotorra i un corb. Llavors van usar la panotxa i esta es va tornar la carn, sang i múscul dels hòmens.
Els
primers sers humans es van cridar: Balam-Quitzé, Balam-Acab,
Mahucutah i Iqui- Balam. Estos quatre hòmens van donar gràcies als
creadors.
Podien veure i sentir, eren molt savis i coneixien tot. Als déus no els va agradar açò, no volien que els hòmens conegueren tot i van torbar els seus ulls. Ara només podien veure el que estava de prop i ja no eren tan coneixedors. Va ser llavors quan van decidir crear a les dones, manilles d'estos quatre hòmens. Els noms de les dones eren: Cahá-Paluna, dona de Balam-Quitzé; Chomihá, dona de Balam-Acab; Tzununihá, dona de Mahucutah; i Caquixahá, dona d'Iqui-Balam.
Així, es van reproduir, adorar i van resar als déus.
https://aprende.guatemala.com/cultura-guatemalteca/leyendas/leyenda-maya-de-la-creacion-mundo/
