Societet en el segle XIV

En el segle XIV la societat es dividia en dos grups socials, els privilegiats i els no privilegiats. Depenent del lloc on era el naixement de la persona.

El primer grup eren els privilegiats, aquest grup està format per la noblesa i l’església. En ser privilegiats no pagaven impostos i no eren jutjats, a soles per la gent del mateix estament.

El segon grup eren els no privilegiats, aquest grup estava format pels burgesos, els camperols i pels menestrals. Aquest grup era el més nombrós de la societat i, la gran diferència que tenien amb els privilegiats. Era que ells si pagaven impostos.

La noblesa era el grup que més diners tenien en la societat, i tenien molt poder polític. Gràcies a la terra i a l'explotació de les mines i salines els nobles guanyaven molt diner. Els nobles no eren un grup homogeni hi havia una diferència entre l'alta noblesa, que eren les famílies comtals i vescomtals, també estaven els cavallers que eren membres de la petita noblesa que en alguns casos tenien una vida com la dels pagesos.

A diferència de la noblesa l'església era un grup homogeni, però tenien un gran poder econòmic. Totes les persones que pertanyien a l’església tenia molt de poder econòmic i material. Un clar exemple del poder que tenia la noblesa va ser quan el papa Bonifaci VIII va autoritzar a Jaume II a cobrar una desena part dels ingressos del clergat. Els monjos i sacerdots eren el baix clergat, tenien una vida pareguda a la de la pagesia.

Els monjos i els sacerdots tenien un origen humil i rural, i les membres de la jerarquia provenia de l'alta noblesa i per la seua famíliar.

La pagesia era el grup més nombrós de tots, eren els que treballaven en el camp i no tenien molts ingressos, però si tenien molts impostos. De fet en aquest segle va aparéixer la pesta negra, per aquest motiu molta gent d’aquest grup va morir perquè no tenien diners per a poder curar-se o per a salvar-se de la pesta. Com la gent no tenia diners agafaven la roba que tenien posada els morts i això feia que molta la pesta és passar d’uns a altres molt ràpid, aquesta pesta va deixar moltes persones mortes i la gran majoria eren pagesos.

 Per llegir més aneu a Sápiens

Lluites polítiques a l'Edat Mitjana

La societat en aquella època presentava moltes desigualtats. Aquesta estava dividida en estaments, els quals designaven en quina classe social et trobaves. Així doncs, l’abús dels privilegis dels senyors feudals les imposicions fiscals i els excessos del clergat van encendre la metxa de diverses convulsions socials en l'Edat Mitjana.

L'extensió de les rebel·lions al segle XIV reflectia la crisi gradual del sistema senyorial. Eren protestes radicals en demanda de menjar i justícia. Els privilegiats mai van constituir una alternativa coherent per poder sustentar el millor possible a tots per igual, sinó que rebutjaven violentament als no privilegiats davant les seues peticions.

Totes les revoltes van tenir dispars a curt termini. En ocasions van millorar les condicions de vida dels més humils, però en d'altres no ho van aconseguir, i els seus protagonistes van pagar la seva gosadia amb la vida. Aquestes són algunes de les revoltes més importants d'aquella època.

1. Els Valdenses: Va ser la primera heretgia igualitarista de la Baixa Edat Mitjana. Els seus seguidors incitaven al poble a renunciar a la riquesa com a mitjà d'apropar-se a Déu, i advocaven per la traducció de la Bíblia del llatí a la llengua vulgar per a poder entendre-la i predicar-la.

Van haver d'emigrar de França, el que va afavorir la difusió del seu pensament per tot Europa, inclosa Espanya, on centenars d'ells van ser cremats. Els pocs grups que van aconseguir sobreviure van acabar sumant-se al protestantisme al segle XVI.

2. Els càtars: La heretgia, originada a l'Orient, va arribar al sud de França al segle XI, on va arrelar amb força per comptar amb el suport de part de la noblesa. El ascetisme i la crítica als excessos materials eren pilars de les seves creences.

A principis de segle XIII, el papa va impulsar una croada, sota el patrocini del rei francès, que havia d'acabar amb els heretges a sang i foc. La repressió exercida sobre els càtars va permetre vincular a la Corona francesa quasi tot el Llenguadoc i una part d'Occitània. A mitjans d'aquell segle, el catarisme s'havia extingit gairebé del tot.

3. Els hussites: Prenien el seu nom del teòleg Jan Hus, natural de Bohèmia (avui a Txèquia), i les seves tesis eren similars a les dels valdenses.

El moviment husita, sorgit al segle XV, es va convertir en excusa per a la disputa sobre el domini dels béns de l'Església i per a la lluita pel poder en el si de l'Imperi entre nobles hongaresos, bohemis i alemanys. La burgesia bohèmia també va trobar en la doctrina d'Hus un mitjà per intentar lliurar-se del predomini germànic i afermar la seva identitat nacional.

El conflicte entre catòlics i hussites i entre faccions internes d'aquest moviment va durar tot el segle XV i va enllaçar, ja al XVI, amb les guerres de religió. De fet, la influència husita en tota l'Europa central havia deixat perfectament abonat el terreny a Martí Luter.

La batalla de Agincourt, acontecida en 1415, font: Wikipèdia

Cultura de la xina en el segle XIV

-Literatura i arts:

Com en les dinaties prèvies, sota els Ming Xina va viure una florida de les arts: pintura,

poesia, música, literatura i teatre. 

-Religió:

Les creences religioses predominants durant la dinastia Ming van ser les tradicionals

barreges entre el culte als ancestres, taoisme i budisme. Els xinesos creien en una gran

quantitat de deïtats reunides en la religió tradicional xinesa. 

-Filosofia:

-Confucianisme de Wang Yangming:

Durant la dinastia Ming, les doctrines de l'alt funcionari de l'era Song Zhu Xi (1130-1200) i el

neoconfucianismo van ser àmpliament adoptades en la cort imperial i entre els intel·lectuals

de la Xina.Hi va haver alguns Ming que, com l'escriptor Song El seu Shi (1037-1101), eren

rebels per naturalesa i no paraven de criticar el pensament dogmàtic imperant. Wang

Yangming (1472-1529) va ser un alt funcionari que va liderar un nou corrent d'ensenyament

i filosofia confucianes, els crítics afirmaven que els seus ensenyaments estaven

contaminades pel budisme zen.

Reacció conservadora:

Els oficials confucians conservadors eren recelosos de la interpretació filosòfica de Wang

dels clàssics confucians, del seu creixent nombre de deixebles i el seu missatge rebel. El

miner i deixeble de Wang Yangming Wang Gen va realitzar lectures als plebeus sobre

l'educació per millorar les seves vides , mentre que el seu seguidor He Xinyin va desafiar

l'elevació i l'èmfasi en la família en la societat xinesa. El seu contemporani Li Zhi (1527

1602) va arribar a ensenyar que les dones eren intel·lectualment iguals als homes i haurien

de rebre una millor educació. Tots dos van morir a la presó, empresonats per escampar

"idees perilloses". La demanda d'articles refinats cap a finals de el període Ming donava

feina als marxants d'art i als falsificadors que feien imitacions dels originals. A més dels

pintors, alguns ceramistes també es van fer famosos pel seu art, com He Chaozong a

principis de segle XVII pel seu estil en l'escultura de porcellana blanca. Els centres de

producció massiva de porcellana durant la dinastia Ming van ser Jingdezhen a Jiangxi i

Déhu a Fujian.

-Vida rural i vida urbana:

Es podia escollir una àmplia varietat d'ocupacions o heretar-de la línia paterna. Els

grangers de nord passaven els seus dies recollint gra com el blat i el mill mentre que els de

el sud del riu Huai es dedicaven a el cultiu intensiu d'arròs i tenien llacs i estanys amb

ànecs i peixos. El cultiu de moreres per cucs de seda i arbustos de te es trobaven a sud del

riu Yangzi. Fins i tot més a sud es trobaven cultius de canya de sucre. Alguns habitants de

el Sud-oest muntanyós vivien de vendre fusta de bambú. A més de tallar els arbres per

vendre la fusta, els pobres també es guanyaven la vida fabricant carbó, cremant petxines

d'ostra per fer llim, cuinaven i teixien tapets i cistelles. Al nord, viatjar a cavall i amb un

carruatge era normal mentre que al Sud la gran quantitat de rius, canals i llacs oferien un

transport aquàtic barat i fàcil. Mentre el sud tenia la característica dels terratinents rics i

propietaris de granges, hi havia de mitjana molts més amos-conreadors a nord del riu Huai

causa de el dur clima, que no permetia més que assolir el nivell de subsistència.

Si vols saber més de xina en el segle XIV: VIDEO

CHRISTINE DE PISAN

Biografia:

Christine de Pisan (Venècia, República de Venècia, 1364-monestir de Poissy, França, 1430) va ser una poeta i filòsofa francesa que va arribar a convertir-se en la primera escriptora professional de la seua terra. Els seus tractats filosòfics i feministes inicien la “Querella de les dones”, on mostra els seus forts pensaments contra la misogínia. El seu gran treball al món de l'escriptura i la literatura ens va deixar un important repertori d'obres que ens ensenyen molt bé com era la societat i el pensament d’aquella època.

Obres i temes:

Va escriure algunes obres on mostrava la seua visió de la política i dels esdeveniments de l'època. A més, va ser l'única escriptora que va relatar els successos provocats per Juana d'Arc estant ella viva. Però, sobretot, va escriure defensant el dret de la dona a ser considerada un ésser humà amb iguals condicions que un home.

Va reflexionar sobre si mateixa i la seua conducta, també, sobre la que tenien altres dones amb qui es relacionava. Va arribar a la conclusió que podia ser erroni que tants homes il·lustres menyspreàren tot el gènere femení sense excepció.

Tenia la certesa que si s'educara a la dones de la mateixa manera que als homes, elles podrien tindre les mateixes facultats que ells en qualsevol sector laboral, encara que ella també reconeixia que unes serien més intel·ligents que unes altres, que és el mateix que passa amb el sexe masculí.

Fragment que m'ha agradat:

 

"No és que sigui cosa d’un home o de dos, ni tan sols es tracta d’aquest Mateolo, que mai gaudirà de consideració perquè el seu opuscle no va més enllà de la burla, sinó que no hi ha cap text que estigui exempt de misogínia"

Enllaç text de Cristina de Pisan:

https://laresistencia.cat/portfolio/el-llibre-la-ciutat-de-les-dames/

(xicoteta introducció a l’escriptora i fragmnet d’una de le esu obres)